Es va quedar mirant la pantalla una bona estona. El programa havia desaparegut deixant a la vista la foto que tenia de fons de l'escriptori. S'imaginà a si mateix ballant amb ella, els peus nus sobre les roques, la humitat als peus i sentit l'escalfor de l'altre cos fregant el seu; tal i com ho havien somniat junts tantes vegades. Fins i tot li semblà percebre l'olor desconeguda dels cabells de la noia. Tancà els ulls per mirar de retenir l'instant. Ballaven molt apretats, gairebé immòbils. El sol els deixava, i amb la seva marxa, sobrevenien les ombres que els protegirien durant la nit. La primera nit. Quan obrí els ulls, rodolaren dues llàgrimes roents galtes avall. Ara, quan ja l'ordenador s'havia apagat, la pantalla era negra, buida. Com el seu món. S'havien intercanviat les darreres paraules, i ara el somni havia acabat. D'entre tots els records, les il·lusions, els desitjos i els somnis, es preguntava desemparat quina era la imatge de l'absència...
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada