La Federació Llull, integrada per Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear, participà en la tradicional ofrena floral al monument a Rafael Casanova, en homenatge als defensors de Barcelona i en commemoració de la pèrdua dels drets i llibertats de Catalunya.
A l'ofrena davant el monument a Rafael Casanova, hi assistiren la presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, el president d'Acció Cultural del País Valencià, Eliseu Climent, i el president de l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu. L'ofrena es clogué amb la interpretació d'Els Segadors, la Balenguera i la Muixeranga. Himnes nacionals del Principat de Catalunya, Illes Balears i Pitiüses i País Valencià respectivament. Es dóna el cas que La Muixeranga és reclamada en molts àmbits com a himne transnacional dels Països Catalans.
Des del meu modest punt de vista, aquest és un camí sòlid, fins i tot més enllà de la independència.
Per què... quan parlem d'independència, a què ens referim? A la independència del Principat? a la independència de Catalunya entenent-ho com un tot, i incloent-hi tots els territoris? A una independència en tres actes, un per territori, amb un sol epíleg? A un campi qui pugui conjuntural? o bé a un abstracte "laissez faire" i que sigui el que l'atzar disposi?
Al meu entendre ha quedat àmpliament demostrada, a través de la història, la força de la resistència i la voluntat de permanència de les tres realitats nacionals catalanes, és a dir: Principat, País Valencià i Illes Balears i Pitiüses.
No oblido els altres territoris, i sobretot no m'oblido de la Catalunya Nord, arrabassada del Regne de Mallorca durant el S.XVI, però ara més propera, per raons de facilitat geogràfica, al Principat. No me n'oblido, però responen a un altre perfil, segons la meva percepció... discutible, naturalment.
Per a mi tres països lliures i complets entrelligats per una sola realitat nacional que es manifesta principalment pel fet de compartir una llengua, una cultura i una història, tot i que la vessant política d'aquesta a vegades ens ha permès anar de bracet i altres ha fet que ens tiréssim els plats pel cap.
Cadascuna d'aquestes realitats, cadascun d'aquests tres països, haurà de decidir, més tard o més d'hora el seu futur i els companys de viatge. De les formes i maneres ja se n'ocuparan llurs representants legítims responent a la voluntat lliure i democràtica de les respectives societats.
Mentrestant, que tres de les entitats culturals d'entre les més representatives del combat cultural i polític que aquests països sostenim - per separat i des de fa 304, 297 i 296 anys - contra el colonitzador comú, em sembla enormement destacable i una visualització clara en clau interna dels Països Catalans, però també un seriós advertiment a l'adversari comú: Castella (Esdevinguda espanya per la força de les armes, l'engany i l'abús de confiança). Potser per la importància de la notícia, els medis dels colonitzadors i els unionistes entre els nostres, hi han passat de puntetes.
Ara només falta que aquestes entitats, a través de la Federació Llull, per exemple, organitzin una gran manifestació en defensa de la llengua comuna, que faci visibles tots els territoris als nostres ulls, a la resta de l'estat i sobretot a l'estranger. I aquesta vegada sí. De Salses a Guardamar i del Baix Cinca a l'Alguer.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada