Són els números oficials del govern del càlcul de les balances fiscals de l'any 2008.
La dita popular assegura que "qui paga, mana".
Aquí es pot comprovar perfectament qui està en números vermells i quina n'és una de les causes principals. No només aquests, doncs les polítiques erràtiques dels diversos governs autonòmics, també les hi hem de comptar.
És natural doncs, que els governs castellans creguin en l'existència dels Països Catalans ja que el mapa evidencia que en viuen. També té sentit que intentin confondre'ns a catalanes i catalans, valencianes i valencians o illenques i illencs, per fer-nos pensar que no tenim res veure més enllà d'una llengua que es deixa trepitjar i dividir, que som diferents i no tenim res a veure, o que no ens aguantem.
Té sentit perquè així impedeixen que ens defensem junts de l'espoli que intenten amagar sota les agressions a la llengua comuna, la manca de recursos de tot tipus, el dèficit en inversions en infraestructures, etc.
El que no és tant natural és que hi hagi catalans i catalanes del Principat, de les Illes o del País Valencià que els facin el joc.
No és natural, però té sentit.
Evidentment els seus comptes corrents, les seves feines o altres dependències de qualsevol tipus els fan sostenir la mentida castellana de manera conscient uns, i potser de manera inconscient altres, per molt "independentistes" que es diguin.
En definitiva que queda clar qui paga i qui mana.
I a sobre mama.
(Agraeixo el mapa a Jacme Delmas: https://plus.google.com/u/0/103294146043358528760)
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada