IDENTITARI? NO GRÀCIES!

Identitari. Algú em pot explicar ben bé què vol dir exactament aquest mot?
L’he buscat al diccionari de l’Enciclopèdia, al Fabra, a l’Alcover-Moll, i en cap d’ells hi he trobat el mot identitari.
Com que no puc ser allò que no existeix, almenys en la realitat de la física relativa, està clar que tinc una primera resposta:
JO NO SÓC IDENTITARI.
Aleshores he cercat
identitat [ <signes esp> iðæntitát </signes esp> ] f 1  Qualitat d’idèntic. 2  Qualitat d’ésser una persona o cosa ella mateixa. 3 dr 1  Personalitat civil d’un individu. 2 identitat de persona Ficció de dret per la qual l’hereu es té per una mateixa persona amb el qui és causa de successió. 4 filos/lòg 1  Atribut ontològic en virtut del qual el que és no pot, alhora i sota el mateix respecte, no ésser. 2 filosofia de la identitat Doctrina de Schelling basada en la identitat original de subjecte i objecte, d’intel·lecte i natura. 3 principi d’identitat Principi, derivat tradicionalment de la identitat ontològica, formulat, en la lògica de les proposicions, com una tautologia: p p, p = p (on p és una proposició enunciativa). 4 principi d’identitat Principi lògic segons el qual un terme ha de representar sempre un mateix . (Gran Diccionari de la Llengua Catalana)
IDENTITAT f.
Qualitat d'idèntic; cast. identidad. Sorpresos per la identitat de son intent, Pons Auca 59. Documents d'identitat: documents que acrediten o proven que la persona que els porta és realment la que diu que és.
    Fon.: iðəntitát (Barc.); iðentitát (Val.); iðəntiðát (Palma).
    Etim.: pres del llatí identĭtāte, mat. sign. (Diccionari Català-Valencià-Balear)
De les entrades anteriors dedueixo que sóc jo qui esdevé una identitat, no pas per ser IDÈNTIC a ningú altre si no per la qualitat de d’ésser persona. Així no és la meva IDENTITAT el que és catalana, si no la meva CIUTADANIA.
El fet de constatar que JO NO SÓC IDENTITARI, m’ha tranquil·litzat bastant ja que només l’he pogut escoltar en entorns que no m’agraden gens.

• A Intereconomia i, en general a tota la caverna mediàtica, per aprofitar que “només critiquen” als dirigents del “nacionalismo identitario catalán”, per deixar de volta i mitja la llengua, la cultura, la història, la banca, l’economia, l’esport, la medicina, el teixit social, l’educació, la cuina, la moda, l’humor, i en general tot allò que es separi el més mínim de l’escolàstica castellana en favor d’una suposada IDENTITAT catalana. (IDENTITAT, no pas IDENTITÀRIA). Per tant JO NO SÓC IDENTITARI
• Als moviments neocon, neofeixistes, neonazis o neoimbècils (perillosos, això sí. I tant!) que usen el mot IDENTITARI/A, per diferenciar/distingir entre la societat més o menys democràtica que els envolta i la societat xenòfoba, homòfoba, masclista, violenta, neta ètnicament i sectaria que ells voldrien imposar. Aquests moviments, que es diuen IDENTITARIS europeus, menystenen la resta del món acusant qui no pensa com ells de rojos radicals, marietes, putes feministes, o immigrants de merda (pobres, es pensen que són insults!). Així doncs, tampoc per aquest cantó JO NO SÓC NI VULL SER IDENTITARI.
• Darrerament també l’he escoltat en l’entorn on em fa més mal, perquè es tracta del meu entorn natural, el del meu país, la meva terra, la meva llengua, la meva cultura. I l’he hagut d’escoltar, per més ignomínia, entre algunes de les persones que, com jo, malden per la independència del meu país, dels meus Països. Els Països Catalans. Són pocs encara, per sort, en comparació a la creixent puixança de les diverses formes d’independentisme. Però precisament degut a la diversitat i pluralitat de l’actual independentisme, la qual cosa és una riquesa que ens hauria d’enorgullir, aquests grupúscles IDENTITARIS, poden captar incauts, persones poc escrupoloses, simplement malfixades o bé directament enganyades.

Així doncs, he arribat a una conclusió: JO NO SÓC NI VULL SER IDENTITARI. SÓC INDEPENDENTISTA i si m’hi voleu posar un adjectiu podeu posar-n’hi qualsevol dels que conformen la meva identitat llibertària.

IDENTITARI? NO GRÀCIES!