Per: Vicent Partal
Fem una mica de política-ficció. Imaginem-nos que finalment hi ha acord per a formar un govern a Catalunya abans del 9 de gener i imaginem-nos també que les eleccions espanyoles del dia 20 deixen un panorama de difícil governabilitat. Com canviaria tot, de la nit al dia…
Què vol dir ‘difícil governabilitat’? Doncs que no siga fàcil tampoc per a ells, a Espanya, de formar govern. Imaginem-nos, per exemple, que el PP necessita imperiosament el vot de Ciutadans, que diu que no els votarà d’entrada. O, encara millor, imaginem-nos que entre PP i Ciutadans no arriben a la majoria absoluta de 175 escons. Difícilment hi arribaran PSOE i Podem, de manera que suposem que calguessen tripartits o governs en minoria, funcionant obligatòriament gràcies a l’abstenció de tercers.
a hipòtesi no és gens desgavellada. Agafant les dades del darrer CIS per la banda baixa, la suma de PP i Ciutadans dóna 183 escons –això és només 8 més que la majoria absoluta; molt just, doncs. La suma de PSOE i Podem dóna 100 diputats justos, que serien 115 si tots els diputats de Compromís, En Comú i la Marea acceptassen de sumar-s’hi. I queden a banda 28 diputats nacionalistes, bàsicament catalans i bascs (16 catalans, 11 bascs i un canari) més tres d’Esquerra Unida.
Insistesc que això és agafant la banda baixa i que és una enquesta. Però resulta que només que PP i Ciutadans perdessen vuit diputats respecte del sondatge, ens trobaríem amb un estat espanyol ingovernable. Perquè és molt difícil que els nacionalistes o el PSOE donen suport, ni que siga abstenint-se, a un govern de PP i Ciutadans.
I què passaria aleshores? Doncs que, de la mateixa manera que ara passa al Principat, els espanyols haurien d’estar primer tres mesos amb un govern provisional a Madrid i després tres mesos més per a convocar noves eleccions.
I ací és on torne a la tesi inicial: imagineu-vos si això passàs amb un govern format a Catalunya a començament de gener. Durant mig any llarg aquest govern català aniria duent endavant el procés cap a la independència sense que a Madrid ningú pogués exercir cap contrapès fort. I és evident que la situació política seria molt més que apassionant.
Sincerament, aquesta és la millor raó que se m’acut per a anar a votar independentista el 20-D: fer-los ingovernables…
Què vol dir ‘difícil governabilitat’? Doncs que no siga fàcil tampoc per a ells, a Espanya, de formar govern. Imaginem-nos, per exemple, que el PP necessita imperiosament el vot de Ciutadans, que diu que no els votarà d’entrada. O, encara millor, imaginem-nos que entre PP i Ciutadans no arriben a la majoria absoluta de 175 escons. Difícilment hi arribaran PSOE i Podem, de manera que suposem que calguessen tripartits o governs en minoria, funcionant obligatòriament gràcies a l’abstenció de tercers.
a hipòtesi no és gens desgavellada. Agafant les dades del darrer CIS per la banda baixa, la suma de PP i Ciutadans dóna 183 escons –això és només 8 més que la majoria absoluta; molt just, doncs. La suma de PSOE i Podem dóna 100 diputats justos, que serien 115 si tots els diputats de Compromís, En Comú i la Marea acceptassen de sumar-s’hi. I queden a banda 28 diputats nacionalistes, bàsicament catalans i bascs (16 catalans, 11 bascs i un canari) més tres d’Esquerra Unida.
Insistesc que això és agafant la banda baixa i que és una enquesta. Però resulta que només que PP i Ciutadans perdessen vuit diputats respecte del sondatge, ens trobaríem amb un estat espanyol ingovernable. Perquè és molt difícil que els nacionalistes o el PSOE donen suport, ni que siga abstenint-se, a un govern de PP i Ciutadans.
I què passaria aleshores? Doncs que, de la mateixa manera que ara passa al Principat, els espanyols haurien d’estar primer tres mesos amb un govern provisional a Madrid i després tres mesos més per a convocar noves eleccions.
I ací és on torne a la tesi inicial: imagineu-vos si això passàs amb un govern format a Catalunya a començament de gener. Durant mig any llarg aquest govern català aniria duent endavant el procés cap a la independència sense que a Madrid ningú pogués exercir cap contrapès fort. I és evident que la situació política seria molt més que apassionant.
Sincerament, aquesta és la millor raó que se m’acut per a anar a votar independentista el 20-D: fer-los ingovernables…
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada