
Sempre actiu, sempre de bon humor i proper. Et vaig veure i trobar a tots els forats: el London, el Saló Diana, Cibeles, Jornades Llibertàries, Zeleste...
Sempre amic tot i no ser amics pròpiament. Sempre sensible. M'adono que t'he estimat.
Sempre tindré present que, almenys durant el que dura una conversa de matinada, al Zeleste de 1977, per tu vaig ser l'anarquista més lúcid de Barcelona. Un honor.
Entra Música.
Fon a DBO.
THE END

Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada