Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
"Fins i tot aquells que no el voten haurien de fer sentir la denúncia
amb veu més forta, perquè aquesta arbitrarietat ens afecta a tots, també
als que se senten segurs perquè viuen en un estat de dret"
amb veu més forta, perquè aquesta arbitrarietat ens afecta a tots, també
als que se senten segurs perquè viuen en un estat de dret"
La Junta Electoral Central no deixa que Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí es presentin a les eleccions europees.
La decisió és greument arbitrària, com ho demostren
diversos fets. Per començar, Lluís Puig s’ha pogut presentar al Senat
(per cert, aquest matí s’ha sabut que, a sobre, l’han fet suplent de
mesa a les eleccions d’aquí un mes). I Clara Ponsatí és a la llista de
les municipals de Barcelona de la candidatura que encapçala Jordi
Graupera. La Junta Electoral no ho ha impedit.
En
segon lloc, la decisió és tan discutible que la Junta Electoral no ha
pogut decidir-ho per unanimitat. Ho ha fet dividida amb el vot en contra
del seu president, el vicepresident i dues vocals, catedràtiques de
dret, nomenades a proposta del PSOE i Podem.
I hi han
votat en contra d’acord amb una sentència del TC que diu que la
llibertat de presentar-se a les eleccions ha de ser limitada el mínim
imprescindible per evitar una interferència dels poders públics en el
debat electoral i perquè, per tant, el resultat d’unes eleccions
reflecteixi tan fidelment com sigui possible l’opinió del poble quan
tria dels seus representants.
Formalment el debat va
sobre si el fet de no estar censat a l’ambaixada d’Espanya a Bèlgica
impedeix a Puigdemont presentar-s’hi, és a dir, si el fet de no ser
elector no li permet ser elegit. De fet, Puigdemont, va ensenyar ahir a
seva targeta censal de Girona, per demostrar que és elector. Però el
debat, com tants d’altres, es disfressa amb arguments judicials. Com diu
el catedràtic i exlletrat del Tribunal Constitucional Joaquin Urías,
“estem davant d’una cacicada antidemocràtica, sense fonament jurídic”, i
recorda que van ser els mateixos jutges espanyols els qui van refusar
que Puigdemont, Comín i Ponsatí fossin extradits a Espanya i que, per
tant, ara s’han de respectar aquests drets.
El cas no està tancat. S’han presentat recursos i falten quatre setmanes per a les eleccions, veurem com acaba.
Però estem davant d’un escàndol. Sí, fa mesos que esmorzem escàndols i
ja ens agafa saturats i fastiguejats, però poques vegades queda tan clar
com els alts funcionaris de l’Estat estan donant al PP i Ciutadans les
victòries que aquest partits no aconsegueixen a les urnes. Perquè la
resolució de la Junta Electoral arrenca d’un recurs del PP i Ciutadans.
Com que no poden derrotar l’independentisme a les urnes, no dubten en
forçar el dret. Recorden el que li va passar al PP el 21-D del 2017.
Puigdemont ja era a l’exili i el ministre Méndez Vigo va convidar
Puigdemont a presentar-s’hi perquè el govern de Rajoy creia que els
electors li girarien la cara.
Després van venir les
eleccions i va guanyar Puigdemont, i el PP va treure quatre diputats i
va acabar al grup mixt del Parlament.
No, a
Puigdemont, com a la resta d’exiliats, com als presos polítics, els
estan aplicant el dret de l’enemic. Però a Puigdemont més (no perquè
sigui de Girona) perquè és el president. És un símbol. És una figura
política i mediàtica a Europa, té capacitat per fer-se escoltar. Cada
dia que passa en llibertat és un greuge per a l’estat espanyol. I per
això volen acabar amb ell. A Puigdemont l’han convertit en l’enemic
número 1 de l’estat espanyol, i per aquest motiu volen reduir-lo al
silenci i fer que ningú el pugui votar. Si et passes el dia dient que és
l’autor d’un cop d’estat, si el deshumanitzes fins al punt que a un
poble de Sevilla troben normal penjar i disparar contra un ninot que el
representa, si el rodolí favorit del nacionalisme espanyol és
“Puigdemont a presión”, els magistrats no tenen tants escrúpols, per no
dir que cap escrúpol, a l’hora de prohibir que es presenti
Puigdemont compta amb l’estima de molta gent a Catalunya, però el seu
lideratge polític està discutit. Internament al partit amb el PDECat.
Internament a l’independentisme amb Esquerra. De fet, en aquestes
europees s’havien d’enfrontar ell i Junqueras. El resultat de diumenge
per a Junts per Catalunya va ser el de salvar els mobles, però Esquerra
té a tocar l’hegemonia dins l’independentisme. És un moment políticament
delicat per a Puigdemont, que s’afegeix a l’angoixa personal que
significa viure a l’exili, que no saps mai ni quan ni com acabarà. Per
això crec que fins i tot aquells que no el voten haurien de fer sentir
la denúncia amb veu més forta, perquè aquesta arbitrarietat ens afecta a
tots, també als que se senten segurs perquè viuen en un estat de dret.
Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada