traducció - translate - traducción

29.12.15

La desnacionalització dels pobles de parla catalana




"La desnacionalització dels pobles de parla catalana és estada molt greu, pregona. La darrera caiguda determinà tal pertorbament en la vida, en el sentir i en el pensar del nostre poble, tal capgirada en les concepcions i en l'espiritualitat i anhels de la raça que bé ens cal definir amb la major exactitud això que deu entendre's per nació i estat, modalitats diverses de les societats humanes, determinades per la vida de les agrupacions, de vera importància per a desfer els errors esvair els equívocs i esmicolar, a la llum de la veritat, l'artifici, la mentida virtualitat d'unes concepcions ancestrals injustes i tendencioses. 


Això, devem, per a afermar i valorar amb la fortitud virtual del pensament, amb la força creadora de la vida escatida per l'home, la veritat social de les Mallorques, la virtualitat que mou les illes vers la valor social i biològica que els pertoca, vers Catalunya.
Catalunya és una nació, puix a més de posseir unitat ètnica, un bell llenguatge, unitat jurídica i pensament, cultura, art i tradició ben propis, ben característics, vol ésser, vol existir com a valor socials dins les condicions de vida de l'època. La sociologia moderna afirma i constata que és el voler dels pobles el veritable nexe de nacionalitat. 
Malgrat totes les malvestats, continuant com a vençuts, esbocinada la Pàtria, Catalunya ha ressorgit i va fent sa via tossudament camí de l'alliberament."

La Catalanitat de les Mallorques. Pere Oliver i Domenge (1916)

______________________________________________________


Pere Oliver i Domenge (Ciutat de Mallorca1886 - Felanitx1968) fou un polític mallorquí. Treballava com a farmacèutic a Felanitx, el 1917 col·laborà al diari La Veu de Mallorca, partidari de l'autonomia de les Illes Balears i de tendència pancatalanista. El 1923 fou un dels fundadors de l'Associació per la Cultura de Mallorca i col·laborà a La Nostra Terra.

Quan es proclamà la Segona República Espanyola fou proclamat alcalde de Felanitx i intervingué en la discussió de l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1931. Desencisat, el 1932 participà en l'organització del partit Acció Republicana de Mallorca i el 1934 formà part del consell regional d'Esquerra Republicana Balear. El juny de 1936 signà la Resposta als Catalans. Quan esclatà la guerra civil espanyola i Mallorca fou ocupada per les tropes franquistes, s'havia amagat a Portocolom, d'on va partir en un llaüt cap a Menorca i d'ací a Barcelona i després de la guerra a Filipines. El seu company Pere Antoni Reus i Bordoy fou acusat de facilitar la seva fugida, i posteriorment executat. La seva farmàcia fou saquejada i la casa confiscada per l'exèrcit rebel. El 1952 tornà de l'exili, però el Col·legi de Farmacèutics no li va deixar reobrir la Farmàcia.

Obres



Per saber-ne més:

Share/Bookmark