El 16 de setembre de 2011, Andreu Mas va publicar un article al setmanari Presència amb el títol "L'encaix impossible. La relació entre Catalunya i Espanya ja fa dos segles que s'entreveu inviable". En ell, l'autor fa un repàs dels esforços constants dels catalans per aconseguir "el reconeixement del dret nacional" per part dels espanyols. En cap cas, però, l'autor no informa que els espanyols envaïssin militarment l'estat de Catalunya i el desmantellessin en benefici propi. I així, sembla que Catalunya hagi format part d'Espanya des de temps immemorials (quan de fet hi forma part només d'ençà 1714, que és quan precisament neix l'estat espanyol). Com a mostra dels eufemismes constants que fan servir aquells que encara no s'atreveixen a parlar d'invasió espanyola de l'estat català i de la vigència actual d'aquella invasió, aquí tenim la primera frase:
Des que el Decret de Nova Planta va imposar un règim i un model polític, econòmic, jurídic i lingüístic que no era el propi del Principat, la intel·lectualitat del país s’ha plantejat, primer, si l’encaix entre Catalunya i Espanya és possible i, després, si seria viable trobar una via de sortida.
Sembla que el Decret de Nova Planta s'imposés tot sol. És ben cert que la major part de la intel·lectualitat catalana no ha plantejat mai, en aquests termes, l'exigència de la retirada de les tropes espanyoles i de les lleis consegüents, així com la restitució de l'estat català preexistent. La por però també la força del mite de l'existència d'una Espanya anterior a la realitat del poble català i de la seva submissió ens ho impedeix, però, al cap i a la fi, aquesta Espanya pre-catalana és un mite fals, pura invenció dels nostres colonitzadors.
L'article de l'Andreu Mas serveix per deixar constància de la vigència del nostre estat de submissió no tan sols a l'imperi espanyol sinó també, en darrer terme, a la seva ideologia.
Joan Cavaller
22 de setembre de 2011
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada