Mobilitzacions arreu del país per l'ensenyament en català
Diverses manifestacions arreu de la geografia catalana reclamen l'ensenyament en català, després de la decisió del govern valencià i balear d'eliminar-lo del sistema públic. A Barcelona i Palma ja s'han convocat concentracions.
08.06.2011 - 13:06 - Països Catalans
Palma ha viscut aquest matí una de les primeres manifestacions a les Balears després de la decisió del Govern balear de reduir el pes del català en l’ensenyament públic. La concentración ha estat promoguda per un grup d’estudiants de magisteri que l’han convocat a través del Facebook. El lema de la marxa ha sigut “A Balears, el català és i serà un requisit”.
A Barcelona, Òmnium Cultural, la plataforma Somescola.cat i l’entitat Espai País Valencià han convocat una concentració demà dijous a les 7 del vespre a la plaça del Rei. L’acte es farà simultàniament a les concentracions que tindran lloc a diverses poblacions del País Valencià amb el lema “Sí al valencià”.
Els manifestants volen denunciar les decisions de Francisco Camps i José Ramón Bauzá, que volen suprimir les línies d’ensenyament en valencià i el model d’immersió lingüística de les Illes. Asseguren que aquestes decisions posen en peril “el model de cohesió social i qualitat pedagògica”.
Més informació:
El PP balear també vol eliminar el català de les aules
La lingüista de la Universitat de les Illes Balears parla de la nova situació de l'ensenyament en català
Aquest mes de juny s'estrena commemorant els vint-i-cinc anys de la llei de normalització lingüística a les Illes Balears. L’Obra Cultural Balear recorda la feta memorable, i la commemora com cal.
Aquesta bona notícia coincideix amb un nou president per al govern illenc. Llegim a la premsa que el PP balear vol reduir el català a les aules. Els nous governants han manifestat la pretensió de reduir els parlants de català amb una fórmula, la del 33,33% o trilingüisme a les aules. Això no és bo. Mai no pot esser bo pretendre portar algú a sotmetre’s a una condició desagradable. De ben segur que a Londres o a París o a Madrid no ho trobarien gens bo haver de reduir la seva llengua a un 33,33% de presència a les aules.
Ara celebram que fa vint-i-cinc anys tot un poble s’aixecà en consens per fer possible aquesta llei que avui fa anys rodons, l’article 2.1 de la qual diu així: ‘La llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears i tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la.’
Aquest mes de juny es commemora la feina i la il·lusió d'una bona part d’un poble per a recuperar uns drets negats, prohibits i barrats durant tota una dictadura de quaranta anys llarguíssims.
Ara és hora de recordar els mestres i tots els voluntaris que han treballat de valent amb l’objectiu de tornar a l’aula una llengua mil·lenària, i fer-ho amb el reconeixement de llengua pròpia.
I ara? Ara més que mai ens convé tenir present el mapa sencer de la nació catalana. I ara més que mai ens convé pensar en comunitat de parla i de llengua. I ara més que mai ens convé no creure en excuses de mal pagador fonamentades en prejudicis reduccionistes com és ara: ‘Si hom és de Barcelona no pot pensar en català sobre fetes i fets de Palma o de València’.
Si hom pot manifestar-se per desgràcies i poders globals, amb més motiu ho ha de fer per oposar-se a desgràcies nacionals com ara que el català no és valencià; o és a l’inrevés?
VilaWeb té esperit valencià. Aquests línies duen empremta illenca. Els qui ho llegiu sou d’un poble que diu ‘sobrassada’, ‘enxaneta’ i un bon grapat de mots en denominació d’origen propi.
I ara toca pensar en Països Catalans.
Rosa Calafat
L'AVL recorda el document sobre el valencià en el sistema educatiu aprovat enguany
València, 1 de juny del 2011.
El ple de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua va aprovar el dia 28 de gener d'enguany una declaració sobre el valencià en el sistema educatiu, on fixava el seu criteri en relació a la presència de la llengua pròpia en l'escola i centres educatius de la Comunitat Valenciana.
DECLARACIÓ
L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana reconeix que tots els valencians i valencianes «tenen el dret a rebre l’ensenyament del i en idioma valencià» (article 6.2).
La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià preveu que els alumnes de l’ensenyament obligatori «al final dels cicles en què es declara obligatòria la incorporació del valencià a l’ensenyament, i qualsevol que haja estat la llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han d’estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià en igualtat amb el castellà» (art. 19.2).
Entre les funcions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua figura «vetlar per l’ús normal del valencià» (Llei 7/1998, de 16 de setembre, de la Generalitat Valenciana, de Creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, art. 7d).
De l’anàlisi de l’actual situació del valencià en tot el sistema educatiu, des de l’Educació Infantil fins a l’ensenyament universitari, es deduïx que no es garantixen plenament els drets lingüístics i, per tant, el principi d’igualtat lingüística que preveu la llei.
En conseqüència, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua s’adreça al Govern valencià i als rectorats de les universitats valencianes per a sol•licitar-los que adopten les mesures oportunes per a garantir que no s’hi produïsquen situacions de discriminació real entre els ciutadans valencians per motius lingüístics. Amb esta finalitat, caldria:
a) En les escoles infantils, proveir dels mitjans necessaris, tant de recursos humans com materials, per a preservar el dret dels pares i mares a poder educar els seus fills en valencià.
b) Assegurar l’ensenyament en valencià en tots els centres educatius d’Educació Infantil, Primària i Secundària, i fer compatible la docència en valencià, en castellà i en una llengua estrangera en tots els programes educatius, a fi d’assolir realment el principi de cooficialitat lingüística entre el valencià i el castellà.
c) Garantir en l’ensenyament universitari el dret de tots els alumnes que s’han matriculat en valencià a rebre una docència real i efectiva en valencià. I, en general, la presència del valencià com a llengua cooficial en el currículum i en les activitats de tota la comunitat universitària.
d) Satisfer, no només la demanda d’ensenyament de valencià i en valencià en tot el sistema educatiu, sinó adoptar i incentivar totes aquelles iniciatives que servisquen per a fer real el principi de la igualtat lingüística, tant en l’àmbit estrictament docent com en el comunicatiu a tots els nivells.
e) Dissenyar programes d’educació multilingüe que optimitzen la concurrència de llengües en l’àmbit educatiu valencià i que afavorisquen els valors de respecte i d’enriquiment cultural.
f) Promoure programes d’intercanvi educatiu que permeten la difusió íntegra de la cultura valenciana, tant en la resta d’Espanya com en el conjunt de la Unió Europea, així com l’accés a la nostra cultura per part dels alumnes i estudiants nouvinguts.
g) Recomanar, en especial als responsables de les institucions públiques, que adopten una actitud exemplar quant a l’ús oral i escrit del valencià, «la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana» segons figura en l’Estatut d’Autonomia (art. 6.1).
El Consell culmina la supressió del servei de suport a la llengua a les escoles
'És 'l'estaca final al model actual i a la línia en valencià', alerta Àngel Martí, d'Escola Valenciana · Font de Mora diu que la implementació del nou model tardarà deu anys
Tot i que no s'ha explicitat fins aquesta setmana, ja fa mesos que el conseller d'Educació valencià Alejandro Font de Mora té el propòsit de suprimir la línia en català de l'ensenyament. Escola Valenciana ja va avisar a finals de l'any passat dels canvis que la conselleria promovia dins del Servei d'Ensenyament en Valencià, un òrgan encarregat d'assessorar les escoles en tot allò referent a la llengua i de vetllar pel correcte funcionament de la línia en valencià. 'Des del novembre passat molts assessors del Servei han estat substituïts per assessors amb un perfil de llengua anglesa', ha explicat a VilaWeb el gerent d'Escola Valenciana, Àngel Martí. És a dir, els assessors de català s'han anat substituint per assessors d'anglès.
Font de Mora ha anunciat ara un canvi de nom per aquest servei. Es dirà: 'Servei de Llengües'. 'Aquesta denominació s'adequa al perfil dels assessors que integren aquest departament a les noves necessitats del sistema educatiu', ha dit la conselleria en un comunicat. Per Martí, aquesta operació implica l'eliminació l'assessorament en català a les escoles i és 'l'estaca final al model actual i a la línia en valencià'. 'Feia mesos que ho vèiem i el canvi de nom és només l'últim punt de maquillatge que mancava', rebla Martí.
Font de Mora diu que la implementació del nou model durarà deu anys
El conseller ha anunciat avui que la implementació del nou model durarà deu anys. I ha precisat el calendari d'aplicació: en els primers sis anys a partir del curs que ve preveu aplicar el programa inicial en el segon cicle d'infantil i en tota la primària; en el curs 2013-2014 s'aplicarà a primer i segon d'ESO; al 2014-2015, a tercer i quart d'ESO; per al 2015-2016 es preveu aplicar a primer de Batxillerat; i en el curs 2016-2017 s'aplicarà a segon de Batxillerat.
Font de Mora ha explicat que el programa inicial implica dividir la docència a parts iguals entre espanyol i català, introduint de mica en mica l'anglès. Passats aquets sis anys, es començaria a aplicar el programa avançat, d'uns quatre o cinc anys de durarada, segons que ha explicat, en el qual es començarien a fer més assignatures en anglès.
La comunitat educativa, en alerta
A més, Escola Valenciana es reuneix avui amb tota la comunitat educativa, universitats, entitats, partits i associacions, per a estudiar el decret del nou model lingüístic presentat per la Conselleria d'Educació i preparar una resposta contundent i unitària. Al vespre es farà públic un manifest conjunt.
'Denunciarem tot retrocés lingüístic del govern de Bauzà'
Tomeu Martí, portaveu de l'OCB, fa balanç dels vint-i-cinc anys de la llei de normalització lingüística · Assenyala les principals fites a assolir
En aquests últims vint-i-cinc anys, la llei de normalització lingüística ha permès una recuperació important de la llengua en àmbits com l'administració pública, l'ensenyament i els mitjans de comunicació públics, però tot i aquest balanç positiu, encara hi ha molt de camí a fer en la normalització del català a les Illes. És la conclusió de Tomeu Martí, portaveu de l'Obra Cultural Balear, que ha presentat una sèrie d'actes commemoratius del vint-i-cinquè aniversari de la llei.
Martí assenyala que en l'àmbit sociolaboral encara hi ha molt a fer per a implantar-hi la llengua. Quant a consciència general, un altre dels aspectes de la llei, Martí considera que hi ha clars-obscurs: 'Si bé s'ha aconseguit una certa consciència, molts sectors de la població consideren que ja no cal aprofundir més en la normalització de la llengua'.
Ara fa vint-i-cinc anys el Parlament de les Illes Balears va aprovar per unanimitat la llei de normalització. No és la llei que hauria volgut l'OCB, molt més ambiciosa, però és la llei que van concordar sectors polítics i socials, que ha permès, tanmateix, que tothom avancés de manera conjunta. Per això l'OCB tem, per a la normalització, la política lingüística que pugui aplicar el nou govern balear del PP, amb José Ramon Bauzà al davant. 'Bauzà té la responsabilitat de governar i ho ha de fer per a tothom. I hi ha una majoria social que considera necessari mantenir el procés de normalització lingüística.' Per això ara vigilaran de prop els gestos de la pròxima legislatura: 'Cada retrocés que trobem, el denunciarem, i farem tot quant podrem per evitar-lo'.
Les fites principals
L'aniversari de la llei obliga a fer balanç de la feina feta en aquests vint-i-cinc anys, però també a mirar el futur. Una de les fites, doncs, és de fer créixer l'ús social de la llengua catalana perquè sigui més present al carrer. 'Sobretot a llocs com Palma, Calvià, Marratxí i Eivissa.' L'OCB també es proposa d'incorporar els nouvinguts a la llengua pròpia, i com més aviat millor: 'Això vol dir oferir-los mitjans, com ara cursos, campanyes perquè se sentin més còmodes, i espais on puguin practicar la llengua.'
'És ver que aquests últims anys s'ha avançat poc, normativament, però cal recordar que el Consell Social de la Llengua, format per representants d'associacions i institucions públiques, va aprovar l'any passat un pla de normalització lingüística amb mesures concretes, moltes de les quals, de cost zero', explica el portaveu de l'Obra. I creu que, si es complís aquest pla, la llengua aconseguiria l'anhelada normalitat: 'Esdevendria una llengua de cohesió social..., però no sembla que el nou govern tengui, ni poc ni molt, la intenció d'aprofundir per aquest camí.'
VÍDEO 300 ANYS CONTRA EL CATALÀ
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada