La felicitat és limitada i finita. O això és el que des de l'stablishment de la manca de criteris propis, ens volem vendre.
Sembla que la felicitat es limita a permetren's el luxe de no dependre en excés del factor econòmic.
Amb aquesta premisa inicial, sembla ser que podem esdevenir feliços anant a sopar amb la parella, que per descomptat comparteix la nostra felicitat, a un restaurant exòtic en un automòbil segur i ràpid que ens ompla de feliçitat durant tres anys; tenir un pis o una casa que consumeix energia per a qualsevol funció que, per descomptat, ens podrem permetre ja que vivim en plena feliçitat, degut precisament a la possessió de rentadores, neveres, calefacció, diversos televisors, portes del garatge automàtiques, mini estacions metereològiques,assecadors de tot tipus,forns, cuines i descalcificador.
No menys Felicitat provoquen els Ipod, PC, Wii, Playstation, Nikon, Panasonic ni les xarxes socials que es pesquen a Internet. Totes aquestes andròmines no només ens omplen de felicitat, si no que a més ens permeten comparar-nos a les altres feliçitats exposades impúdicament, i així certificar quin és el grau de felicitat de què disposem en propietat i en relació al món, així com a les perones que ens envolten, siguin aquestes en la realitat o en el visrtuosisme feliç de la virtualitat.
També constatem que la felicitat es limita a determinats períodes en que floreix d'una manera natural i en porcions, ja sigui per adquiri bens que ens l'atorgaran, bé per gaudir dels que ja posseïm i que ens permeten mostrar-nos al món tal i com som: personatges curulls de feliçitat. Disposem de tanta feliçitat, de tanta, que periòdicament necessitem ser feliços durant aquests períodes perfectament definits. Vacances, Nadals, Sant Valentí, el Dia de la Rosa, Carnaval, el Dia del Pare i de la mare; castanyades (Halloween per a una felicitat extrema), Revetlles,cotillons i farres.És tanta i tan gran la nostra felicitat que no sabem fer res més que viure una felicitat rera una altra, amb l'esperança de trobar una felicitat continuada; així doncs, ens trobem que ja no disposem de temps, ni recursos, ni energia per cap més cosa que no sigui sentir la completa felicitat com vetlla per a nosaltres en tot moment i va omplint el que queda del dia d'una imponent, aclaparadora i feliç felicitat.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada