 |
| (La il·lustració és d’Idren) |
La màfia necessita opacitat absoluta per fer els seus negocis. I els seus negocis sempre són contraris a l’interès general, no ho oblidem. És per això que els calen lleis com les que aquest 30 de juny ha entrat en vigor a l’Estat espanyol, els calen per garantir que malgrat ens robin tot el que és possible i inclús l’impossible de nosaltres només en rebran sotmetiment i silenci.
Després del robatori generalitzat de les mínimes condicions de vida de la majoria de la població, sobretot a partir d’aquest període d’excepció que els poderosos i els seus mitjans han anomenat “crisi”, el capitalisme espanyol necessitava que la xusma deixés de dir-los que n’estava farta d’ells. Perquè malgrat robar a plena llum del dia, endiumenjats i com si fos la cosa més normal del món, allò que els posa més nerviosos continua sent que els assenyalem amb el dit o que de forma clara els plantem cara mirant-los a la seva cara i, a més, rient.
A partir d’aquest 1 de juliol de 2015 les tres ’normes mordassa’ (llei de seguretat ciutadana, reforma del codi penal i llei antijihadista) situen l’Estat espanyol dins d’una nova dictadura. I no faig ni jocs de paraules ni males utilitzacions d’aquestes quan dic “dictadura”, ja que a partir d’ara els jutges poden aplicar criteris de perillositat indeterminats i no objectius, poden perseguir la difusió de missatges a través de les xarxes socials, poden empresonar qui fotografiï agressions evidents dels de la porra i es poden equiparar les protestes completament pacífiques a les més violentes.
Els rics ja tenen el marc legislatiu ideal per continuar robant-nos a totes i tots mentre utilitzen totes les eines de l’Estat per mantenir la por entre els desposseïts, les desnonades i arruïnades pels seus robatoris a l’engròs i majoritàriament legals. Sense cap mena de dubte, les persones que aspirem a tenir un mínim de llibertat en les nostres vides hem de preparar-nos per rebre de valent però alhora a fer-ho col·lectivament, solidàriament, sense vergonya, cara a cara. Si els desobeïm no ens podran aturar i sense por a la repressió els podrem continuar cantant vells romanços del segle XVIII com aquell que diu que
“Si el rei vol la corona
corona li darem
que vingui a Barcelona
que el coll li tallarem”
tan propis de la rica tradició popular catalana…
Així doncs, mentre no deroguem les seves lleis, aprenguem folklore i fem front a la dictadura també com sempre s’ha fet: amb humor i imaginació!
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada