Font: Conclusions de les jornades ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÂ - STEI-i
PRIMERA PROPOSTA DE CONCLUSIONS
JORNADES A CONSENSUAR. EL DOCUMENT ES FARÀ ARRIBAR ALS PONENTS I CONFERENCIANTS
I ALS ASSISTENTS PER TAL DE CONSENSUAR-LO I FER-LO ARRIBAR TAMBÉ ALS ASSISTENTS
I MADURAR-LO I AMPLIAR-LO AMB LES VISIONS D’ALTRES PROFESSIONALS ARREU DEL
TERRITORI.
Introducció:
Gràcies assistents, ponents,
conferenciants, alliberats i CATALINA FONT.
Moltes
gràcies a totes les persones que heu assistit en aquesta Jornada i a les
persones alliberades de l’STEI Intersindical que heu ajudat en l’organització i
la difusió d’aquesta Jornada, de forma especial també a na Catalina Font, no de
bades és la meva germana gran. Gràcies Catalina!
Objectius de la Jornada assolits. Les primeres passes estan fetes.
Encara ens en queden unes quantes més. Crec que entre ahir i avui i gràcies a
la participació dels ponents i assistents els objectius de les Jornades es van
assolint.
Campanya de llarga durada i a tot el
territori. Els ENLLAÇATS
ens hem proposat treballar durant tot aquest curs en aquesta campanya per un
ESPAI D ECOMUNICACIÓ EN CATALÀ. A tot el territori i comptant amb la participació del màxim de professionals de la
comunicació i responsables polítics
per dur endavant aquest objectiu.
Importància
de la creació d’espais de comunicació,
reflexió, debat entre els professionals i fer avançar aquesta possibilitat
necessària i imprescindible de tenir uns mitjans
de comunicació propis en llengua i continguts.
RESUM DE LES
PRIMERES CONCLUSIONS:
1.
Superar la fragmentació i la
desigualtat en la normalització. EL MAPA. EL TERRITORI. LES TRES POTES DAMUNT
EL MAPA. Hem de superar la
fragmentació i la desigualtat en la normalització que hi ha a tot el territori.
Ens centrarem avui en el Principat, Illes I PV, -sense oblidar CatNord, ni
l’Alguer, ni la Franja- Fragmentació legislativa,
a. tres lleis de normalització per una mateixa llengua, llei d’ús del valencià,
requisit de català a cada territori diferent, Educació, mitjans de comunicació,
administració (requisit i promoció de l’ús social)
b. tres regulacions del requisit del català
c. tres sistemes educatius amb la regulació d ela llengua a l’escola diferent.
d. Tres mitjans de comunicació públics diferents i sense objectius comuns pel
que fa a la llengua que compartim. Pantalla fosca al País valencià. TV3 i rac1 o
Catalunya ràdio molts espectadors i oients, capaços de mobilitzar molta gent,
la Marató i la Festa del club Super 3, la ràdio en català, supera àmpliament la
ràdio en castellà, IB 3 es recupera de les imposicions d’en Bauzá.
Bona feina
mestres a tot el territori per la NL del català. Sense deixar de millorar cada
dia la feina que es fa dins el centres volem treballar per normalitzar l'entorn
escolar on els mitjans de comunicació hi tenen un paper fonamental.
S’han de conèixer quines són les passes
tècniques, legals i polítiques que s'han de fer per aconseguir la reciprocitat
de les emissions de les televisions
públiques en català i exigir el compliment de la legislació europea que recull
LA CARTA EUROPEA DE LES LLENGÜES REGIONAL I MINORITÀRIES ratificada per l’estat
espanyol i que possibilitat aquesta reciprocitat.
Consideram que el dret d’usar una
llengua PRÒPIA regional o minoritària en la vida privada i pública constitueix
un dret imprescriptible, de conformitat amb els principis continguts en el
Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics de les Nacions Unides,
i de conformitat amb l’esperit de la Convenció de Protecció dels Drets Humans i
de les Llibertats Fonamentals del Consell d’Europa.
La protecció i la promoció de les
llengües regionals o minoritàries en els diferents països i regions d’Europa
representen una contribució important a la construcció d’una Europa basada en
els principis de la democràcia de la diversitat cultural, en el marc de la
sobirania nacional i de la integritat territorial.
Aprofitem les Jornades per recordar a l’estat espanyol
el que té signat pel que fa a la reciprocitat:
ARTICLE 14. INTERCANVIS TRANSFRONTERERS (Dedicat a la
Catalunya Nord i a l’Alguer) Les parts es comprometen: a) a aplicar els
acords bilaterals i multilaterals existents que les vinculen amb 32 els estats
on la mateixa llengua és usada de manera idèntica o pròxima, o a esforçar-se
per concloure’n, si cal, per tal d’afavorir els contactes entre els parlants de
la mateixa llengua en els estats implicats, en els àmbits de la cultura, de
l’ensenyament, de la informació, de la formació professional i de l’educació
permanent; b) en interès de les llengües regionals o minoritàries, a facilitar
i/o a promoure la cooperació a través de les fronteres, especialment entre
col·lectivitats regionals o locals en el territori de les quals s’usa la
mateixa llengua de manera idèntica
o pròxima.
Els mitjans de comunicació són constructors
d'un marc de referències culturals i instruments de suport pedagògic que
reforcen l’espai de la llengua, la cultura i la identitat que compartim.
Sabem que hi ha moltes incerteses per al nostre futur com
a comunitat lingüística. Som conscients com deia la campanya de NL que EL
CATALÀ ES COSA DE TOTS! Perills cadena ARTE una de les més importants d’Europa.
En anglès i castellà. O emissores del EEUU...
La crisi econòmica que afecta els mitjans públics i
privats. El nou sistema de comunicacions i l’aparició de les xarxes socials i
nous dispositius d’accés a la informació afecta els mitjans de comunicació tal
com ara els coneixem.
El poder de l’estat té molt clara quina ha de ser la
llengua hegemònica i treballa a tots els nivells perquè sigui així i de forma
especial, en el gran instrument de difusió i cohesió de la llengua, i de la
comunitat lingüística catalana, que representen els mitjans de comunicació.
L’estat controla l’espai radioelèctric, en fa
distribucions arbitràries i discrecionals i treballa per un estat monolingüe.
La lluita per l’hegemonia de la llengua al territori que
li és pròpia, com ens deia el professor Gifreu, és una lluita irrenunciable.
Les polítiques per la llengua s’han de convertir en accions centrals de l’exercici
del poder.
Falta l’estudi de l’ús del català a les xarxes socials.
Com s’exerceix el poder sobre les llengües avui. Si no es consideren a l’estudi
les xarxes l’ús a les xarxes socials és una gran mancança.
Sense Estat no hi ha protecció de la llengua. Són els
estats que fan de la llengua una veritat d’estat.
Els gran mitjans de l’estat ignoren el català la
diversitat lingüística, ni tan sols un dels canals és amb llengües compartides.
IMPORTÀNCIA també de l’espai compartit la coordinació
entre empreses per fer
Programes de producció pròpies
La industria
de doblatge, compartir i rendibilitzar costos
Una
nova actitud de l’estat davant la plurinacionalitat, la diversitat nacional i
lingüística...
Necessitat de compartit per les majories de govern d’energies i sinèrgies. Responsables de
l’espai comú.
Constitució
d’un Consell de l’espai de comunicació en català. Josep
Gifreu ens proposa la creació d’un Consell que es pugui convertir en la
instància central de la de la reconstrucció d’aquest espai, capaç de donar
resposta a les actuals exigències dels ecosistemes comunicatius, cultural i
lingüístic del català.
Ara és bon moment i és ara no cal que siguem independents.
S’han d’obrir converses. Models d’acció coordinada davant la comunicació. Una
via per superar aquest regne de taifes i que arribem a uns mínims per aprofitar
els recursos que tenim.
Esborranys
Necessitat de promoure polítiques per normalitzar la
situació del català entre la població. Falta consciència de País, que hi hagi
demanda de premsa en català, que l’empresa privada també aposti per un producte
de qualitat i en català.
Es necessiten l’ajuda de l’administració.
Hem de ser autònoms. No podem dependre dels canvis polítics.
Formúles noves de finançament que ens garanteixin estabilitat Noves fórmules
imaginatives de finançament.
El Sóller és un diari en català. Dóna petits beneficis.
Publicació setmanal sostenible. Professional petit. La gent consumeix el
producte. Vivim a un lloc esquizofrènic. El Sóller és rendible.
Val la pena fer-ho en català.
Joan Riera
Premsa en català no se sosté. L’ambient social no ho
sosté. Editorial premsa ibèrica. Diari de Girona. L’Empordà i altres, no són
rendible perquè el català aquí no té la mateixa força
10,1%
47% indiferent
Dades del cens 1.100.00 192.00 estrangers 20% de població
de fora i empadronada.
Castellanoparlants i de segona generació tenen el
castellà. Mal de fer sembrar en aquesta terra tan àrida
Problema de premsa privada
Benjamí Villoslada
El món digital és un món nou. S’ha de canviar la manera
d’entendre l’empresa.
CONCLUSIONS PROVISIONALS SOBRE LES JORNADES: ESPAI DE COMUNICACIÓ EN CATALÀ (Palma 18 i 19 Desembre 2015)
