Yo no era independestista. Lo escribo así, en español, una lengua en la que fui instruido en tiempos del Dictador y en la que he publicado varios libros y múltiples artículos y con la que me relaciono con gran cantidad de amigos y conocidos. No es mi lengua materna, lo es el catalán, y me siento orgulloso de dominarla. A pesar de la ya mencionada imposición. ¿Un ejemplo? Cuando estudiaba bachillerato, la profesora de biología me hizo salir al entarimado y me preguntó el funcionamiento del aparato digestivo, con los nervios propios de mi timidez, al llegar al punto de hablar del hígado, me salió su designación catalana, “fetge”, y la mezquina profesora me soltó una bofetada.Yo no era independentista. Siempre he entendido que lo que algunos llaman “problema catalán” es en realidad el “problema español”. La mayoría de los que hablán de lo catalán como de algo problemático lo hacen desde la ignorancia, ellos solamente hablan una lengua. Una exalumna, ahora amiga, hablaba euskera y español, vino a vivir a Cataluña y ahora también domina perfectamente el catalán. Si fuera a vivir a Galicia, seguro que aprendería el gallego. Sin problemas. Por una estricta cuestión de confraternización.
Yo no era independentista. Tenía la ilusión (que, por lo que parece, viene de iluso) de que podríamos abandonar ese suplicio agónico del Estado de las Autonomías y construir un verdadero estado federal. Pero ha sido todo un engaño, un engaño de los políticos, de los españoles y de los catalanes, soy consciente de ello. Yo no era independentista porqué pensaba que los estúpidos tópicos y las nefandas mentiras que vierten sobre Cataluña los medios de comunicación carpetovetónicos, ahora también el Tribunal Constitucional, serían superados por los individuos. Pero demasiados ciudadanos españoles se han aferrado al anticatalanismo más cerril. ¿Dónde están las voces de mis amigos españoles que tantas veces me habían confiado su apuesta por el federalismo, por la España plural?
Yo no era independentista. Y, ¿qué debo hacer ahora? ¿Someterme a los dictados de unos juristas que quieren imponer la lengua única, la España individible? Justamente, una vez más, los españoles que hablan una sola lengua se atreven a sugerir —a proponer, a ordenar— que saber más de un idioma peninsular es una pérdida de tiempo, si no una injuria. Wittgenstein decía que con cada lengua comprendemos el mundo de una manera distinta, pero el Estado español se dirige a la uniformidad. Con el silencio de tantos y de tantos ciudadanos que asienten sin pestañear.
Jo no era independentista. Però vaig prometre’m que mai més ningú no em donaria una bufetada per fer servir la llengua amb què els meus pares em parlaven de petit, la mateixa amb què he explicat contes als meus fills, amb què he escrit els meus textos més íntims, amb què he parlat d'amor i de llibertat. Amb mi que no comptin.
JOAN MARIA MINGUET BATLLORI
Doctor en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona.
Professor d'Història de l'Art Contemporani i d'Història del Cinema a la Universitat Autònoma de Barcelona.
President de l'Associació Catalana de Crítics d'Art (ACCA)
5 comentaris :
Molt ben dit!
Molt bona reflexió. Des de Montpelhièr descobreixo el mateix problema quan escolto el què diuen els polítics del PP a la TV. Es diria que s'han desacomplexat i que ara estan disposats a continuar les accions del Generalísimo amb la seva ridícula jacobinització espanyolista. I no parlem del què passa amb l'occità : una vergonya permanent. Per exemple, han tret el cartell en occità amb el nom d'un poble prop de Montpelhièr que es diu Vilanòva de Maguelona amb l'excusa que no es trobaba en l'indret correcte. Coses de la justícia jacobina francesa!
Felicitacions pel teu article. Sóc Argentina i fa un any i mig que visc a Catalunya, el meu marit és d'aquí. Mai em vaig limitar a aprendre el català sabent que podia parlar l'espanyol sense cap problema, però per una questió de respecte cap a la gent d'aquí, i a la família del meu marit em vaig proposar aprendre'l. La meva filla als 6 mesos d'estar aquí ja el parlava a la perfecció. Amb això vull dir que no és impossible saber, conèixer un altre idioma crec que el tema passa per una questió d'autoritarisme PUR I DUR. Força catalans i a defensar els seus drets!!!!
Moltes gràcies pels vostres comentaris. Espero que ajudeu a ampliar el coneixement tant del meu país, com què són i què els passa als Països Catalans.
Recordo unes paraules que ens dirigí l'alcalde de Tuzla (Bòsna i Hercegovina), quan l'any 95, en plenes hostilitats encara, viatjarem a aquella guerra.
"Només us demanem una cosa: que quan torneu als vostres respectius països, expliqueu el que heu vist".
D'aquesta manera: simple i lliure. Sense recomanacions ni subratllats. Sense bons n'hi dolents. "Expliqueu el que hàgiu vist", sigui el que sigui el que veieu. Gràcies
Comparteixo les teves reflexions.
Cada cop més catalans que ni s'havien plantejat la independència l'estant veient com l'única sortida a l'atzucac en què estem.
L'Espanya actuals els obliga a ser independentistes.
Publica un comentari a l'entrada