De tu sempre he destacat la tarda que l'atzar ens va fer coincidir al Pla de l'Os de les Rambles, sempre les Rambles en aquells dies; aquell dia em vas anunciar amb una il·lusió que sempre he tingut present que havies format un grup de pallassos.
- Companyia Ínfima La Puça, què te'n sembla? - em vas preguntar.
En aquell moment vaig trobar el nom genial, ja que tot eren adjectius inflats. Amb el temps, La Puça, va fer salts de gegant i m'he adonat de la importància real que va tenir aquella confidència.
Fins i tot, anys més tard i en el despatx de Pallassos Sense Fronteres, varem estar a punt de compartir un viatge a la Bòsnia sotmesa a la invasió dels seus veïns.
Sempre ens confonien, recordes? cap dels dos sabem per què, però ens feia gràcia i manteníem la broma tot i fent-nos passar per germans davant qui consideràvem una mica passarell. Potser el poc pel a la barba, o la veu rogallosa ens unia més del que ens semblava.
I ara, tard, llegeixo que m'he d'acomiadar.
Sort que fa poc, un dia del setembre passat, vaig tenir ocasió de ser-te fidel a tu i al teatre un cop més.
Una abraçada, amic, company, germà. I dóna molts records a en Jep Nuix.
Pregunta per allà dalt, amb el teu millor crit de Pallasso:
QUÉ PASA CON LAS VALLAS!
2 comentaris :
Ho sento, noi.
Gràcies per fer-me saber qui era Joan Busquets i perdona la meva ignorància, fa massa anys que visc al Canadà.
Una abraçada,
Shaudin
moltes coses ha fet, i molt discretament.
El SAT (Sant Andreu Teatre), sala de barri infantil inicialment i ara integrada en la xarxa de sales de Barcelona.
Impuls al Circ, a Catalunya....
Sempre animós i alegre. Algú molt estimat.
Publica un comentari a l'entrada