SLAWOMIR MROZEK. IN MEMORIAM

Al darrera: Anna Solís, Jordi Roca, Quico Romeu - l'equip de direcció
Al davant: Amadeu Parache i Àlex Felip - actors

L'any 1999 vaig tenir l'enorme satisfacció de dirigir l'espectacle d'Slamowir Mrozek en una espècie de magatzem mig abandonat d'una masia del Penedès. L'indret i el text brillantíssim em van fer sentir l'emoció d'un privilegiat per poder experimentar la barreja d'emocions que proposa qualsevol text de Mrozek.

Us presento aquí l'escena final de l'espectacle, quan Miki, un dels dos personatges, vol penjar-se, desesperat i Vlado l'anima a acomiadar-se de la família.

Sempre tindré a la memòria aquest final, simple, lúcid i acusador.

Slawomir Mrozek, final de lobra "EMIGRANTS"

VLADO

Has oblidat que tens una família? Es mereixen unes paraules de part teva…

MIKI

No em sentiran.

VLADO

Escriu-los, doncs!

MIKI

Ara?

VLADO

Quan si no? Si et penges ara!

MIKI

Òstia! Ara ja l’he lligat!

(es refereix a la corda soga lligada al coll)

VLADO

Dicta-me-la doncs; ja l’escriuré jo per tu…

(Prepara el darrer full que quedava per estripar. Treu una ploma de la butxaca.)

Com comencem?

MIKI

Benvolguda Sophie, i vosaltres Jasmin i Amra…

(VLADO Repeteix el que l’hi dicta MIKI.)

MIKI

Per començar, dir-vos que la meva salut és bona…

VLADO

Home, no fotis la salut bona! T'hauràs penjat! … ara, que si tu ho vols …

(Escriu.)

Què més?

MIKI

Cosa que també desitjo per a vosaltres …

VLADO

Potser més valdria que no…

MIKI

Per què?

VLADO

Que vols que es pengin també?

MIKI

És veritat. Potser millor que no.

VLADO

… la salut bona. Punt. Què més?

MIKI

I tot va bé.

VLADO

Així al cel com a la terra…

MIKI

Com? Al cel?

VLADO

Aniràs al cel, no?

MIKI

No t’hi fiquis! Tatxa-ho.

VLADO

Ho tatxo. Punt. Què més?

MIKI

Mmm … no sé?

VLADO

Vols que l’escrigui per tu?

MIKI

Escriu.

VLADO

(Escriu i llegeix en veu alta.)

Sem-pre pen-so en tu i en les cri-a-tu-res …

MIKI

Bé.

VLADO

I per aixo em vull penjar...

MIKI

Com?

VLADO

Pen-jar.

MIKI

Això no ho posis!

VLADO

Si és veritat!

MIKI

Però no és per això.

VLADO

Bé, doncs…

(Escriu i llegeix en veu alta.)

Em pen-jo … perquè no penso gens en vosaltres.

MIKI

Òstia, no!

VLADO

Què? Tampoc no va bé?

MIKI

Així no; un intel·lectual i no sap escriure una carta!

VLADO

Doncs com ho formularies tu?

MIKI

Així … no sé … més curt.

VLADO

(Escriu d’una revolada.)

Em penjo! El sempre vostre ta ta ta ta ta. Firma-ho

(Passa el paper i la ploma a MIKI. Aquest no pot firmar i VLADO l’hi presenta l’espatlla. A l’ajupir-se, MIKI, es traba amb la corda. D’una revolada es treu la corda del coll i llença al paper. Baixa de la taula.)

Vols dir que ja no l’escrivim?

(MIKI avança cap al llit de VLADO , guardant-se la ploma.)

Ep! La ploma!

(VLADO pren la ploma de les mans de MIKI. S’asseu a la cadira de MIKI. Miki s’estira al llit de VLADO.)

Tens raó, encara no tot està perdut. No parlo de mi, però tu … pots començar de cap i de nou … ja veuràs quina alegria tindrà la dona. I les criatures? T'esperen allà. La dona també t'espera … t'enyora … sortiran a rebre't a l'entrada del poble … potser amb una orquestra … I els regals? Duràs un regal per cadascú … jo què sé …duràs maletes senceres plenes de coses … quina enveja et tindran, eh!

(Es senten uns roncs de MIKI. VLADO pren una manta del llit de MIKI i el tapa.)

I després, construiràs una casa … ben bonica. Alta, de maons … i tindràs tantes mosques com vulguis … enviaràs les criatures a l'escola. Que estudiïn, que esdevinguin persones. Tot serà bo i de veritat. La llibertat serà la llei i la llei llibertat … no és això el que tots pretenem?

(Reflexiona una bona estona i resta mirant al buit, abatut)

I si això és el que tots pretenem … que ens impedeix crear una societat justa i raonable?

FI DE L'OBRA