traducció - translate - traducción
31.8.10
11 DE SETEMBRE. EL CRIT HA DE SER: VOLEM UNITAT!
.
Altres
,
Independència
SI TAMBÉ RECLAMEU LA UNIÓ DE FORCES SOBIRANISTES, APUNTEU-VOS A AQUESTA PÀGINA DE FACEBOOK,
http://www.facebook.com/group.php?gid=151567574853948&v=info#!/group.php?gid=151567574853948&v=info
Un poble que ha pogut esperar més de 300 anys que arribés un moment propici per reclamar la independència.
Un poble que ha superat dictadures, repúbliques i monarquies il·lustrades, absolutistes i constitucionals.
Un poble que ha sobreviscut a guerres externes i internes, revoltes, setges i ocupacions militars.
Un poble que s'ha doblegat fins al límit però que mai no s'ha trencat, tot i que l’han dividit i escorxat.
Un poble que a empentes i rodolons ha sabut ser fidel a si mateix.
Aquest poble:
ARA DEMANA DECIDIR I SER ESCOLTAT.
I ESCOLTAT PER QUI EL VOL REPRESENTAR.
VOLEM LA INDEPENDÈNCIA
V O L E M U N I T A T!
el crit al carrer de l'11 de setembre ha de ser: UNITAT INDEPENDÈNCIA !
NO OBLIDEU VOTAR PER LA UNIÓ DE LES FORCES SOBIRANISTES
http://www.facebook.com/group.php?gid=151567574853948&v=info#!/group.php?gid=151567574853948&v=info
Un poble que ha pogut esperar més de 300 anys que arribés un moment propici per reclamar la independència.
Un poble que ha superat dictadures, repúbliques i monarquies il·lustrades, absolutistes i constitucionals.
Un poble que ha sobreviscut a guerres externes i internes, revoltes, setges i ocupacions militars.
Un poble que s'ha doblegat fins al límit però que mai no s'ha trencat, tot i que l’han dividit i escorxat.
Un poble que a empentes i rodolons ha sabut ser fidel a si mateix.
Aquest poble:
ARA DEMANA DECIDIR I SER ESCOLTAT.
I ESCOLTAT PER QUI EL VOL REPRESENTAR.
VOLEM LA INDEPENDÈNCIA
V O L E M U N I T A T!
el crit al carrer de l'11 de setembre ha de ser: UNITAT INDEPENDÈNCIA !
NO OBLIDEU VOTAR PER LA UNIÓ DE LES FORCES SOBIRANISTES
30.8.10
29.8.10
MÉS DE 334.000 PERSONES DEFENSEN EL CATALÀ A FACEBOOK
.
Altres
,
Independència
334.000 persones, més del 3% de persones que parlen català al món, coincideixen en una pàgina de facebook, al voltant d’un manifest en defensa de la unitat de la llengua catalana.
Aquest grup de facebook ha reunit fins la darrera configuració de la xarxa social, més de 334.000 persones que, provinents de tots els territoris dels Països Catalans, així com d'una trentena de països d'arreu del món, reconeixen que parlen una mateixa llengua per damunt de particularitats i localismes. Amb l'enèsim canvi de faceebok, aquest grup s'ha quedat reduït a les persones administradores, tant sols.
En aquest grup i en els antics taulers de debat s'hi mantenia un debat viu, multi disciplinar i per part de persones de tot el món que exposaven la seva experiència amb la llengua des de diversos punts de vista.
Precisament en un d'aquests debats va sorgir la idea d'elaborar un manifest que defensés la llengua catalana, llengua comú dels Països Catalans. Una posterior recollida de signatures va recollir milers de signatures recolzant el manifest.
Ara, aquest cabdal s'ha perdut en les "filigranes" de facebook per evitar que grups de persones s'ajuntin lliurement, expressin opinions comunes i per tant es puguin convertir en "lobys" d'opinió lliures.
Malgrat això, les persones impulsores del grup, volen refer el camí recorregut mantenint el grup, tot i haver hagut de partir de zero una segona vegada i adaptar-se a les noves prestacions de grups.
Si us voleu afegir al grup i ajudar a mostrar la força de la llengua, premeu aquí.
Aquest és el manifest que va sorgir del grup el març de 2009.
MANIFEST QUE SE SÀPIGA
Un grup de més de 334.000 persones sense distincions per causa del sexe, raça, religió, classe social, edat o procedència, hem coincidit a la pàgina de Facebook
i reconeixem que, per damunt de particularitats i localismes, ens entenem parlant una mateixa llengua.
Aquesta raó tan simple, i recollint les opinions manifestades per molts dels adherits al voltant dels problemes que tenim per parlar i viure en aquesta llengua en els territoris d'on n’és pròpia i on es parla, ens ha animat a expressar el següent:
Reconeixem que la llengua que compartim és la llengua pròpia d'un extens territori, la part principal del qual es troba a Espanya, però també a Andorra, França i Itàlia (illa de Sardenya).
De manera específica, aquest és el seu domini segons l‘IEC:
(A Espanya:)
Catalunya 5.980.000 parlants
Illes Balears 755.000 parlants
3/5 del País Valencià 3.350.000 parlants
Franja oriental d'Aragó 48.000 parlants
El Carxe (a Múrcia) 2.000 parlants
(Al Principat d'Andorra:)
Andorra 38.000 parlants
(A França):
Catalunya Nord (al sud de França) 330.000 parlants
(A Itàlia):
L'Alguer (a l'illa de Sardenya) 37.000 parlants
Coincidim en anomenar a la llengua pròpia d'aquests territoris, la qual pertany al grup Occidental de les llengües romàniques, Llengua Catalana, d'acord amb les definicions de l'Institut d'Estudis Catalans, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Real Academia de la Lengua Española, entre altres. Coincidim també en què totes les parles de la Llengua Catalana són genuïnes en la seva denominació, i així existeix tant el valencià com el tortosí com les variants illenques, les variants del Principat, els parlars de La Franja, les comarques de la Catalunya Nord, així com de la ciutat d'Alguer a Sardenya
Pensem que en els territoris de parla catalana s'ha fet difícil expressar-se, comunicar-se o viure amb naturalitat en aquesta llengua. Atribuïm aquesta impossibilitat a què sovint ens trobem amb terrabastalls al voltant de la nostra llengua: quan no són intents de secessionisme lingüístic o rebel•lies cap al llenguatge estàndard, són la dialectització o bé manifestacions de diglòssia (la diglòssia és quan dues o més llengües conviuen en un mateix espai, i una d'elles va ocupant espais i dimensions comunicatives de l'altra fins a fer-la desaparèixer).
Defensem la nostra parla sense menystenir les altres llengües, ja que entenem que no hi ha cap llengua més important que l'altra. Fem palesa, així, la nostra voluntat de reconeixement de la llengua per tal que se situï en el lloc en què coincidim a afirmar que li correspon. Defensem una llengua viva, i no l'estimem perquè sigui gran, sinó que l'estimem perquè és la nostra, i volem que sigui el vehicle normal per entendre'ns i que se'ns facilitin els mitjans per assolir-ho.
Acceptem com un imperatiu de les lleis vigents l’oficialitat d'altres llengües per a les relacions entre les administracions i la ciutadania. Afirmem, però, que l’única llengua pròpia dels territoris de parla catalana és el Català, en les seves diferents variants i noms genuïns. Tot i que siguin llengües oficials o cooficials en alguns d'aquests territoris, el Castellà, el Francès o l'Italià no en són les pròpies i per tant no poden pretendre convertir-les-hi.
Conscients de la responsabilitat que tenen els actes o les omissions i de l'auto odi que sovint ens fa canviar de llengua, demanem a la ciutadania dels territoris de parla catalana, el respecte que mereix la parla pròpia, ni més ni menys que qualsevol altra. Animem a tothom a defensar-la amb il•lusió i perseverança, fent-la servir com a primera opció per a dirigir-nos tant a les administracions com a la resta de població.
També reclamem d’administracions locals, territorials, estatals i europees, que apliquin i facin complir amb decisió la legislació que defensa aquesta llengua i que preparin les normatives necessàries per tal de garantir-ne no només la supervivència sinó la plenitud. Que sigui el vehicle de comunicació entre la ciutadania dels territoris citats, i entre aquests i el món.
"Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!"
(Salvador Espriu 1913-1985)
Aquesta iniciativa espontània, integradora i vital, és la d'un conjunt de persones que, utilitzant la llengua que es parla en llurs territoris, només vol preservar-la de cara a les generacions futures dient les coses pel seu nom, ja que aquesta llengua només serà la que vulguem que sigui.
Una abraçada a totes i tots els parlants de totes les llengües del món!!
MÉS DE 334.000 PERSONES DEFENSEN EL CATALÀ A FACEBOOK
28.8.10
WELCOME TO HELL - TRIBUT A BÒSNIA I HERCEGOVINA
.
Altres
ATENCIÓ! tarda alguns minuts en carregar. Espereu que estigui completada la càrrega per veure'l
PAŽNJA! Potrebno je pet minuta za učitavanje. Pričekajte da vidite utovara je potpuni
ATTENTION! takes some minutes to load. Wait to see the loading is complete
A finals d'aquest agost de 2010, fa quinze anys que vaig tornar del meu primer viatge a Bòsnia. Fins a finals de la dècada dels 90 van ser més d'una dotzena, duent a terme diversos projectes relacionats amb la cultura i el teatre.
Des dels esdeveniments d'Srebrenica, gran part de les persones que fugiren de la població van ser acollits a Tuzla, ciutat del meu primer viatge; fins a la restauració del Festival MESS de teatre, a Sarajevo, passaren cinc anys, en què vaig poder observar el final de les hostilitats bèliques, la "pau" dels acords de Dayton, i la"normalització" d'un país impossible, doncs va ser decidit a instàncies internacionals, a partir dels objectius militars dels agressors.
Totes les persones que vaig conèixer i estimar, tenen un record molt present encara, diria que per sempre; a elles i ells vull dedicar-los aquest muntatge amb fotos meves i manllevades de Gervasio Sànchez.
Krajem kolovoza ove godine 2010, prije petnaestak godina sam se vratio iz moje prvo putovanje u Bosnu. Sve do kasnih 90-ih bili su desetak ili više, provode razne projekte vezane za kulturu i kazalište.
Od događanja u Srebrenici, mnogi od onih koji su napustili grad je pozdravio u Tuzli, gradu na moj prvi put, da obnovi kazališnog festivala MESS u Sarajevu, proveo je pet godina u kojima sam mogao promatrati kao stvarnoj ratom prestanka neprijateljstava, "mir" u Daytonu, i "normalizaciju" u zemlji nemoguće, jer je bio odlučan u namjeri da međunarodna tijela, od vojnih ciljeva agresora.
Sve osobe koje poznajem i volim, još uvijek su vrlo prisutni rekord, da bi zauvijek i žele im posvetiti im ovaj montaža fotografija mojih vlastitih i posuđenih Gervasio Sanchez.
PAŽNJA! Potrebno je pet minuta za učitavanje. Pričekajte da vidite utovara je potpuni
ATTENTION! takes some minutes to load. Wait to see the loading is complete
A finals d'aquest agost de 2010, fa quinze anys que vaig tornar del meu primer viatge a Bòsnia. Fins a finals de la dècada dels 90 van ser més d'una dotzena, duent a terme diversos projectes relacionats amb la cultura i el teatre.
Des dels esdeveniments d'Srebrenica, gran part de les persones que fugiren de la població van ser acollits a Tuzla, ciutat del meu primer viatge; fins a la restauració del Festival MESS de teatre, a Sarajevo, passaren cinc anys, en què vaig poder observar el final de les hostilitats bèliques, la "pau" dels acords de Dayton, i la"normalització" d'un país impossible, doncs va ser decidit a instàncies internacionals, a partir dels objectius militars dels agressors.
Totes les persones que vaig conèixer i estimar, tenen un record molt present encara, diria que per sempre; a elles i ells vull dedicar-los aquest muntatge amb fotos meves i manllevades de Gervasio Sànchez.
Krajem kolovoza ove godine 2010, prije petnaestak godina sam se vratio iz moje prvo putovanje u Bosnu. Sve do kasnih 90-ih bili su desetak ili više, provode razne projekte vezane za kulturu i kazalište.
Od događanja u Srebrenici, mnogi od onih koji su napustili grad je pozdravio u Tuzli, gradu na moj prvi put, da obnovi kazališnog festivala MESS u Sarajevu, proveo je pet godina u kojima sam mogao promatrati kao stvarnoj ratom prestanka neprijateljstava, "mir" u Daytonu, i "normalizaciju" u zemlji nemoguće, jer je bio odlučan u namjeri da međunarodna tijela, od vojnih ciljeva agresora.
Sve osobe koje poznajem i volim, još uvijek su vrlo prisutni rekord, da bi zauvijek i žele im posvetiti im ovaj montaža fotografija mojih vlastitih i posuđenih Gervasio Sanchez.
WELCOME TO HELL - TRIBUT A BÒSNIA I HERCEGOVINA
26.8.10
RECOLLIDA DE SIGNATURES PER DENUNCIAR INTERECONOMIA
http://www.peticiones.es/peticion/1000000-de-firmas-para-denunciar-al-grupo-intereconomia/207
RECOLLIDA DE SIGNATURES PER DENUNCIAR INTERECONOMIA
24.8.10
Manifest d'Òmnium Cultural per l'Onze de Setembre
.
Altres
,
Independència
Manifest d’Òmnium Cultural per l’Onze de Setembre
La manifestació que el dia 10 de juliol va convocar Òmnium Cultural, juntament
amb centenars d’associacions, sindicats i partits polítics catalans, va rebre una
resposta popular massiva als carrers de Barcelona. Absoluta. Un milió i mig de
persones van fer seu el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”.
La constatació que Catalunya és una nació respon a una realitat històrica i social,
així com a una voluntat de futur, avalada majoritàriament pels representants
democràtics del poble de Catalunya al seu Parlament. És una constatació que inclou
també el nou Estatut d’autonomia, tot i que el Tribunal Constitucional l’hagi volgut
desvirtuar reduint-la al folklore sense vinculacions jurídiques. La segona part del
lema de la manifestació –que és alhora un compromís– va més enllà. Implica una
acció. Una acció contra la mateixa sentència del Constitucional que ha desvirtuat la
voluntat majoritària de l’electorat català expressada en referèndum. Una acció
perquè ningú continuï decidint en nom dels catalans i catalanes. Perquè siguin
aquests qui decideixin el grau de sobirania del seu país.
Per això, no n’hi ha prou amb la reivindicació. Cal assentar les bases que possibilitin
i vertebrin la decisió del poble de Catalunya. Després de la manifestació, cal, doncs,
actuar amb coherència. En aquest sentit, davant aquest 11 de Setembre, Òmnium
Cultural:
1) Fa una crida a totes les associacions i organitzacions que van assistir a la
manifestació perquè vagin més enllà. Perquè renovin l’esforç col·lectiu que
pressioni els partits per avançar en el projecte nacional compartit.
2) Apel·la a tots els catalans i catalanes a prendre consciència de l’agressió que
viu el país i que siguin protagonistes de les actituds transformadores que
necessita aquest moment històric, així com de l’exigència nacional ambiciosa
que requereix.
3) Reconeix l’esforç dels partits polítics catalans, que han superat l’estratègia
electoral, per haver pactat al Parlament una declaració conjunta contra la
sentència del Tribunal Constitucional, encara que hagi estat de mínims.
Lamentant, però, que aquesta no s’hagi pogut traslladar al Parlament
espanyol.
4) Demana als representants polítics del poble català, després de les pròximes
eleccions, una línia coherent amb aquest compromís nacional.
5) Es compromet a seguir treballant el lideratge de la societat civil per restar
alerta davant qualsevol invasió que conculqui la voluntat democràtica dels
poble català i el seu dret a decidir.
Som una nació. Nosaltres decidim!
Barcelona, 11 de Setembre de 2010
Manifest d'Òmnium Cultural per l'Onze de Setembre
23.8.10
18.8.10
RIDICULUM VITAE DE LA DEFENSORA DEL "PUEBLO" (ACTUALITZAT)
.
Altres
,
Independència
No havíem quedat que Eivissa i Formentera estaven permanentment sota sospita quan les administrava el PP?
INFORMACIÓ REBUDA
dimecres, 18 agost 2010 - La Defensora del Pueblo és filla d'un falangista radical, Carlos Cava de Llano.
La Defensora del Poble que ha recorregut el català per als nouvinguts, Maria Lluïsa Cava del Llano Carrió, militant del PP balear junt amb el seu marit Joan Antoni Marí Tur, és filla d'un conegut falangista, que va servir al General Franco ja l'any 1936 i va realitzar actes feixistes fins la seva mort (1986), a mitings de Fuerza Nueva o trobades d'excombatents feixistes.
Maria Lluïsa Cava del Llano ha presentat un recurs d'inconstitucionalitat contra l'article 9 de la norma que determina que les activitats formatives de les persones nouvingudes s'han de dur a terme en llengua catalana. Per aquest motiu Josep Huguet (ERC) l'ha titllat de "falangista".
Però cap altre mitjà ha recordat que aquesta membre d'Alianza Popular i del PP prové de les entranyes del feixisme més negre, i que segueix l'obediència política del seu pare.
Carlos Cava del Llano y Pintó, pare de la Defensor del Poble que ha recorregut la normalització del català per als nouvinguts va ser un feixista de llarga trajectòria. Va ser membre de la Vieja Guardia i fundador del SEU (Sindicato Estudiantil Universitario), l'instrument de la repressió franquista en l'àmbit estudiantil.
Cava del Llano es perllonga fins als anys vuitanta, quan encara realitzava mitings per excombatents o participava en actes junt al dirigent ultra Blas Piñar. Però aquest enginyer va iniciar la seva carrera ja el 18 de juliol de 1936 a Barcelona, on es va sublevar contra la República junt a militars i feixistes. Va realitzar serveis per al SIMP fins que va fugir al bàndol franquista, a la VI Divisió de Navarra, on va obtenir el grau d'alferes provisional.
Després de la guerra va desenvolupar importants càrrecs durant la dictadura feixista: primerament fou delegat provincial de les organitzacions juvenils feixistes a Lleida; posteriorment delegat del SEU a la Universitat Industrial de Barcelona, inspector provincial del FET i les JONS de Lleida, i secretari del Seminario de Estudios Económicos i de la Jefatura Provincial de Lleida, durant dues dècades.
Cava del Llano va ser àmpliament condecorat per la seva fidelitat a la dictadura feixista: li van ser atorgades les medalles de la Vieja Guardia, la de fundador del SEU, la medalla de la Ciutat de Lleida, així com nombroses condecoracions per mèrits de guerra i repressió, com la "Cruz Roja del Mérito Militar" o la "Medalla al Sufrimiento por la Patria con Aspa Roja".
També fou un impulsor de l'"Orden de los Caballeros Quijotes", un grup sectari d'exaltació espanyolista que prenia com a motiu la figura literària del Quixot, i que tenia com a seu el Castell de Castelldefels fins als anys 70.
Una perla de família.
RIDICULUM VITAE DE LA DEFENSORA DEL "PUEBLO" (ACTUALITZAT)
17.8.10
SÓN L'ESTÚPID I L'HOME APM LA MATEIXA PERSONA?
.
Humor
SÓN L'ESTÚPID I L'HOME APM LA MATEIXA PERSONA?
16.8.10
CARTA DE L’ÀFRICA
.
Altres
,
Boladevidre
Em van despertar el cops a la porta de la cabana i uns crit frenètics d'homes que semblaven donar ordres. Després uns xiscles de la mare i més crits, ara del pare, i més cops. Algun moble va caure a terra amb gran estrèpit. Com que no n'hi havia gaires de mobles a la cabana, vaig suposar que era l'armari que tenia l'àvia al seu recambró.
Aleshores vaig sentir els trets. Molts. Trets, xiscles i crits de ràbia. Amb un moviment ràpid em vaig amagar sota el llit. De sota estant vaig veure que la meva germana em mirava espantada des de sota el seu llit. Els seus ulls em miraven esbatanats. Em feu un gest amb els dits sobre els seus llavis per indicar-me que no fes soroll.
A fora de la cambra només es senties murmuris, ara, soroll de vidres i una ampolla que buidava el seu líquid. I murmuris d'homes. Cap era el del pare, però. De tant en tant els cops al terra de botes militars. De fet eren les úniques botes que coneixia.
De cop i volta la porta de la nostra petita habitació s'obrí amb un fort soroll al rebotar contra la paret. Vaig veure dos parells de botes i les puntes d'uns Kalasnikov que apuntaven al terra. Uns ulls immensos i envermellits em miraren fix als ulls, mentre veia com unes mans arrossegaven la meva germana, paralitzada de terror.
El soroll de roba esquinçada i els crits de fàstic i dolor de ma germana em van fer reaccionar. Però al primer moviment, em vaig troba el canó de l'arma prement-me el front. Els ulls vermells ara m'advertien. Vaig restar immòbil, mentre escoltava els esbufecs d'un home, els plors i gemecs de ma germana, i el soroll de les molles del seu llit.
Després el parell de botes i ma germana van marxar i van sortir de la casa. Mai més vaig saber què li havia passat a ella.
Una mà que hauria pogut aturar una bala de canó em va arrossegar fora del llit. Sense adonar-me'n vaig tenir els ulls tapats per una caputxa o un sac, o alguna cosa de llana que picava i feia pudor de sang. Les mans, amb la força d'un camió, em van empènyer cap a l'exterior de la cabana. Pel camí vaig ensopegar amb uns objectes blans que hi havia al terra. Podien ser perfectament les cames dels meus pares o de l'àvia.
Em van portar amb un jeep cap no sé on. Quan em van retirar el que fos que em tapava els ulls i vaig poder respirar, per fi, vaig trobar-me al mig de la selva, amb el cos de la meva mare, nua, al davant. Mai l'havia vist nua i, commogut per la visió, no vaig saber fer res més que demanar-li perdó. Era inútil. Era morta, amb un fil de sang que li rajava del cap. Vaig pensar que fins i tot així era bonica i em vaig posar a plorar.
Em pegaren i em posaren un matxet a les mans. Amb aquest, a punta de Kalasnikov i entre vòmits i llàgrimes vaig ser obligat a esquarterar el cos.
Després se m'endugueren altra cop en el jeep.
De tot això ja deu fer uns vuit o deu mesos. Des d'aleshores treballo de sol a sol en unes mines de Columbita, vigilat per homes armats les vint-i-quatre hores. Aquest material serveix per obtenir el Coltan amb el qual es fabriquen els telèfons mòbils i els ordinadors portàtils que tant feu servir.
Quan us diguin que hi ha una nova guerra a l'Àfrica, no penseu en tribus salvatges i sanguinàries, ni tampoc en baralles de tribus, d'ètnies o de religions. Penseu només en els interessos que hi ha al darrera. Probablement són els vostres.
CARTA DE L’ÀFRICA
CAMPANYA A L'ALGUER PEL CATALÀ
.
Altres
,
Independència
CAMPANYES PEL CATALÀ A/DE L'ALGUER
ENVIA UN PARELL DE MISSATGES O TRES PER LA LLENGUA CATALANA A/DE L'ALGUER: ALLOTJAMENT EN CATALÀ!
PREMSA DIGITAL I ESCRITA A L'ALGUER:
http://premsaalalguer.blogspot.com
WEBS I PREMSA DIGITAL A L'ALGUER:
CAMPANYA A L'ALGUER PEL CATALÀ
13.8.10
Manifest d'Òmnium Cultural per l'Onze de Setembre
.
Altres
,
Independència
us animem a fer-ho!
La manifestació que el dia 10 de juliol va convocar Òmnium Cultural, juntament amb centenars d’associacions, sindicats i partits polítics catalans, va rebre una resposta popular massiva als carrers de Barcelona. Absoluta. Un milió i mig de persones van fer seu el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”.
La constatació que Catalunya és una nació respon a una realitat històrica i social, així com a una voluntat de futur, avalada majoritàriament pels representants democràtics del poble de Catalunya al seu Parlament. És una constatació que inclou també el nou Estatut d’autonomia, tot i que el Tribunal Constitucional l’hagi volgut desvirtuar reduint-la al folklore sense vinculacions jurídiques. La segona part del lema de la manifestació –que és alhora un compromís– va més enllà. Implica una acció. Una acció contra la mateixa sentència del Constitucional que ha desvirtuat la voluntat majoritària de l’electorat català expressada en referèndum. Una acció perquè ningú continuï decidint en nom dels catalans i catalanes. Perquè siguin aquests qui decideixin el grau de sobirania del seu país.
Per això, no n’hi ha prou amb la reivindicació. Cal assentar les bases que possibilitin i vertebrin la decisió del poble de Catalunya. Després de la manifestació, cal, doncs, actuar amb coherència. En aquest sentit, davant aquest 11 de Setembre, Òmnium Cultural:
1) Fa una crida a totes les associacions i organitzacions que van assistir a la manifestació perquè vagin més enllà. Perquè renovin l’esforç col•lectiu que pressioni els partits per avançar en el projecte nacional compartit.
2) Apel·la a tots els catalans i catalanes a prendre consciència de l’agressió que viu el país i que siguin protagonistes de les actituds transformadores que necessita aquest moment històric, així com de l’exigència nacional ambiciosa que requereix.
3) Reconeix l’esforç dels partits polítics catalans, que han superat l’estratègia electoral, per haver pactat al Parlament una declaració conjunta contra la sentència del Tribunal Constitucional, encara que hagi estat de mínims. Lamentant, però, que aquesta no s’hagi pogut traslladar al Parlament espanyol.
4) Demana als representants polítics del poble català, després de les pròximes eleccions, una línia coherent amb aquest compromís nacional.
5) Es compromet a seguir treballant el lideratge de la societat civil per restar alerta davant qualsevol invasió que conculqui la voluntat democràtica dels poble català i el seu dret a decidir.
Som una nació. Nosaltres decidim!
Barcelona, 11 de Setembre de 2010
Totes les entitats que ho vulguin poden adherir-se al manifest. Si en compartiu el contingut
La constatació que Catalunya és una nació respon a una realitat històrica i social, així com a una voluntat de futur, avalada majoritàriament pels representants democràtics del poble de Catalunya al seu Parlament. És una constatació que inclou també el nou Estatut d’autonomia, tot i que el Tribunal Constitucional l’hagi volgut desvirtuar reduint-la al folklore sense vinculacions jurídiques. La segona part del lema de la manifestació –que és alhora un compromís– va més enllà. Implica una acció. Una acció contra la mateixa sentència del Constitucional que ha desvirtuat la voluntat majoritària de l’electorat català expressada en referèndum. Una acció perquè ningú continuï decidint en nom dels catalans i catalanes. Perquè siguin aquests qui decideixin el grau de sobirania del seu país.
Per això, no n’hi ha prou amb la reivindicació. Cal assentar les bases que possibilitin i vertebrin la decisió del poble de Catalunya. Després de la manifestació, cal, doncs, actuar amb coherència. En aquest sentit, davant aquest 11 de Setembre, Òmnium Cultural:
1) Fa una crida a totes les associacions i organitzacions que van assistir a la manifestació perquè vagin més enllà. Perquè renovin l’esforç col•lectiu que pressioni els partits per avançar en el projecte nacional compartit.
2) Apel·la a tots els catalans i catalanes a prendre consciència de l’agressió que viu el país i que siguin protagonistes de les actituds transformadores que necessita aquest moment històric, així com de l’exigència nacional ambiciosa que requereix.
3) Reconeix l’esforç dels partits polítics catalans, que han superat l’estratègia electoral, per haver pactat al Parlament una declaració conjunta contra la sentència del Tribunal Constitucional, encara que hagi estat de mínims. Lamentant, però, que aquesta no s’hagi pogut traslladar al Parlament espanyol.
4) Demana als representants polítics del poble català, després de les pròximes eleccions, una línia coherent amb aquest compromís nacional.
5) Es compromet a seguir treballant el lideratge de la societat civil per restar alerta davant qualsevol invasió que conculqui la voluntat democràtica dels poble català i el seu dret a decidir.
Som una nació. Nosaltres decidim!
Barcelona, 11 de Setembre de 2010
Totes les entitats que ho vulguin poden adherir-se al manifest. Si en compartiu el contingut
Manifest d'Òmnium Cultural per l'Onze de Setembre
11.8.10
ELS PAÏSOS CATALANS ENS NECESSITEN JUNTS - NO CAL UNITS
.
Altres
,
Independència
CRIDA DE J.BLANCH, A.BADIA, O.DOMÈNEC I M.BROGGI A CIU, ERC, REAGRUPAMENT I SOLIDARITAT CATALANA. |
ADERIU-VOS-HI
http://manifest12abril.cat/
diumenge, 1 / agost / 2010
El Manifest 12 d'Abril fa una "crida a tots els grups, moviments, partits, associacions i plataformes independentistes, perquè es posin d'acord per presentar una candidatura transversal, equilibrada i unitària, que motivi als abstencionistes i porti al Parlament un estol de diputats que, sense renunciar a les seves personals ideologies es comprometin a treballar units, per a prioritzar en tot moment l'objectiu de la independència".
L'Objectiu dels impulsors del Manifest és que es presenti una sola candidatura per a la independència a les eleccions catalanes del 2010. SI, COALICIÓ PER A LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA és un espai obert a qualsevol partit que prioritzi la independència, on s'hi han establert unes regles democràtiques justes perquè tots els partits s'hi sentin còmodes i participin en una candidatura única equilibrada i plural.
Al nostre parer, les formacions CiU, ERC, REAGRUPAMENT i SOLIDARITAT CATALANA han de formar coalició amb SI, COALICIÓ PER A LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA tot respectant els acords anteriors d'unitat per a la independència; llibertat d'acció política, llibertat de vot al Parlament per a qüestions ideològiques i valoració justa del pes de cada formació mitjançant un consell d'arbitratge . Estem segurs de que el nombre de diputats sobiranistes obtinguts d'aquesta manera serà tant gran que, amb la participació de tots els partits esmentats, la proclamació de la independència serà un fet a la propera legislatura.
Els partits de la coalició han de saber confeccionar una única llista que es presenti a les properes eleccions catalanes. S'han de comprometre a proclamar la independència al assolir una majoria al Parlament i han de desenvolupar una gran campanya electoral amb l'ajut de les associacions col·laboradores, per explicar el seu programa als ciutadans.
Recordem en tot moment, que s'ha de subordinar els interessos personals i polítics a l´ interès superior del Poble de Catalunya i de la Terra Catalana.
ELS PAÏSOS CATALANS ENS NECESSITEN JUNTS - NO CAL UNITS
PAS A PAS, PERÒ HI VULL LES ESQUERRES
.
Altres
,
Independència
Importantíssima decisió per a la nostra nació
The Secretary General of the organization calls on Spanish and Catalan parties' willingness to respect the Catalan people's decision
"We will give our support to our fellow Catalan Parliament, the European Commission and there where necessary," said Kirjas, who considered "alarming" the fact that the Spanish Constitutional Court has cut the Catalonian Statute after being accepted by Catalonians on Referendum. Liberal, awed the crowd of people showed up in Barcelona, on 10th of July, finds worthy that people of Catalonia marched in to "demand respect".
La internacional liberal, tercer grup parlamentari europeu, reconeix la nació catalana.
El secretari general de la organització demana als partits catalans i espanyols "que es compleixi la voluntat del poble català"
El secretari general de la Internacional Liberal -la federació mundial de partits liberals-, el macedoni Emil Kirjas, considera que "no té sentit" que el Tribunal Constitucional tombés l'Estatut de Catalunya que es va aprovar en referèndum. "La Internacional Liboral dona ple suport a l'existència de la nació catalana i la necessitat que el català sigui reconegut". Per això, Kirjas celebra que més d'un milió de persones sortissin al carrer per reivindicar els seus drets el 10 de juliol. "Durant més de dues dècades, aquesta ha estat l'expressió més gran per al dret a l'autodeterminació d'Europa, i m'atreviria a dir de tot el món", ha dit.
El secretari general de la federació mundial de partits liberals, organització de la qual forma part Convergència i Unió, ha demanat als partits catalans i de l'estat espanyol que prenguin les seves responsabilitats per aconseguir que es compleixi la voluntat del poble de Catalunya.
"Donarem el nostre suport als nostres companys catalans al Parlament Europeu, a la Comissió Europea i allà on faci falta", ha dit Kirjas, qui considera "alarmant" el fet que el TC hagi retallat un Estatut. El liberal, meravellat per la multitud de persones que va manifestar-se al passeig de Gràcia el 10 de juliol, troba lloable que el poble de Catalunya sortís al carrer per "demanar respecte".
El secretari general de la federació mundial de partits liberals, organització de la qual forma part Convergència i Unió, ha demanat als partits catalans i de l'estat espanyol que prenguin les seves responsabilitats per aconseguir que es compleixi la voluntat del poble de Catalunya.
"Donarem el nostre suport als nostres companys catalans al Parlament Europeu, a la Comissió Europea i allà on faci falta", ha dit Kirjas, qui considera "alarmant" el fet que el TC hagi retallat un Estatut. El liberal, meravellat per la multitud de persones que va manifestar-se al passeig de Gràcia el 10 de juliol, troba lloable que el poble de Catalunya sortís al carrer per "demanar respecte".
International Liberal recognizes the Catalan nation
The Secretary General of the organization calls on Spanish and Catalan parties' willingness to respect the Catalan people's decision
The Secretary General of the International Liberals, the world federation of liberal parties, the Macedonian Kirjas Emil believes that "there is no sense" that the Spanish Constitutional Court tombs the Statute of Catalonia approved in a referendum by Catalan people. "The International Liberals gives full support to the existence of the Catalan nation and the need that Catalan language be recognized." Therefore, Kirjas celebrates that more than one million people took to the streets to assert their rights on July 10 . For over two decades, this has been the largest expression for the right to self-determination not only in Europe, but I would dare to say, all over the world" he said.
The Secretary General of the Federation of liberal parties worldwide, the organization in which Convergencia i Unió (CiU) forms part of, has asked the political parties from Catalonia and Spain to comply with their responsibilities in order to ensure that it fulfills the will of the people of Catalonia.
"We will give our support to our fellow Catalan Parliament, the European Commission and there where necessary," said Kirjas, who considered "alarming" the fact that the Spanish Constitutional Court has cut the Catalonian Statute after being accepted by Catalonians on Referendum. Liberal, awed the crowd of people showed up in Barcelona, on 10th of July, finds worthy that people of Catalonia marched in to "demand respect".
PAS A PAS, PERÒ HI VULL LES ESQUERRES
10.8.10
TRES IMATGES PER A LA REFLEXIÓ
.
Altres
CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ MILITARMENT OCUPADA (MOSSÈN DALMAU)
.
Altres
,
Independència
SÓN EL PRÍNCEP FARQUAAD I ARTUR MAS LA MATEIXA PERSONA?f
.
Humor
7.8.10
Ves què hi farem! (Català)
.
Independència
,
Vídeos
Français subtitres
http://www.youtube.com/watch?v=T0PLogrKDU8
Subtítulos en castellano
http://www.youtube.com/watch?v=NGK_SDMfnCY
English subtitles
http://www.youtube.com/watch?v=U8o5mU5QYpk
http://www.youtube.com/watch?v=T0PLogrKDU8
Subtítulos en castellano
http://www.youtube.com/watch?v=NGK_SDMfnCY
English subtitles
http://www.youtube.com/watch?v=U8o5mU5QYpk
Videoclip de la cançó "Ves què hi farem!" de Santapau & Mahoni.
Himne extraoficial per a la defensa de la llibertat dels pobles oprimits.
Himne extraoficial per a la defensa de la llibertat dels pobles oprimits.
Ves què hi farem! (Català)
6.8.10
ADÉU, ESPANYA ANÒNIM
.
Altres
,
Independència
He trobat aquest escrit al Facebook, sense signatura, i l'he fet meu per compartir amb qui ho vulgui.
http://www.facebook.com/Boladevidre?v=wall&story_fbid=143698078991885#!/note.php?note_id=137288216308749&id=100001299676946&ref=mf
Escolta Espanya, hem arribat al final de camí.Vull separar-me.
No m'havia pas imaginat fa uns anys que arribaria a aquest extrem però això nostre no té futur.
Et veig com un marit antipàtic que em maltracta i m'explota.
No em sap greu recordar que t'he estimat i que m'he esforçat per salvar la nostra relació,
però tu m'has tingut sempre com una propietat.
T'he servit i has presumit de mi.
M'has dit alguns cops que m'estimes però amb la boca petita i només quan has buscat alguna cosa de mi.
És ben trist, després del que jo he fet perquè anessin millor.
Encara hi ha coses que m'agraden de tu,
no em fa res reconèixer-ho.
Per exemple la teva preciosa llengua castellana.
Quina pena que durant tots aquests anys no hagis mostrat cap interès per la meva.
Tenim una història i uns fills junts, però ara vull trencar amb tu.
Conec bé les teves estratègies.
Em diràs que tu, sense mi,
no seràs rés,
que ens necessitem.
Per a tu, la manera d'arreglar les coses és que jo renunciï a ser el que sóc.
Te n'adones?
Mai no havia pensat que pogués sentir el desamor que sento per tu.
Em sap greu.
Ara convindrà que ens posem d'acord i veiem com partim les coses
i com seguim pujant els fills.
Tinc clar que t'hauré de passar una pensió.
Cap problema.
Parlem-ne i fem números.
Sempre has portat malament que jo guanyi més que tu.
Amb la generositat que t'he demostrat sempre.
Que absurd!
Podria fer-te retrets.
Podria dir-te, per exemple,
que no t'has pres seriosament la meva manera de ser
i les meves ganes de viure a la meva manera.
Això nostre podria haver estat un èxit,
però ara et vull dir adéu.
Si pot ser, civilitzadament.
Fins ara no t'has cregut que prendria aquesta decisió,
però, ja no és problema meu.
Què faràs?
Mira de mantenir una mica de dignitat, si pots.
Jo em sento amb ganes de viure i tinc molts projectes.
No et dic aquella frase que tant t'agrada
que s'atribueix la mare de l'últim rei musulmà de Granada
(llora como mujer por lo que no has sabido defender como un hombre),
perquè a més de masclista, deu ser falsa.
Agafa-t'ho com vulguis,
però vull deixar-te.
Que tinguis sort!
Adéu, Espanya!
http://www.facebook.com/Boladevidre?v=wall&story_fbid=143698078991885#!/note.php?note_id=137288216308749&id=100001299676946&ref=mf
Escolta Espanya, hem arribat al final de camí.Vull separar-me.
No m'havia pas imaginat fa uns anys que arribaria a aquest extrem però això nostre no té futur.
Et veig com un marit antipàtic que em maltracta i m'explota.
No em sap greu recordar que t'he estimat i que m'he esforçat per salvar la nostra relació,
però tu m'has tingut sempre com una propietat.
T'he servit i has presumit de mi.
M'has dit alguns cops que m'estimes però amb la boca petita i només quan has buscat alguna cosa de mi.
És ben trist, després del que jo he fet perquè anessin millor.
Encara hi ha coses que m'agraden de tu,
no em fa res reconèixer-ho.
Per exemple la teva preciosa llengua castellana.
Quina pena que durant tots aquests anys no hagis mostrat cap interès per la meva.
Tenim una història i uns fills junts, però ara vull trencar amb tu.
Conec bé les teves estratègies.
Em diràs que tu, sense mi,
no seràs rés,
que ens necessitem.
Per a tu, la manera d'arreglar les coses és que jo renunciï a ser el que sóc.
Te n'adones?
Mai no havia pensat que pogués sentir el desamor que sento per tu.
Em sap greu.
Ara convindrà que ens posem d'acord i veiem com partim les coses
i com seguim pujant els fills.
Tinc clar que t'hauré de passar una pensió.
Cap problema.
Parlem-ne i fem números.
Sempre has portat malament que jo guanyi més que tu.
Amb la generositat que t'he demostrat sempre.
Que absurd!
Podria fer-te retrets.
Podria dir-te, per exemple,
que no t'has pres seriosament la meva manera de ser
i les meves ganes de viure a la meva manera.
Això nostre podria haver estat un èxit,
però ara et vull dir adéu.
Si pot ser, civilitzadament.
Fins ara no t'has cregut que prendria aquesta decisió,
però, ja no és problema meu.
Què faràs?
Mira de mantenir una mica de dignitat, si pots.
Jo em sento amb ganes de viure i tinc molts projectes.
No et dic aquella frase que tant t'agrada
que s'atribueix la mare de l'últim rei musulmà de Granada
(llora como mujer por lo que no has sabido defender como un hombre),
perquè a més de masclista, deu ser falsa.
Agafa-t'ho com vulguis,
però vull deixar-te.
Que tinguis sort!
Adéu, Espanya!
ADÉU, ESPANYA ANÒNIM
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)