Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
La manifestació a favor de l'autodeterminació i per la llibertat dels presos ha estat un clam contra la repressió i la manca de democràcia a Espanya
Després d’haver vist els seus dirigents asseguts a la rònega
sala de vistes del Tribunal Suprem espanyol, assetjats per una
fiscalia decadent i arnada, l’independentisme ha tornat a sortir al carrer avui
a Barcelona. Hi ha sortit de manera massiva i pacífica, com sempre, però amb un
punt més d’indignació. El fred del febrer ha donat a la manifestació un aire de
gravetat i alhora de solemnitat. La revolució dels somriures s’ha congelat. Ara
ve el moment de la veritat i la gent no ha fallat, disciplinadament, cívicament,
una vegada més. És reiteratiu d’explicar-ho, però cal insistir-hi, perquè no
tothom qui es manifesta a Catalunya ho fa pacíficament.
El lema era una obvietat:
‘L’autodeterminació no és delicte‘. Però convé
de recordar-ho perquè la justícia espanyola no ho sap. Ara a les manifestacions
hi ha les fotos dels presos, els seus familiars, els seus amics, que enduren
directament la repressió de l’estat espanyol. Una xifra que creix. Ja no hi són
el Carles, l’Oriol, el Jordi, l’altre Jordi, la Dolors, la Carme, la Meritxell,
el Toni, el Raül, ni el Josep. Tampoc l’Anna ni la Tamara, ni la Marta ni
l’Adri, i molts més. Però hi ha els seus pares, les seves germanes, els seus
fills, i els seus amics per a denunciar-ho. Alguns a la capçalera de la
manifestació, ben visibles. L’independentisme ha sortit al carrer a acusar. Fa
molts mesos que plora, com ha recordat Elisenda
Paluzie, però avui s’ha eixugat les llàgrimes i ha
denunciat la manca de democràcia a Espanya, ha expressat la indignació per un
judici injust i també per la censura vergonyant del Parlament
Europeu.
La manifestació de la Gran Via ha estat un exercici
d’autoestima, de fer pinya en un moment difícil, però també d’assenyalar
culpables. A Pedro Sánchez li han xiulat les orelles quan
Marcel Mauri li ha recordat, en castellà perquè no l’hagin de
subtitular al ‘Telediario’, que donar suport a l’autodeterminació és donar
suport a la democràcia a Espanya. A veure si així ho entén. I li ha demanat que
durant les setmanes que li resten de president, insti l’advocacia de l’estat
espanyol a retirar les acusacions contra els dirigents independentistes. Si els
45.000 manifestants de diumenge passat a la plaça Colón van aconseguir de forçar
unes eleccions, els 500.000 assistents d’avui, segons els organitzadors, haurien
d’aconseguir, si més no, la rectificació de l’advocacia de l’estat. Però no
passarà, perquè, com ha explicat Mauri, el president del govern espanyol és ‘un
irresponsable que només cedeix davant l’extrema dreta’.
La gent, a més de demanar la llibertat dels presos, ha demanat
unitat als polítics. Cada vegada que en pujava un a l’escenari del final de la
manifestació, a la plaça de la Universitat, els crits d’unitat ofegaven el
començament de la intervenció, però cap dels qui han intervingut no hi ha fet
referència. Tots han promès que convertiran Catalunya en una muralla humana
contra el feixisme, i han entonat el famós ‘No passaran’, però ho faran
separadament. Les trinxeres, si no són compartides, són més fàcils d’assaltar.
El gest unitari més emotiu l’ha protagonitzat Joan Josep Nuet
en un record emocionat a Carme Forcadell. La manifestació no
forçarà la unitat però sí que ha donat imatge de transversalitat. L’única
autoritat del país que hi ha faltat ha estat la batllessa de Barcelona,
Ada Colau, que estava entretinguda comptant manifestants. Per
sort, Jaume Asens i Gerardo
Pisarello, que sí que hi han assistit, li podran explicar que
hi havia molta més gent que els 200.000 que ha donat la guàrdia urbana, una
xifra que ha indignat els organitzadors. De tota manera, les xifres bones les
donaran les urnes ben aviat. El president Quim Torra, el
president del Parlament, Roger Torrent, i desenes de batlles
d’arreu de Catalunya han compartit pancarta amb la majoria de forces del
Parlament de Catalunya, excepte les que van donar suport al 155.
La manifestació ha acabat fent una crida a la vaga de dijous
que ve, un nou pols de l’independentisme, difícil d’aconseguir després d’haver
abandonat, UGT i CCOO, el
vaixell de forma vergonyant. No és cap sorpresa. Són els sindicats del règim del
78. I quan han vist que perillava –perquè això de la independència va de debò–
els han fet quadrar. La USTEC i la
Intersindical-CSC han pujat a l’escenari per
demanar a la gent que es mobilitzi malgrat els entrebancs. Fer una vaga sense
tenir un sindicalisme nacional majoritari no és fàcil, però a Catalunya
l’independentisme té la gent i, com s’ha vist avui, la gent no falla mai.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada