MARIÀ VILLANGÓMEZ.- 1913/2013 CENT ANYS

Marià Villangómez Llobet va néixer l’any 1913 a Eivissa (aquest any se celebra, doncs, el centenari del seu naixement), ciutat on va morir el 2002. Va ser poeta i traductor. Malgrat que va néixer en una família de metges i farmacèutics, ja de ben jove es va decantar per l’estudi de les lletres. Des del 1928 va estudiar Dret a Barcelona. Més enllà dels estudis que realitzava, l’estada que féu a la ciutat comtal li va resultar profitosa per l’època convulsa de Catalunya en aquells temps.

Va començar publicar en diaris i revistes fins que va esclatar la Guerra Civil. L’any 1938 es va traslladar a la ciutat de València, on va iniciar estudis de lletres fins que va ser destinat al front de Castelló, al bàndol de Franco, on va lluitar a la zona d’Higueras.

Durant 25 anys es va dedicar a l’ensenyament, tant a Catalunya com a la seva Eivissa natal. Va ser a la localitat de Sant Miquel de Balansat, a Eivissa, on va exercir la docència durant més anys. Inspirat en la vida d’aquest poble del nord de l’illa, al llarg de tot l’any va escriure “L’any en estampes”, una de les millors obres en prosa de la literatura catalana. Pels volts del 1943 va reprendre la creació. L’any 1963, però, va deixar enrere l’escriptura i es va dedicar a la traducció (per exemple, de Mallarmé i Verlaine), a més d’escriure assaigs i articles.

La seva figura ha estat reconeguda al llarg de les últimes dècades amb nombrosos reconeixements, entre els quals destaquem els següents: Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (1983), Creu de Sant Jordi (1984), Premi Crítica Serra d’Or d’obres completes per Obra completa, poesia (1987), Fill il·lustre de la ciutat d’Eivissa (1988), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1989),Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears (1995).

A més, són molts els intel·lectuals que han lloat la seva obra i la seva persona al llarg dels últims anys des de mitjan segle passat. En són exemples Miquel Ferrà, Miquel Dolç, Salvador Espriu, Tomàs Garcés, Marià Manent, Isidor Marí, Jean Serra i Sam Abrams.

De fet, Salvador Espriu va arribar a escriure elogis de la seva obra com el següent paràgraf:

Molt estimat i admirat amic: [...] Quina autèntica, sincera, pulcra, civilitzada, meravellosa prosa, la vostra! Integra una unitat indestriable amb els vostres

versos, car són dues manifestacions o elements igualment importants d’una sola i molt diferenciada personalitat. [...] La vostra prosa és d’una distinció i d’una elegància extraordinàries, sòbria, equilibrada, ponderadíssima, d’un enorme valor poètic, plena de tendresa i de pietat.

Salvador Espriu, carta inèdita de 1954 en llegir L’any en estampes publicada a Marià Villangómez,

(El llambreig en la fosca - Eivissa, Institut d’Estudis Eivissencs, 2000).

CANÇÓ DE VESPRADA

(Marià Villangómez)

Tres grans pins, vora el camí,

alcen llurs ombrívols fronts.

El vent, que no vol dormir,

els omple el cor de cançons.

Camp i camp. Es vessa al mir

una campana vespral...

Voler l’impossible ens cal,

i no que mori el desig.

S’ha despertat tot l’amor

sota la volta d’estels.

¿Déu no es mostra al nostre enyor

en el seu món, sense vels?

S’escolta com el trepig

d’una bellesa immortal.

Voler l’impossible ens cal,

i no que mori el desig.

Selecció i comentari d’Abel Carretero

MARIÀ VILLANGÓMEZ.- 1913/2013 CENT ANYS

ORQUESTRA DE JOVES INTÈRPRETS DELS PAÏSOS CATALANS, A PRADA

Accés a la informació de TV3:

http://www.tv3.cat/videos/4659112/LOrquestra-de-Joves-Interprets-actua-a-Ripoll

Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans

Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals. Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada, i tes cançons tranquil·les iran per la ventada com l'au dels temporals.  Miquel Costa i Llobera (1854-1922) L'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC), neix a Mallorca l'any 2004, impulsada pel “Forum Musicae. Centre de dinamització dels ensenyaments musicals a les Balears”, amb la intenció de consolidar-se com un agent cultural que aplegui a joves d'entre 18 i 26 anys, dels diferents àmbits de la mateixa cultura (Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, Franja de Ponent, Illes Balears i el País Valencià) que units pels diferents accents d'una mateixa llengua i amb la música i la llengua com a vincle d'unió, en un segle XXI controvertit, barrejat, multicolor, mestís, multiètnic, pluriracial, vulguin donar a conèixer al món el nostre patrimoni cultural: les nostres músiques, músiques que ens parlen d'allò que fórem i d'allò que som, i contribuir a cercar el seu lloc en aquest marc tan enriquidor que és la pluralitat, el diàleg i la diversitat des del respecte. El 14 d'agost de 2004 fa la seva presentació oficial a Barcelona amb el concert de cloenda del Festival Mundial de la Joventut, emmarcat dins el Fòrum de les Cultures. La imatge corporativa de l'OJIPC fou creada l'any 2005 per l'artista d'Alcoi Antoni Miró com a mostra de suport a aquest projecte. Actualment l'obra, titulada “Amar l'OJIPC”, roman al museu de l'autor situat al Mas Sopalmo. Des de l'any 2006 comença a col·laborar amb el Forum Musicae, entitat titular de l'orquestra, la Universitat Catalana d'Estiu (UCE). Fruit d'aquesta col·laboració en serà la creació d'un Secretariat Permanent a Barcelona. L'any 2006 l'OJIPC rep el premi Jaume I de La Franja de Ponent per la seva tasca de defensa del patrimoni cultural català. L'any 2009 amb motiu del cinquè aniversari de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC) es duen a terme dues iniciatives importants per a la història de l'orquestra: la fundació del Cor Jove dels Països Catalans que, formant part del projecte de l'orquestra, serà elCor de l'OJIPC. L'acte fundacional es celebra a Mallorca el 6 de juny de 2009 amb l'assistència dels principals representants dels moviments corals de les Illes Balears, Catalunya, Catalunya Nord, Franja de Ponent i Alguer. I la instauració del Concurs de composició Matilde Salvador. Ambdues iniciatives ampliaran així, el ventall d'acció del projecte a tres bandes, el món orquestral, coral i de la composició. L'any 2009 rep el Premi Caixa Sabadell i dins l'edició dels Premis 31 de desembre atorgats per l'Obra Cultural Balear, l'OJIPC rep el Premi Josep Maria Llompart  per la seva  dedicació a la normalització, coneixement i prestigi de la llengua i cultura catalanes i a l'aprofundiment de la identitat nacional. L'OJIPC i el Cor cobreixen la seva plantilla, seguint, en la mesura del possible, criteris d'equilibri territorial, mitjançant proves d'accés anuals (març-abril) en els diferents territoris, convocades oportunament a través de la seva web. Una de les principals raons de l'existència de l'OJIPC i del Cor de l'OJIPC, serà la recuperació i projecció del nostre patrimoni musical oblidat incomprensiblement. En aquest sentit i sota la supervisió de musicòlegs especialistes dels diferents territoris així com de Salvador Brotons, director titular de l'OJIPC, i d'Esteve Nabona, director del Cor de l'OJIPC, es centraran els esforços en la recuperació d'obres dels nostres compositors, dedicant sempre una part del programa a fer-ne l'estrena o, si s'escau, la reestrena. Recuperació i Difusió de Patrimoni musical: Enregistraments i Edició de partitures i Enregistraments  Actualment l'OJIPC té enregistrats, amb el suport de l'emissora Catalunya Música, i editats, IV volums de la col·lecció Compositors dels Països Catalans.  (Vol. I, 2006) dedicat al valencià Manuel Palau i als catalans Enric Morera, Eduard Toldrà i Pau Casals (Vol. II, 2007) dedicat a la castellonenca Matilde Salvador i als catalans Jaume Pahissa i Joaquim Serra (Vol. III, 2008) dedicat al valencià Manel Oltra, al mallorquí Baltasar Samper, i al català Eduard Toldrà. En aquest Volum s'ha realitzat el primer enregistrament de la reestrena de la Suite en Mi (1919) d'Eduard Toldrà i, amb motiu de l'any Jaume I, de l'estrena de La Mata de Jonc, de Joan Martorell i Adrover, basat en el mateix exemple de la Crònica de Ramon Muntaner. (Vol IV, 2009) dedicat al catalans Albéniz i Manén, al mallorquí Mas Porcel i al valencià Vicent Asencio. En aquest volum s'ha realitzat el primer enregistrament de la Suite simfònica de l'Òpera del Castell d'Iràs i no Tornaràs de Jaume Mas Porcel. En preparació  (Vol. V, 2010) Inclourà el primer enregistrament de les Aquarel·les valencianes d'Eduard López-Chavarri Marco, Nocturn per a piano i orquestra de Jaume Mas Porcel i el Ritual de pagesia de Baltasar Samper, realitzats a Lisboa el 4 de març així com les Tres dances valencianes d'Amand Blanquer i la Sardana de Griselda i Gentil i la Danasa dels Fallaires de Jaume Pahissa que es realitzarà al Palau de la Música Catalana gràcies al suport de l'emissora Catalunya Música. Edició de Partitures recuperades  Al mateix temps l'OJIPC ha duit a terme l'edició de les següents obres inèdites: Del Compositor Enric Morera (Barcelona,1865-1942) - Somni. Editorial B&M. Versió català/anglès  - Indíbil i Mandoni (Poema simfònic, 189?). Editorial B&M. Versió català/anglès  - Pàtria (Marxa per orquestra, 1892). Editorial B&M. Versió català/anglès  - Catalònia (Epigrama simfònic, 1898). Editorial B&M. Versió català/anglès Del compositor Jaume Pahissa (Barcelona, 1880 - Argentina 1969)  - El Combat (Poema simfònic, 1901). Editorial B&M. Versió català/anglès  - A les Costes Mediterrànies (Obertura per a orquestra, 1906). Editorial B&M. Versió català/anglès  - Sardana de Griselda i Gentil (Canigó, 1910) - Dansa dels Fallaires (Canigó, 1910) Del compositor Jaume Mas Porcel (Palma, 1909 - Alacant, 1993)  - Suite simfònica de l'òpera El castell d'iràs i no tornaràs. M.Estelrich. Editorial Piles. Versió Català/anglès. L'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans (OJIPC), té com a finalitats principals: •  Donar difusió i projecció exterior al patrimoni musical de la nostra cultura •  Realitzar tasques de recuperació de patrimoni històric. Dedicant l'edició de cada any a la recuperació d'un autor. •  Dur a terme programes de recerca, edició, enregistrament o interpretació •  Ser una plataforma de formació i projecció dels nostres joves intèrprets •  Esdevenir una plataforma real que contribueixi a la vertebració de tots els territoris de l'àmbit cultural català •  Contribuir a un procés de normalització en l'intercanvi musical entre joves músics del mateix àmbit cultural •  Consolidar aquesta orquestra com a ambaixadora musical i cultural •  Afavorir que el nostre patrimoni musical aconsegueixi el seu espai just dins la història de la música •  Contribuir al desenvolupament musical d'altres cultures oprimides •  Facilitar una formació orquestral i coral integral •  Contribuir a impulsar el desenvolupament del món de les nostres cors i orquestres El compromís amb la llengua i la cultura que uneix els nostres països, la profunda convicció de la necessitat de l'existència d'aquest projecte i de l'espai de confluència, relació, i projecció que significa per a tos els que formam part d'aquest àmbit cultural comú indiscutible, i, per damunt de tot, la música, que ens fa esdevenir universals....., són els pilars sobre els quals es fonamenta aquesta orquestra.

ORQUESTRA DE JOVES INTÈRPRETS DELS PAÏSOS CATALANS, A PRADA

Sistema judicial actual i futur per a la Catalunya independent (Vídeo)

Data de publicació: 28/06/2013

Enllaç a la pàgina de la font: http://youtu.be/A2VXsTjz5QY

A la sala d'actes del Casal de Cultura de Matadepera i dins del cicle de conferències "La Catalunya que volem", el jutge de l'Audiència Provincial i membre de Jueces para la Democrácia, Santiago Vidal, va explicar en quin estat es troba la justícia i quina és la que volen per una Catalunya independent.

Vidal va començar fent referència a una dita de Confuci "Si tens pressa, agafa el camí més llarg. Quan sigui l'hora, ja arribaràs a lloc". 

En la seva opinió, el govern d'Espanya posa "pals a la roda" esperant que Catalunya es cansi i desisteixi de la "via soberanista". El camí és llarg i ple de paranys i hem d'anar a la velocitat que es pugui, però s'ha d'arribar. Va concloure que tots compartim que és ara o mai, almenys per aquesta generació.

Vidal també va explicar que en el full de ruta marcat hi ha 5 fites. La 1ª va ser la manifestació del 11 de Setembre del 2012, que en superar totes les expectatives, va obligar als partits politics a moure's. Ara, el Govern espanyol dicta decrets per treure el màxim de contingut a les autonomies però especialment a Catalunya i va posar com exemple els 216 organismes que volen fer desaparèixer.

El Govern d' Espanya veu que l'independentisme està quallant a la societat, i ho fa en gent de totes les procedències i edats i és per això que ha començat la 2ª fase, la del pal i la por. Són constants les amenaces de que una Catalunya independent quedaria fora de les institucions europees, que els títols universitaris no serien reconeguts, etc...així com un constant escanyament econòmic. 

Cap a finals del 2013, arribarà la 3ª fase, la de la pastanaga, amb oferiments de millora del % del dèficit i, segons el jutge Vidal, amb l' oferiment del concert econòmic que no van voler ni escoltar quan al Setembre de l' any passat va anar el Sr Artur Mas a la Moncloa. Sempre, es clar, a canvi de desistir de la via independentista. Si el Poble Català no accepta "la via del concert econòmic", el President de la Generalitat (per complir amb les condicions que, mitjançant sentència, el Tribunal Internacional de Justícia, va sol•licitar a Kosovo per independitzar-se de Sèrbia) haurà de demanar a l' Estat Espanyol la convocatòria de un referèndum per que la població decideixi. Vidal suposa que l' Estat espanyol no el convocarà i, aleshores, en aplicació de la Llei de Consultes que el Parlament català aprovarà abans del 30 de Juliol d'aquest any, optarà per convocar una consulta vinculant. No obstant, aquesta consulta no té efectes jurídics interns, però si anteriorment la Generalitat ha fet saber que acatarà els resultats, servirà per acabar de complir els requisits de la sentència del TIJ i poder proclamar de forma unilateral l'independència (final de la 4ª fase). 

Santiago Vidal va assegurar que, de cap manera hi haurà un ús de la força per part de l'Estat Espanyol per que la CE no permetria que un procés pacífic acabés amb violència i de cap de les maneres en l'utilització de la força contra la població civil o els seus governants. En aquest sentit va tornar a posar l'exemple de Kosovo, que aquesta setmana amb l'únic vot en contra d'Espanya, ha començat converses per la seva adhesió a la UE.

JOAN MURCIA | 26/06/2013 

el video meu.

Matadepera per la independència

Sistema judicial actual i futur per a la Catalunya independent

ponent

Sr. Santiago Vidal Marsal

Jutge de l'Audència Provincial i

membre de Jueces para la Democracia.

Dimarts, 25 de juny de 2013

a les 8 del vespre

a la Sala d'Actes del Casal de Cultura de Matadepera.

Sistema judicial actual i futur per a la Catalunya independent (Vídeo)

QUI ÉS WERT? ÉS UN PARANOIC OBSSESSIU A L'ESTIL DELS GOVERNANTS NAZIS?

L'home que vol redimir Catalunya i salvar Espanya

El ministre José Ignacio Wert fa anys que teoritza la necessitat d'atacar d'arrel el problema català

DAVID MIRÓ 

Barcelona | Actualitzada el 19/05/2013 00:00

L'home que vol redimir Catalunya i salvar Espanya

Durant bastants anys, l'espanyolisme ha tingut una parella estrella formada per la politòloga basca Edurne Uriarte i el sociòleg madrileny José Ignacio Wert. Tots dos defensaven que calia enfortir un "nacionalisme espanyol" per contraposar al perifèric que posava en risc la unitat de l'Estat. Eren l'excepció en un context en què als espanyolistes els costa reconèixer-se com a tals i prefereixen autoanomenar-se "no nacionalistes".

La relació entre tots dos va trencar-se fa tot just un any, quan Wert va accedir al ministeri d'Educació amb la missió de posar en pràctica tot el que havia teoritzat sobre la decadència d'Espanya i la necessitat d'acabar amb les manipulacions històriques i l'adoctrinament dels nacionalistes bascos i catalans. La diferència entre el ministre i altres teòrics espanyolistes, que com ell mateix han excel·lit en l'art del combat dialèctic, de l'adjectiu feridor, de la hipèrbole fora mida, està en el fet que ell és un científic social, algú que coneix molt bé, a través de l'anàlisi d'enquestes, la realitat social que ara s'ha proposat canviar. És algú que calcula fins al límit l'ús de les paraules, que és fins i tot suau en les formes, però granític en el contingut, inflexible. Un radical amb vestit i corbata.

José María Aznar es fixa en ell en el moment que decideix fer de la FAES el think tank més potent d'Espanya i un dels irradiadors de pensament conservador més importants d'Europa. Wert hi escriu informes sobre el fet autonòmic i sobre Catalunya. Fa poc més d'un any, a Los españoles ante el cambio, escrivia: "La vella referència orteguiana de laconllevancia com a estratègia a aplicar en les relacions amb Catalunya s'està posant molt difícil, però no tant perquè hagi arrelat en les respectives societats de manera majoritària el gen independentista sinó perquè les elits nacionalistes hi han trobat un filó inesgotable de poder estratègic que els permet una profitosa explotació cap a dins, però sobretot cap a fora, en una relació cada cop més bilateral i avantatgista amb l'Estat".

Wert treballa amb números i fulls d'Excel per sustentar les seves tesis. No en va el 1979 ja treballava al Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) i el 1987 va fundar l'empresa Demoscopia i va dirigir Sofres, especialitzada en anàlisi d'audiències. El 2003 va passar a treballar per al BBVA al costat de Francisco González. És ben sabut que els grans bancs tenen àrees senceres que anomenen "d'intel·ligència" destinades a prendre el pols a la societat. Els millors estudis sociològics es guarden amb pany i forrellat als grans despatxos bancaris. La informació és poder. I influència. Wert, com dèiem, es mou entre números, columnes i cel·les. Ha disseccionat la societat espanyola amb constància obsessiva per identificar-hi els perills per a la nació. I en un lloc destacat, hi situa Catalunya. Però no s'acaba de creure el que li ensenyen els números. "Sembla que la percepció a Catalunya està mediatitzada per la discussió, en el moment de la recollida de les dades, àlgida, sobre la consideració nacional d'aquesta comunitat [es refereix a la tramitació de l'Estatut]. Però, en tot cas, el que es desprèn de la informació comentada és que la invenció de nacions o realitats nacionals és producte més de la fantasia de les elits que de la percepció dels ciutadans", diu a España, ¿la nación deconstruida? (FAES, 2006).

Amb tot, el ministre d'Educació, que revisa enquestes gairebé cada dia, creu que s'ha d'actuar amb rapidesa per tallar l'hemorràgia catalana. Considera que, com que el problema ve de dalt, de les elits, n'hi ha prou a collar també per dalt. Wert no atorga gran valor a les mobilitzacions de la societat civil. Quan analitza les consultes populars afirma: "Posades les coses al seu lloc [una participació del 18% del cens] no hi hauria motiu per inquietar-se. No n'hi hauria si no fos perquè el molt honorable president de la Generalitat i els seus consellers, pertanyents a CDC, van participar en la mascarada i van votar per la independència". Tornem-hi. El problema són les elits, la burgesia, la mateixa tesi que certa esquerra (en la qual ell va participar a finals del franquisme) va escampar durant la Transició.

En vista d'aquesta situació, la recepta és clara: cal enfortir l'Estat. "La meva convicció és que l'Estat difícilment es pot aprimar més sense que se'n ressentin les seves funcions bàsiques, la seva capacitat efectiva de fer el que ha de fer". A partir d'aquí, doncs, el que s'ha de fer és el contrari, i si és possible amb un pacte amb els socialistes. En el cas de la Lomce, aquest objectiu era inviable a causa de la forta càrrega ideològica del projecte de llei (eliminació d'educació per la ciutadania, nota de religió, etc.), però si algú pot contraposar al PSOE una reforma constitucional en sentit contrari al federal, on l'eix estigui situat en una eventualdevolution a l'estat central, aquest és José Ignacio Wert, l'home de moda ara mateix entre la dreta espanyola. Un home de José María Aznar, un home amb una missió: salvar Espanya mitjançant la redempció de Catalunya.

QUI ÉS WERT? ÉS UN PARANOIC OBSSESSIU A L'ESTIL DELS GOVERNANTS NAZIS?

TANCAT PER VACANCES

TANCAT PER VACANCES

SLAWOMIR MROZEK. IN MEMORIAM

Al darrera: Anna Solís, Jordi Roca, Quico Romeu - l'equip de direcció
Al davant: Amadeu Parache i Àlex Felip - actors

L'any 1999 vaig tenir l'enorme satisfacció de dirigir l'espectacle d'Slamowir Mrozek en una espècie de magatzem mig abandonat d'una masia del Penedès. L'indret i el text brillantíssim em van fer sentir l'emoció d'un privilegiat per poder experimentar la barreja d'emocions que proposa qualsevol text de Mrozek.

Us presento aquí l'escena final de l'espectacle, quan Miki, un dels dos personatges, vol penjar-se, desesperat i Vlado l'anima a acomiadar-se de la família.

Sempre tindré a la memòria aquest final, simple, lúcid i acusador. 

Slawomir Mrozek, final de lobra "EMIGRANTS"

VLADO

Has oblidat que tens una família? Es mereixen unes paraules de part teva…

MIKI

No em sentiran.

VLADO

Escriu-los, doncs!

MIKI

Ara?

VLADO

Quan si no? Si et penges ara!

MIKI

Òstia! Ara ja l’he lligat!

(es refereix a la corda soga lligada al coll)

VLADO

Dicta-me-la doncs; ja l’escriuré jo per tu…

(Prepara el darrer full que quedava per estripar. Treu una ploma de la butxaca.)

Com comencem?

MIKI

Benvolguda Sophie, i vosaltres Jasmin i Amra…

(VLADO Repeteix el que l’hi dicta MIKI.)

MIKI

Per començar, dir-vos que la meva salut és bona…

VLADO

Home, no fotis la salut bona! T'hauràs penjat! … ara, que si tu ho vols …

(Escriu.)

Què més?

MIKI

Cosa que també desitjo per a vosaltres …

VLADO

Potser més valdria que no…

MIKI

Per què?

VLADO

Que vols que es pengin també?

MIKI

És veritat. Potser millor que no.

VLADO

… la salut bona. Punt. Què més?

MIKI

I tot va bé.

VLADO

Així al cel com a la terra…

MIKI

Com? Al cel?

VLADO

Aniràs al cel, no?

MIKI

No t’hi fiquis! Tatxa-ho.

VLADO

Ho tatxo. Punt. Què més?

MIKI

Mmm … no sé?

VLADO

Vols que l’escrigui per tu?

MIKI

Escriu.

VLADO

(Escriu i llegeix en veu alta.)

Sem-pre pen-so en tu i en les cri-a-tu-res …

MIKI

Bé.

VLADO

I per aixo em vull penjar...

MIKI

Com?

VLADO

Pen-jar.

MIKI

Això no ho posis!

VLADO

Si és veritat!

MIKI

Però no és per això.

VLADO

Bé, doncs…

(Escriu i llegeix en veu alta.)

Em pen-jo … perquè no penso gens en vosaltres.

MIKI

Òstia, no!

VLADO

Què? Tampoc no va bé?

MIKI

Així no; un intel·lectual i no sap escriure una carta!

VLADO

Doncs com ho formularies tu?

MIKI

Així … no sé … més curt.

VLADO

(Escriu d’una revolada.)

Em penjo! El sempre vostre ta ta ta ta ta. Firma-ho

(Passa el paper i la ploma a MIKI. Aquest no pot firmar i VLADO l’hi presenta l’espatlla. A l’ajupir-se, MIKI, es traba amb la corda. D’una revolada es treu la corda del coll i llença al paper. Baixa de la taula.)

Vols dir que ja no l’escrivim?

(MIKI avança cap al llit de VLADO , guardant-se la ploma.)

Ep! La ploma!

(VLADO pren la ploma de les mans de MIKI. S’asseu a la cadira de MIKI. Miki s’estira al llit de VLADO.)

Tens raó, encara no tot està perdut. No parlo de mi, però tu … pots començar de cap i de nou … ja veuràs quina alegria tindrà la dona. I les criatures? T'esperen allà. La dona també t'espera … t'enyora … sortiran a rebre't a l'entrada del poble … potser amb una orquestra … I els regals? Duràs un regal per cadascú … jo què sé …duràs maletes senceres plenes de coses … quina enveja et tindran, eh!

(Es senten uns roncs de MIKI. VLADO pren una manta del llit de MIKI i el tapa.)

I després, construiràs una casa … ben bonica. Alta, de maons …  i tindràs tantes mosques com vulguis … enviaràs les criatures a l'escola. Que estudiïn, que esdevinguin persones. Tot serà bo i de veritat. La llibertat serà la llei i la llei llibertat … no és això el que tots pretenem?

(Reflexiona una bona estona i resta mirant al buit, abatut)

I si això és el que tots pretenem … que ens impedeix crear una societat justa i raonable?

FI DE L'OBRA

que t'acompanyi la música final del muntatge

SLAWOMIR MROZEK. IN MEMORIAM

SOM PAÏSOS CATALANS

Ritmes en cadena
dissabte, 10 d'agost de 2013
L'Aleix a ca la Toca Font: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/249710

Sóc dels que creu que la cadena de l'11S es "tancarà". Es tancarà en el sentit que s'arribarà d'un cap a l'altre que ha previst l'ANC. No sé si hi haurà molts metres de pancartes, banderoles i mocadors, o no -millor que no-, i si caldrà gaire transvassament de gent cap a les terres del centre del país, del Camp al Sénia. Suposo que per a la foto i per a l'objectiu concret, puntual, és igual. Cal ajuntar la Jonquera i Alcanar, amb alguna encerclada puntual a Girona, a la Caixa a Barcelona o al Parlament de la comunitat autònoma de Catalunya -aquest diuen que amb polítics?-, i aquest és l'objectiu plantejat per tant, si s'aconsegueix, dòmino! El nombre d'inscripcions fetes i els moviments que hi ha fan pensar que tot va en el bon camí d'aquesta fita.

Amb tot, van passant els dies i es van observant fets que són realment destacables i molt importants, relatius al país, a tot el país, als Països Catalans. L'any passat, amb tota la bogeria de la convocatòria de la manifestació de l'11S, que no era per la independència -tot i que havíem avançat respecte la del 10J, aquella que era per l'estatut de Catalunya-, el tema de la nació encara es tractava amb poca seriositat davant la pressa -no oblidem aquesta idea, és bàsica-, era una cosa que no tocava i algun desnaturalitzat de pro -Ferran Requejo, per posar un exemple- es permetia dir que això hauria de prohibir-se, que era una falta de respecte i no sé quines altres sortides xulesques de to.

Per aquelles dates, fins i tot independentistes de "tota la vida", de l'Esquerra Independentista i tot, deien que sí, que ja ho sabem, però que ara cal fer via i ser pràctics. Proposaven com a mesura d'autoconvenciment algunes estratègies -potser seria més correcte dir-ne tàctiques?- per aconseguir visibilitzar suports "externs" -de la part del país que no era Catalunya en deien així- al "procés", i així tranquil·litzàvem consciències, posàvem els budells en repòs, mostràvem la bona cara a CiU i altres -ANC, Òmnium...- i buscàvem espai en el futur estat catalunyès, ni que sigui d'expert en serveis secrets o en guardians dels valors occidentals al nord-oest de la Mediterrània.

Va ser el moment, ocurrent, de descobrir els "ritmes", aquells moviments laterals, abdominals, mentals i elàstics que permeten adaptar el discurs nacional a les necessitats regionals, a les dels líders liberals i socialdemòcrates regionals i als interessos en joc. Els ritmes havien nascut com a referència màgica per acabar amb la polèmica de si els Països Catalans havien d'estar al centre del debat o guardats al bagul dels records, dels oblits o a la caixa de les eines. Qui podria posar en dubte que si en un territori guanya el PP volia dir que el país no està madur? Qui podria posar en dubte que si en un territori guanya CiU la maduració estava garantida? Fins que on quanya el PP no guanyi alguna cosa equiparable a CiU o ERC, no tindran el ritme a punt. Per això, els estatuts dels nous partits i moviments independentistes es redacten en funció del "procés" i no de la nació. Adaptem el país a allò que ens interessa. Es formulen propostes que ratllen el racisme, situant el poble català de Catalunya en un estadi de normalitat i el poble català de la resta de la nació en un estadi de anormalitat, exigint-li que faci declaració i certificació de catalanitat. És el moment d'institucionalitzar el paternalisme amb redactats protectors de les essències pàtries i dels respectes per la capacitat i la voluntat, cosa que, d'altra banda, se'ns nega als catalunyesos, que per nassos som catalans i catalanes.

Però darrerament, a rel de determinades iniciatives - enllaçats per la llengua, la xarxa de casals i ateneus, la vitalitat musical i cultural al País Valencià o a les Illes, la pressió per fer l'ANC de les Illes, el naixement de Som Països Catalans, la percepció que gran part dels esforços del "procés" neguen, amaguen la realitat nacional, les agressions d'àmbit nacional de l'estat...- el país comença a fer trontollar la teoria dels ritmes -que al final només defensen aquells que es diuen independentistes i reconeixen la nació sencera, els altres ja en passen, però volen quedar bé amb els líders del "procés"-. Un cas flagrant el veiem amb la mateixa cadena/via catalana de l'11S 2013. Mentre a la pràctica tot és catalunyès, la mala consciència s'evidencia amb una referència nacional incipient en un cert entorn de la moguda: el mapa que publica Vilaweb, les propostes, més o menys forçades d'allargar la cadena -que fent un ridícul espantós els convocants catalunyesos fan veure que no passa- al País Valencià i la Franja, la iniciativa de protesta i d'afirmació a Mallorca d'omplir un mapa dels Països Catalans, alguns discursos del Pi de les 3 Branques, algunes iniciatives en el marc de l'EI de gent que sembla que se'ls escapa el tren, la jornada de treball organitzada per ERC...

I la dada definitiva que fa saltar pels aires la teoria dels ritmes i que té molt a veure amb la cadena, és l'evidència que no a tot arreu és igual de fàcil o de possible omplir els trams de la cadena. Alguns comencen a preocupar-se, CiU ofereix militants amb autocar, ubiquen el gran transvassista/nucleòcrata i nordista Jordi Pujol a les Terres de l'Ebre, es comencen a donar consignes perquè la gent canviï d'ubicació...

Els ritmes, els que havien de donar títol de català/catalana a tothom de Catalunya i a la resta ja en parlarem, resulta que es gira de cop i es manifesten a la comunitat autònoma de Catalunya. El país de CiU i ERC té contradiccions. Els Països Catalans no són un problema de ritmes, sinó de projecte. La Catalunya, pactada constitucionalment entre el franquisme i CiU -entre altres- i sense vel·leïtats de Països Catalans, la mateixa que els mateixos ens venen ara és un projecte del passat. El futur, el de la llibertat, el de la igualtat, el de la solidaritat, el que radicalitzi la democràcia i lluiti contra la corrupció i les desigualtats és als Països Catalans. I, com a tot arreu, el país té ritmes, però no els que marca Espanya o França, sinó els que configuren la realitat social i territorial i la voluntat de tot un país en construcció. 

La Via catalana de l'11S sortirà bé, però ja no es podrà amagar i fer callar un país que, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, continua al seu ritme, sense pressa però sense pausa, fent-se visible, organitzant-se, cohesionant-se i denunciant els qui el volen dividit en quatre estats, diguin per grat o diguin per força. Deixem de mirar al nord, corrupte i sense perspectives i mirem la nostra realitat, més al sud, més diversa i amb molta més perspectiva de futur. 

L'any 1976, Joan Fuster escrivia per al llibret de presentació del muntatge de poemes i cançons de Joan Salvat Papasseit -ara que fa anys de la seva mort- de l'Ovidi Montllor, que es representava al teatre Poliorama, a les Rambles de Barcelona, que l'accent de l'Ovidi feia més completament català el text de Salvat.

Seguim i seguirem, guiats pel sud que crema, al nostre ritme, única garantia de llibertat.

Versió per imprimir (format PDF)

SOM PAÏSOS CATALANS

El president de Croàcia adreça un missatge als catalans i en remarca els llaços històrics

Vilaweb 07.07.13 

El president de Croàcia, Ivo Josipovic, va saludar els catalans en ocasió de la recent entrada del seu país a la UE. Va enregistrar un missatge en vídeo adreçat específicament a Catalunya, en què va destacar els vincles comercials i diplomàtics històrics entre croats i catalans.

Josipovic hi diu: 'Avui som més a prop de tots els països i nacions amb qui ara compartim aquesta Unió. Les relacions de Croàcia amb Espanya, i en especial amb Catalunya i la resta de la costa mediterrània, vénen de molt lluny, històricament. En particular, es van desenvolupar amb la costa de Croàcia, especialment amb Dubrovnik. L'any 1341 ja s'esmenten contactes de comerciants de Barcelona i València amb comerciants de Dubrovnik que van associar-se en una cambra per establir relacions comercials amb el regne d'Hongria.'

I va afegir: 'El primer consolat de Dubrovnik a Barcelona ja s'esmenta al segle XV i al segle XVI es disposa de documentació de lloc on és situat. Al segle XVIII el consolat de Barcelona adquireix al rang de consolat general. En aquell temps, era un fet molt excepcional per a la diplomàcia de Dubrovnik.'

El president de Croàcia adreça un missatge als catalans i en remarca els llaços històrics

EL PRINCIPAL ACTIU: LES PERSONES

L'Onze de Setembre de 2012 Catalunya tenia una onada social favorable a la independència que va portar al carrer un milió i mig de persones. Avui, a més, té un Parlament amb una majoria contundent favorable a l'autodeterminació –l'eufemístic dret a decidir–, té un president capaç d'alterar la paupèrrima agenda autonòmica per agafar la bandera del país i posar-se al capdavant de la gent i té un full de ruta que, fins a on es coneix, intenta preservar la legalitat del procés per carregar-lo de raons mentre sigui possible. Perquè suposo que tots tenim clar que arribarà el dia en què ja no serà possible si volem seguir avançant.

En la majoria de processos d'independència vistos a Europa els últims cinquanta anys, s'ha traspassat la legalitat vigent. En altres, com a Montenegro, Eslovàquia o ara Escòcia, s'ha modificat la legalitat per fer possible el procés. Però Espanya mai no ha estat tan civilitzada com això, i si ha perdut colònies i territoris, des d'Holanda fins al Sàhara passant per Amèrica i la Catalunya del Nord, ha estat amb conflicte o sota tutela internacional.

Amb Catalunya no és diferent. L'estratègia espanyola es basa a negar la sobirania dels catalans, escanyar les finances del govern, sembrar la por al dia després, enviar policies i espies i generar tota la merda que convingui generar per tal de desacreditar el procés, els seus líders i qualsevol instrument que el promogui. Però sobretot es basarà a convertir la legalitat vigent en el cinturó de castedat de la unitat d'Espanya. La Constitució i els tribunals per esclafar la voluntat democràtica de fer un referèndum legal.

Quan això passi, el principal actiu del procés sobiranista continuarà sent la gent, la voluntat de superar els obstacles, l'aspiració de fer valer els seus drets com qualsevol altre poble i la il·lusió de fer possible un país més lliure, més sa, més democràtic i menys escanyat.

La gent és la gran protagonista. I això posa en valor accions com la Via Catalana de l'Onze de Setembre, amb més de 400.000 persones cosint el país de punta a punta (Pertús-Alcanar) amb una cadena humana.

L'Onze de Setembre els catalans tornarem a demostrar que volem; que som molts, majoria; que som políticament transversals; que som radicalment demòcrates, i pacífics; que estem decidits a avançar i que volem posar al món per testimoni d'aquesta voluntat. Només amb el clam del carrer i amb el de les urnes podem aspirar a alertar una comunitat internacional que no ens esperava i només així, podrem arribar a transgredir un sistema que no ens dóna cap facilitat.

FONT: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/663858-de-punta-a-punta-del-pais.html

EL PRINCIPAL ACTIU: LES PERSONES

La comunitat educativa de les Illes s'encén

S'esperen més dimissions i destitucions · Cada vegada més docents opten per una vaga indefinida

Font: http://www.vilaweb.cat/noticia/4137289/20130802/comunitat-educativa-illes-sencen.html

Continua l'escalada de dimissions i destitucions arran de les decisions del govern de Bauzà, després de mesos de retallades molts docents es neguen ara a aplicar el nou decret de llengües, un decret que discrimina el català i en rebaixa l'ús significativament. Segons fonts d'Obra Cultural han explicat a VilaWeb, no es descarta que hi pugui haver més destitucions i dimissions ben aviat. D'una altra banda, cada vegada hi ha més docents partidaris de començar una vaga indefinida el 13 de setembre, quan ha de començar el curs nou.  

La consellera d'Educació ha suspès de sou i funcions els directors de com a mínim tres instituts de Maó q. A Mallorca, els equips directius de l'institut Baltasar Porcel, d'Andratx van dimitir en bloc fa una setmana i a Inca el director de l'IES Berenguer d'Anoia també ha renunciat al càrrec.

Desenes de centres s'han negat a aplicar el nou decret i han aprovat projectes educatius alternatius que mantenen el català com a llengua vehicular.

En una carta de renúncia enviada fa pocs dies a la Conselleria d'Educació, el director de l'IES Berenguer d'Anoia d'Inca, Pere Morell, deia: 'Se'ns indica que el nostre projecte, aprovat per dues terceres parts dels membres del consell escolar de l'IES Berenguer d'Anoia, no s'adequa a les instruccions del secretari autonòmic. En cap moment indica que no s'adeqüi al decret i dóna cinc dies per presentar un nou projecte. Per aquest motiu, i no per cap altre, no puc presentar un projecte que modifica l'anterior aprovat i que compta amb el suport de tota la comunitat educativa del nostre centre. Present la meva renúncia, amb el suport de tot l'equip directiu, a dirigir l'IES Berenguer d'Anoia d'Inca.'

En aquesta opinió contundent, Maria Antònia Font, portaveu del Sindicat de Treballadores i Treballadors-Intersindical de les Illes Balears (STEI), explica perquè 'la destitució dels tres directors és indignant': 'Bauzá vol infondre la por entre el professorat'. 

Solidaritat a tot el territori

Tant la plataforma d'entitats Somescola com el sindicat STEPV - Intersindical Valenciana han demostrat solidaritat amb la comunitat educativa de les Illes Balears. Somescola denuncia la persecució de la llengua catalana del Govern Bauzà. I en el seu comunicat diu: 'Estem, avui més que mai, enllaçats per la llengua que compartim amb tots els Països Catalans'. 

La Intersindical Valenciana assegura que 'Els expedients sancionadors, la repressió, la desqualififació... formen part d'una campanya orquestrada pels enemics de la normalització lingüística, d'un ensenyament públic i de qualitat per a totes i tots, d'una societat democràtica, on totes les persones puguen decidir sobre aquells assumptes que els hi afecten'.

La comunitat educativa de les Illes s'encén