Publicat en el
diari EL PAÍS
diumenge 3 de maig del 2015
http://cat.elpais.com/cat/2015/05/03/cultura/1430646921_131796.html
Amb el nou cicle electoral, la gestió de la diversitat
lingüística a Espanya pot dependre de l’emergent partit liberal
 |
| La qüestió és saber si Ciudadanos ampliarà el terrorisme lingüístic que ja practica impunement l'estat espanyol, especialment el PP. (Peu de foto i selecció imatge, l'autor del blog) |
El partit d’Albert Rivera s’ha vist instat per les
enormes perspectives electorals a elaborar un programa sencer vàlid per a tot
Espanya. Són tota una novetat, aire fresc per a la dreta espanyola, tan arnada.
Però són uns vells coneguts a Catalunya, on han desenvolupat tot un ideari al
voltant d’una única matèria que s’ha convertit en l’argument axial de tota la
seva acció política: la llengua. I són tres els pilars sobre els quals han
sustentat el seu discurs: l’afició a la llengua comuna, la defensa del bilingüisme
i la crítica a la política lingüística.
Ciutadans i la llengua comuna. Hem sentit a Ciutadans sostraure a les llengües qualsevol condició que no
tingués a veure amb la comunicació estricta. “Les llengües serveixen per
comunicar-se”, han dit, en una interpretació de la qual qualsevol alumne de
primer de filologia pot entreveure la fal·làcia. El que serveix per
comunicar-se és la facultat del llenguatge, que és efectivament comuna per a
tota l’espècie humana. D’aquí a apostar per la llengua comuna com a via per a
una comunicació fluida només hi ha un pas, molt fàcil de fer si estàs carregat
d’estereotips i supersticions i si manlleves a les llengües
tot el valor afegit que els aporten el lloc on es formen i la història que les
construeix. Una llengua és el patrimoni cultural immaterial més important d’una
comunitat humana, sigui ètnia, nació, país o com vulguis, i aquest pes
específic que no es qüestiona per a cap de les llengües importants no hauria de
ser sistemàticament soscavat respecte de la resta de llengües sota la invocació
a l’ús d’una llengua comuna que ens faciliti la comunicació.
Ciutadans i el bilingüisme. De bon principi, el partit de Rivera es va erigir en l’abanderat del
bilingüisme, un concepte contínuament pervertit en traslladar sobre el medi el
que ha de ser una qualitat personal. El bilingüisme és la capacitat que tenim
de fer anar en societat dues llengües amb un grau de competència màxim i
equivalent, i només en pocs casos, aquells en què la persona ha estat exposada
a un doble estímul per igual, es pot parlar de bilingüisme també en el pla de
la llengua materna. Per tant, és una qualitat de les persones que, t’ho miris
per on t’ho miris, sempre beneficia el parlant. Ara bé, qualsevol que defensi
el bilingüisme sense cinisme i es miri les estadístiques sobre el coneixement i
l’ús del castellà i el català a Catalunya haurà de concloure que la llengua que
demana amb urgència una defensa granítica és, precisament, la catalana, menys
sabuda, menys emprada. Des de la seva fundació, Ciutadans ha manegat un
concepte de bilingüisme del tot espuri, pel qual qui havia de ser bilingüe no
eren les persones, sinó el medi, de tal manera que, assegurant la presència de
totes dues llengües en l’entorn, el coneixement i l’ús de la llengua de l’altre
fossin totalment superflus. Doble retolació, doble xarxa escolar, documentació
oficial en dues llengües, televisió pública en tots dos idiomes..., en una
operació d’enginyeria sociolingüística brussel·lita que l’única cosa que fa és,
en lloc de fomentar el bilingüisme, garantir un doble monolingüisme, i no és el
mateix.
Ciutadans i la política lingüística. Si defenses el bilingüisme, ni que sigui espúriament, algun dia hauries
de fer una defensa del català, de cara a la galeria si vols. Al contrari, des
de Ciutadans la política lingüística ha estat sistemàticament combatuda en
qualsevol de les seves mesures i demagògicament criticada en la seva oportunitat.
S’han expressat en contra de la imposició de multes (ep, en això coincidim!)
perquè atempten contra la llibertat; en contra de les quotes al cinema, perquè
vulneren la lliure empresa; en contra de les subvencions, perquè generen
clientelisme; i tota la política lingüística ha estat titllada de política
identitària, la qual, evidentment, és incompatible amb el manteniment de
quiròfans tancats. ¿Podríem destinar els recursos de la llengua a obrir sales
d’operacions? És clar que sí. La llengua no desapareixerà a causa de la crisi,
mentre que l’Estat del benestar sí que ho podria fer, de manera que destinar
els recursos de la llengua a salvar vides no seria pas llençar els diners. Però
tots moros o tots cristians. Els pressupostos que rep el foment de la llengua
catalana a Catalunya són xavalla al costat dels que rep l’espanyol a fora
d’Espanya a través del Instituto Cervantes, i encara és hora que algun ciutadà digui que
convindria tancar el Cervantes de Beirut per poder obrir més plantes
d’hospital.
Ciutadans es prepara per
entrar en ajuntaments i comunitats autònomes, també en les que tenen llengua
pròpia. Que diguin què pensen fer amb el gallec, l’asturià, el basc, l’aragonès
i el català o valencià. Massa patrimoni per ignorar.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada