Vicent Àlvarez 
Vicent Álvarez i Rubio (Xàtiva 1941), llicenciat en Dret per la Universitat de València. més informació
La cançó d’en Raimon tenia aquella estrofa “venim d’un silenci”, doncs bé, restaurar el record, recuperar la memòria, és una tasca que té molt a veure amb reparar injustícies, i també a enriquir el coneixement que cada societat té sobre la seua història. La part més cridanera, o diguem-ne que ens mostra més l’oblit i eixe silenci imposat, és aquella que afecta les fosses comunes, els judicis sumaríssims, la repressió directa sobre les persones, hi ha però, altres silencis.
Una altra part d’eixa recuperació que cal tindre en compte i no deixar de costat, es tracta a la situació amb què es van trobar moltes persones del món de la cultura i la ciència a causa de la Guerra Civil i la posterior dictadura, parle de la gran quantitat de valencians i valencianes, d’origen o adopció, que van sobreviure en l’exili exterior o en l’interior. Sobre els primers cal dir que les seus aportacions han estat ignorades, salvant algunes excepcions, en quant als segons, la gent de la meua generació coneguérem persones que estaven marginades pel seu compromís, patiren repressió ideològica, marginació, i en ocasions colps repressius directes, cas d’alguns dels meus professors a Xàtiva.
Doncs bé, amb ocasió de la tramitació de la llei coneguda com de la memòria històrica, el Consell Valencià de Cultura va elevar a les instàncies públiques valencianes i de l’estat, un informe on es deia” hi ha un gran nombre de persones, d’una i altra vinculació política, que en alguns casos van sofrir algun tipus de càstig per les seues idees, i que posseïen carreres meritòries en el camps de les arts, la literatura, la ciència, la investigació, o les professions lliberals”, i acabant a mena de conclusió : “les institucions valencianes haurien de fer un esforç per recuperar i recordar a moltes d’aquelles persones, rehabilitar els seus noms i divulgar les seus obres i mèrits”.
L’anterior recomanació implicaria evitar visions parcials i actuar amb justícia, hi ha instàncies públiques amb la necessària autoritat moral i competència per fer propostes amb coneixement i fonamentació, una tasca que no implicaria augmentar costos ni grans despeses; sols caldria demanar informació per part dels ajuntaments, establiments, o altres espais, jo faria ara una enumeració oberta d’entitats a tindre presents: el ja esmentat Consell Valencià de Cultura, la Biblioteca Valenciana, les Universitats, Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles...
 |
| Joan Fuster |
Amb les dades que trinc podria fer un llarg llistat de persones que situaria en eixe espai de silencis, a les seues poblacions on van nàixer o desenvolupar activitats rellevants els ajuntaments tenen el deure de fer quelcom, i dic quelcom perquè dedicar carrers resulta complicat, per un costat al no haver-ne de nous o no estar a l’altura dels personatges. A València existeix un reglament d’honors i distincions que permet atorgar distincions diverses, en altres poblacions les corporacions municipals poden buscar solucions adients. Com que cal concretar apuntaria un primer llistat, obert i més que ampliable, amb noms com serien el poeta Juan Gil Albert, Joan Fuster, assignatura pendent al Cap i Casal, el periodista Vicent Ventura, la professora Olimpia Arocena, el jurista José Rodríguez, el també poeta Clariana, l’escultor Vicent Beltran, l’escriptor Vicente Llorens, el doctor José Chabás, introductor de la medicina social...
En resum, en la mesura d’allò que es pot fer, el nostre poble hauria de conèixer amb més objectivitat i amplitud les aportacions marginades en el camps de la cultura, la ciència i l’activitat professional, en la consciència d’haver contribuït al progrés de la cultura i les ciències. Així, estaríem més situats en un món global a l'haver aportat quelcom des del nostre país a la cultura universal. Ara, quan encetem una nova etapa, trencar silencis i marginacions, recuperar memòria és una tasca a fer, recordeu com tot silenci és complicitat (Fuster).
CONTRACTA'NS AQUÍ: http://indigentsadojo.blogspot.com.es/p/s-carregant.html
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada