"Apaga luz, Mari Luz, apaga luz, que yo no puedo vivir con tanta luz.
Los borrachos en el cementerio, juegan al mús".
Vàrem passar junts un troç de vida al final de la meva adolescència o a l''nici de la meva joventut, tot i que, gràcies a la proximitat geogràfica i al teatre, mai no hem perdut del tot el contacte. Nits, de les primeres de la meva vida, llargues i blanques, plenes de bullici i energia. La descoberta, juntament amb el Xavi, sí el Xavi Casado, recordes? Varem començar a aparèixer per Sant Sadurní darrera l'estel·la del Fredy i de les germanes Bertràn; la Carme, la "Blanca", l'Eulàlia, i el germà, en Salvador. No recordo a qui vàrem conèixer primer, però tu ja eres una energia desbordant que donaves estat d'ànim a la colla i ens agremiaves. Amb la Paca, ai las! els germans de cal Ritu, el Cisco, la Glòria, els Germans Ventura, els Nadal, Les Germanes Mata... la saga dels Cunyat... Un món petit que esdevenia gran, alhora, gràcies a la teva immensitat. Al teu somriure immens com la teva mirada immensa. Amb tu vaig aprendre a mirar el que tenia al davant d'una altra manera. I gràcies a tu, encara conservo tots els colors.
Cony! Com ens costava, aleshores, dir-nos tot el que ens estimàvem.
Crec que el teló que ara has fet baixar, es mereix una musica de comiat, com aquella nit d'estiu en què el Xavi, el Fredy, tu i jo, a la llum de la lluna plena llegíem poemes de Machado, asseguts en un marge de la carretera de Sant Sadurní.
Gràcies. Un petó i una rosa.
"Clica per escoltar la cançó"
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada