Ni sí, ni no, ni blanc, ni negre, ni or ni plata. Ni què,
ni com, ni quan. Ni pla de xoc, ni procés constituent, ni ruptura amb l’estat.
Ni ens governem, ni ho capgirem tot, ni esquerra, ni dreta, ni dalt, ni baix.
Ni pressa, ni història, ni vies, ni crida, ni bloc d’esquerra, ni DUI, ni CUP,
ni JxS. Ni Memorials de Greuges, ni Mancomunitat, ni Prats de Molló, ni Macià,
ni Companys, ni Repúbliques Catalanes, ni PSUC, ni PSAN, ni Països Catalans.
Tornem a ser qui érem. Tornem a ser poble. Cal tirar endavant amb el que
tinguem i no ens val a abandonar al primer revés perquè no ens podem
permetre la derrota. Ara més que mai hem d'ajudar a guanyar a qui
flaquegi. Cal reconstruir un procés que és prou fort com per no
haver mort. Ara ens cal guanyar i entretant preparar-nos per a
la propera decepció, que també vindrà. Aprendre dels errors és la base de la
victòria i al capdavall, si ens resulta difícil, és que som on havíem de
ser. Això és llarg. Avui només ha estat una batalla que encara no sabem si
l'hem guanyat o l'hem perdut.
Sabem que no podrem guanyar vestits de derrota; així,
doncs, ni excuses, ni defalliments, ni divisions, ni ultimàtums, ni desercions,
ni acusacions, ni submissions. Som el que hem estat sempre: poble. I és vestits
de poble que #guanyarem.
Quico Romeu
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada