Original en castellà traduït amb Goofle Translator
Benvolgut, o no, Pablo Iglesias:
He llegit que proposes la creació d'un Ministeri de la Plurinacionalitat que, com embarbussaments mola molt, però la funció em resulta una mica estranya. Si serveix per posar en contacte a diferents nacionalitats i que facin, per exemple, intercanvis lingüístics, ja està inventat. Se li crida Discoteca de Platja. Crec, fins i tot, que els seus nombrosos usuaris estan pensant en crear la OIDP, un organisme internacional de Discoteques de Platja amb seu a Ginebra (amb Coca Cola).
No sé ... Pau ... jo és que pel que fa als invents perquè les nacions històriques encaixin a Espanya sóc més escèptic que Marhuenda en una reunió de Tuppersex. Ja s'ha intentat, no? Que si l'Espanya de les autonomies, que si el "cafè per a tots", que si el raspallet d'Alfonso Guerra per a l'Estatut de Catalunya ... S'ha provat gairebé tot i molta gent encara segueix pensant que els catalans parlem català amb la idea sàdica de molestar. Per començar, quantes nacions creus tu que té Espanya? Una sola, destinació universal de tots els espanyols, gran i lliure ... tinc la lleugera impressió que no. Quantes? Quatre?¿Cinc? Es poden considerar els Starbucks nacions dins de nacions perquè hi ha molts turistes, beus cafès de Costa Rica i Rwanda i el noi holandès que et serveix el Espresso Macchiato és incapaç d'escriure el nom Meritxell? Vull recordar-te que Madrid va haver d'inventar una bandera a 1983 o que la lletra del seu himne diu (i no és conya):
Y en medio del medio,
capital de la esencia y potencia,
garajes, museos,
estadios, semáforos, bancos,
y vivan los muertos:
¡Madrid, metropol ideal
del dios del progreso!
Lo que pasa por ahí todo pasa
en mí, y por eso
funcionarios en mí y proletarios
y números, almas y masas
caen por su peso;
y yo soy todos y nadie,
político ensueño.
Y ése es mi anhelo,
que por algo se dice:
“De Madrid al cielo”.
Doncs no, Pau, no sembla l'himne d'una nació escrit per algú al segle XIX. "I enmig del medi, capital de l'essència i potència, garatges, museus, estadis, semàfors, bancs, i visquin els morts" podria passar per l'espot de promoció de CSI Madrid però res més. De fet, ja veig Grissom a la seu del PP intentant esbrinar qui es va carregar els discs durs de Bárcenas.
En fi, Pau, durant anys molts catalans hem reclamat que no es posessin les manasses en la nostra cultura, en el nostre sistema educatiu oa la nostra secular ànsia d'autogovern. Crear Ministeris de Plurinacionalitat és donar ales a que, de sobte, molts creguin que pertanyen a una nació que es va crear un segon després del Big Bang. Al final, és diluir allò que ja es va diluir en la transició. Arribeu tard, molt tard. Això sí, espero amb gran expectació el dia en què Rajoy pronunciï per primera vegada la paraula Plurinacionalitat. Si després s'atreveix amb paraules com Puigdemont, la diversió pot ser completa.
Em pots seguir al Twitter @blogsocietat i també al Facebook
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada