— Final de trajecte a la ciutat dels morts— vaig
rondinejar a la vista del cementiri, enterrant habitants, carrers i places
sota un altre mar entre gris i
un taronja pàl·lid que contrastava amb la saturació de colors que havia deixat
enrere.
Em feia mandra retornar al meu món, i mentre anava deslligant la moto, un glop d'emoció em recorregué l'esquena en reconèixer sorra i pols rogenca dels camins de Menorca, encara empastada amb l'oli dels racons del motor. Vaig mirar-me els peus, les avarques, i aquella morenor profunda a les cames que ja semblava començar a desaparèixer. als records i les emocions.
Un calfred al ventre em féu sentir que fregava la comprensió absoluta de no-sabia-ben-be-el-què.
— Això és.... - Desxifrava un codi nou, com si fos allà, al meu davant, dibuixant la forma abstracte de la lucidesa.
Em vaig quedar mirant, estúpidament, un dels claus de la planxa del vaixell, amb la corda a la mà, penjant; bocaobert.
L'emoció pel desconegut. ., l'horitzó, la companyia en el salt al buit... tot. Tot
Em feia mandra retornar al meu món, i mentre anava deslligant la moto, un glop d'emoció em recorregué l'esquena en reconèixer sorra i pols rogenca dels camins de Menorca, encara empastada amb l'oli dels racons del motor. Vaig mirar-me els peus, les avarques, i aquella morenor profunda a les cames que ja semblava començar a desaparèixer. als records i les emocions.
Un calfred al ventre em féu sentir que fregava la comprensió absoluta de no-sabia-ben-be-el-què.
— Això és.... - Desxifrava un codi nou, com si fos allà, al meu davant, dibuixant la forma abstracte de la lucidesa.
Em vaig quedar mirant, estúpidament, un dels claus de la planxa del vaixell, amb la corda a la mà, penjant; bocaobert.
L'emoció pel desconegut. ., l'horitzó, la companyia en el salt al buit... tot. Tot
(1974)
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada