Si podeu no us perdeu aquest espectacle recentment estrenat al Teatre Romea de Barcelona. Qui estimi Estellés, l'Ovidi, en Miquel Gil, la cultura catalana en el punt de vista propi del País Valencià, no pot deixar escapar aquesta autèntica joia del Teatre Micalet de València Ciutat, dirigit per Pep Tossar. El director Mallorquí ha aconseguit una producció cultural genuïna dels Països Catalans que combina rigor i excel·lència dramàtica, amb un molt alt rendiment artístic i d'interpretació tant dels actors com de la música en directe.
La ironia, l'humor la sensibilitat i la emoció d'aquest espectacle, creen la més vella aspiració del fet teatral: la catarsis a través de la qual en sortim enfortits com a poble. repeteixo: NO US EL PERDEU!!
5 comentaris :
Un espectacle del director mallorquí Pep Tosar!!!!
al voltant de la personalitat del reconegut periodista, poeta Vicent Andrés Estellés......una combinació que em va agradar de bon principi.
l'actor Enric Juezas en el paper del poeta.....es una meravella, te'l creus.....una interpretació impecablement tendra i divertida
el músic Miquel Gil dona el contrapunt genial....amb moments com la cançó final amb música de l'Ovidi, (jo crec, tampoc em feu cas, pero ho juraria).....
l'actriu Pilar Almeria està de 10 com a tbernera....diu la poesia d'una manera explèndida...es càlida.
la ballarina Isabel Anyó Andrés (neta del mateix Vicent Andrés Estellés), que aporta un punt de tendresa etèrea.
i l'actor Joan Peris que trobo que està sobervi com a periodista missing.
Poseu-me les ulleres no és un espectacle de teatre ni convencional. ni modern, ni antic. És un espectacle biogràfic que fa ús d'un llenguatge basat en la narrativa documental que ens proposa una recerca d'episodis rellevants de la vida íntima i pública malgrat no publicada o pervertida, del poeta valencià.
Gràcies Norma pel teu comentari. Veig que estem d'acord i em complau que t'hagi agradat. Els hi desitjo un gran èxit i és bo que es demostri que tenim ganes de sentir, escoltar i prestar atenció a les altres veu dels Països Catalans.
Sense els altres territoris no som complerts.
Per cert la cançó, profundament emotiva que es canta cap el final de l'espectacle, si que és de l'Ovidi. L'entrenyable "M'aclame a tu", un cant a la vida.
vaig estar a l'estrena a València i em va impressionar molt, com a seguidora que sóc del miquel Gil i amant de la poesia del Estellés. D'acord,al final, vaig sentir al Ovidi com deia : molt bé, Miquel, mentre li queia una llagrimeta nas avall
Gràcies Carme pel teu comentari.
Jo el vaig veure a Manresa i per això vaig poder anunciar la seva visita al Romea. Un dels espectacles més dignes dels darrers temps. En Pep Tossar, que ara programa el Club Maldà de Barcelona, és una garantia de dignitat i rigor escènic.
Publica un comentari a l'entrada