Transcric literalment des de L’Ateneu.org
“Arriba una de les dates més esperades de l’any: el 24 de juny, la Festa Nacional dels Països Catalans. Temps de foc, fogueres, falles i revetlles. Temps de bon temps, de donar la benvinguda a l’estiu i cremar els mals records d’una temporada que ja s’acaba. (…)
(…) La Revetlla es celebra a totes les terres de parla catalana. Aquestes són algunes recomanacions.”
LLEGEIX AMB MÚSICA! (fes clic)
La nostra festa, les Fogueres de Sant Joan, nasqué al caliu de la llengua autòctona d’Alacant, la qual cosa ha generat tot un gènere literari singular, de caire popular i costumista, que ha estat històricament present en fogueres, llibrets, comèdies i altres publicacions que la Festa ha produït. És la literatura genuïnament de Fogueres, la que s’expressa en català dialectal alacantí, que malgrat les penalitats passades i les encara desafeccions del present, es resisteix a morir. I aquest llibret, com vegeu, n’és bon exemple.
Les Fogueres de Sant Joan existien abans de 1928, però la revetla derivada no tenia el beneplàcit de les autoritats, geloses de les cremes i esclafits de petards. Tot canvià en febrer de 1928, quan un gadità resident a Alacant i profundament valencià, Josep Maria Py, decidí proposar la imitació de les populars Falles del cap i casal valencià, convertides en Fogueres a Alacant. Dit i fet, l’entitat cultural Alacant Atracció, a la qual pertanyia Py, féu seua la idea i el 26 de febrer de 1928 publicà una nota de premsa al Diario de Levante on demanava l’organització d’unes festes majors coincidint amb la diada de Sant Joan.
Festes de Sant Joan a Ciutadella
Les festes de Sant Joan durant darrers anys han esdevingut més que una simple celebració de caire local i insular. Ara, a dia d'avui, són una festes coneguda arréu del món, amb gran afluència de visitants, majoritàriament de les Illes Balears i Catalunya. Tots i cadascun dels visitants senten una admiració especial, que per part dels illencs i sobretot els ciutadellencs es converteix en estimació i devoció cap a les festes.
Unes festes que han evolucionat amb el pas del temps fins 
a arribar a coneixer-la així com és avui.
a arribar a coneixer-la així com és avui.
A aquesta secció trobareu una explicació dels orígens de Sant Joan així com una explicació de cada un dels actes que es celebren tant es Dia des Be, com es dissabte de Sant Joan i es dia de Sant Joan.
Què és l’Haro?
L’Haro és un tronc d’avet pelat d’uns 12 metres d’alçada que esdevé el centre d’un cerimonial que vol escenificar i perpetuar el sentiment d’agraïment a la terra just en el moment del solstici d’estiu, just en el moment quan la terra torna a donar fruits.
Aquest poble de la Vall d’Aran, a tocar de la frontera francesa ha conservat una tradició ancestral que, sens dubte, ens ve del paganisme i de les arrels més profundes de la nostra cultura.
A la nit de Sant Joan, representativa del solstici d’estiu es crema l’Haro, prèvia la benedicció cristiana amb la presència de la imatge de Sant Joan Baptista, barreja de paganisme i cristianisme.
Falles a Andorra la Vella, Barruera, Boí, Encamp, Les Escaldes, Ìsil, la Massana, el Pont de Suert, Sant Julià de Lòria, Senet i Vilaller
LES FALLES, UNA TRADICIÓ PIRINENCA:
La celebració del solstici d'estiu, la nit de Sant Joan, és una de les festes més antigues que han perviscut a tots el Països Catalans i a tota la conca del Mediterrani. Així com a la majoria d'indrets les fogueres es fan amb mobles vells, a les comarques més altes de Catalunya el que s'encenen són troncs d'arbre. Aquests troncs roents són els que donen nom a la festa de les falles, la forma més arcaica d'aquesta festa de foc.
Avui s'encendrà la foguera més alta de Catalunya. I tot, al ritme de les músiques i espectacles més variats. I és que, des del 10 de juny, Lliçà d'Amunt és tot una festa i una trobada musical. Ah! I demà s'acaba, això sí, amb una cassola d'estofat popular. T'hi apuntes?
Folc de Sant Joan a Girona
Programa d'actes 2011
19 h > Actes de rebuda de la Flama del Canigó a la Placa del Vi: actuació castellera de Marrecs de Salt i de la colla gegantera Fal·lera gironina.
20:30 a 21 h > Cercavila amb la Flama del Canigó des de la Placa del Vi a la Placa de les Pedreres amb Fal·lera.
21 h > Sopar. Compra el tíquet ara mateix!
22.30 h > Encesa del foc amb les Bruixes de 7'd'latex i els Diables de l'Onyar. Presentació de tota la vetllana a càrrec d'Ara pla.
Ritual de bruixes a Premià de Mar
Correfoc i diables a Bou i Canovelles
Concurs de 'bujots' a Maó, Sant Lluís, Ciutadella i altres poblacions de Menorca
Els bujots són uns ninots estrafolaris que cada família fa a casa seva amb tot allò de vell, sobrer o fet malbé que jau als armaris: sabates, mitjons, camisetes, pantalons, guants, draps i tot tipus d'altra roba vella. Els bujots poden fer-se sols o en un context determinat, en funció de si el que es vol és fer al·lusió a una persona o a una situació que es considera injusta. El bujot es dota de cert contingut: representa a una persona viva o a alguna cosa negativa, que es vol satiritzar. I per això es crema al final: cremant al bujot es crema, simbòlicament, aquella situació
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada