El passat 23 de novembre apareixia la Gramàtica de la llengua catalana. La nova normativa, fruit d’un treball rigorós de gairebé vint anys, sortia amb la voluntat de matisar i flexibilitzar la Gramàtica de Fabra i amb un objectiu ben clar: servir per a les generacions futures. De la nova gramàtica i de la situació sociolingüística de la llengua, n’hem parlat amb Isidor Marí, membre de la Secció Filològica de l’IEC, i president d’aquesta mateixa secció del 2010 al 2014. Per a Marí el que és crucial és buscar espais on el català pugui créixer.
 |
| Isidor Mari | Ester Roig |
Griselda Oliver: Després de la controvèrsia que s’ha generat amb l’Ortografia, quin balanç se’n fa des de l’IEC?
Isidor Marí: Tots els canvis ortogràfics que hi ha en qualsevol llengua, per petits que siguin, sempre han generat controvèrsia. I és lògic, perquè és la part més visible de la llengua, la que es reté més a la memòria. La proposta en conjunt és força sospesada, tot i que potser se’n pot reconsiderar algun detall. Amb el temps jo penso que es veurà que té sentit.
Heu remarcat que tant l’Ortografia com la Gramàtica tenen com a objectiu servir a les generacions futures.
Per a les noves generacions, a diferència de nosaltres, que ja les tenim assumides, no hi haurà un canvi de normes, sinó que n’adquiriran unes altres que s’espera que puguin servir per concentrar les atencions i els criteris de millora de la llengua en altres aspectes que no siguin tan merament formals. Evidentment, en l’Ensenyament hi haurà un període d’adaptació de quatre anys en què aquestes modificacions no seran exigibles. La nova Gramàtica aposta per una visió inclusiva i integrada de tota la variació de la llengua, el principal esforç.
A què ens referim quan parlem de variació?
La Gramàtica de la llengua catalana planteja com s’integren les diverses opcions de l’estàndard de la llengua general, assumides com a prestigioses en el conjunt del territori: de vegades són solucions molt generals i en altres casos són solucions força locals. En aquesta gramàtica s’ha fet u esforç perquè tot això quedi recollit i explicat des d’un punt de vista territorial però també funcional, amb tres graus de formalitat. Confiem que aquesta gramàtica donarà criteri a molta gent que necessita saber quin és el valor estilístic de les diferents opcions.
Com per exemple?
Una construcció com la qual cosa té un grau de formalitat que per a segons quins registres no és adequada. La part més innovadora de la nova gramàtica, però, és la que dóna clarícia d’aquelles expressions pròpies dels textos de caràcter menys formal i que fins ara es consideraven incorrectes: són expressions genuïnes de la llengua, però no es consideraven adequades per als textos formals, com pot ser els masses, prous, etc. Aquestes construccions no són interferències de cap altra llengua sinó que són formes col·loquials del català, i queden recollides i marcades com a col·loquials. En aquest punt, la Gramàtica ha fet un esforç important, ja que procura matisar les solucions que són pròpies de cada registre, ja siguin de llenguatge especialitzat com formes col·loquials.
A la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana tant de fonètica com de morfologia ja parlàveu d’adequació a la situació comunicativa.
Aquella va ser una primera aproximació. Ens trobàvem en un moment en què el desplegament dels mitjans de comunicació, el doblatge cinematogràfic o la presència del català als gèneres orals (com el teatre) requeria una orientació en aquesta línia. I es va fer en qüestions de fonètica i de morfologia, perquè eren les que més reclamaven una clarificació des del punt de vista d’aquestes variacions territorials. A més a més, en aquells opuscles ja s’apuntava a la distinció del que era adequat en un registre més formal i del que era més propi dels col·loquials o informals.
La nova Gramàtica, a banda de recollir la variació funcional, vol evitar les dicotomies del tipus correcte/incorrecte i flexibilitzar la norma.
Com passa amb moltes altres situacions de la vida, no es pot dir que sigui més correcte portar una americana que una camisa de màniga curta, perquè dependrà de la situació. Amb la llengua passa el mateix. El criteri d’adequació no s’ha d’entendre com una cosa laxa, del tot s’hi val, sinó que té com a objectiu facilitar que les persones entenguin que hi ha unes expressions que fins ara s’havien considerat incorrectes quan en realitat eren expressions que no eren adequades en segons quins usos. Aquesta és la novetat principal de la gramàtica: per tant, a una persona que estigui molt acostumada a la varietat comuna aquesta Gramàtica li exigeix una comprensió de la diversitat externa, però al mateix temps per a la resta de parlants del territori suposa el reconeixement de la seva varietat i, per això, esperem que doni seguretat a molts parlants davant de la seva pròpia varietat. S’ha procurat, doncs, que tots aquells aspectes de la llengua que s’havien considerat com a prestigiosos en cada varietat, s’integressin en una visió de conjunt.
 |
| Isidor Mari | Ester Roig |
Un altre aspecte interessant a destacar és que la nova Gramàtica es basa en la descripció per fer prescripció.
La Gramàtica descriu les solucions que són generals a tots els àmbits de la llengua, però alhora entra a detallar les que són específiques: és a dir, descriu el que és habitual i vàlid en qualsevol registre, tant en el llenguatge formal com en el col·loquial, i no ho fa discernint què és normatiu del que no ho és, sinó tenint en compte si és adequat o no. Quan són formes genuïnes del català, el caràcter prescriptiu ajuda a situar cada característica al lloc que li toca. Per exemple, a les Balears es mantenen determinats paradigmes verbals antics, com parlam, parlau, etc. En aquest cas no es diu que sigui obligatori o preceptiu fer ús d’aquesta forma, sinó que és propi d’un determinat territori. En canvi, aquelles construccions que són impròpies del català o interferències, la Gramàtica les considera com a no acceptables.
L’IEC té previst publicar amb vista a l’any que ve una Gramàtica essencial. Com serà?
S’hi està treballant a bon ritme, perquè els criteris normatius són els mateixos que a la Gramàtica. Un equip dirigit per Maria Josep Cuenca està elaborant una versió abreujada i entenedora perquè sigui més assequible per al gran públic perquè estarà en línia. La Gramàtica essencial s’estructura de la mateixa manera que la Gramàtica de la llengua catalana però contindrà unes taules interactives en les quals es resumiran i exemplificaran els casos de cada capítol i a través de les quals es podrà accedir a unes explicacions més breus que les de la Gramàtica general. Està previst també que s’enllaci el capítol sencer corresponent a l’apunt de la Gramàtica que ara es publica.
Quines han sigut les passes crucials de la Gramàtica durant el procés d’elaboració?
Podem distingir-ne dues grans etapes. La primera, fins a principi del 2000, en què es va iniciar una primera versió de la fonètica, la morfologia i l’ortografia, va estar presidida per Joan Argenter. La segona es produeix amb la incorporació de Joan Solà a la comissió de gramàtica, el qual havia fet una feina extraordinària en el camp de la sintaxi i va dirigir la Gramàtica del català contemporani, una de les obres de referència per a la Gramàtica. A partir d’aquí i fins a l’enllestiment de l’obra, hi va participar de manera molt directa, juntament amb Gemma Rigau i Manuel Pérez Saldanya, sobretot en la part de sintaxi. Amb Solà, Rigau i Saldanya han fet de ponents en la dinàmica de preparació de temes. Aquesta ha estat la part més nova, ja que la gramàtica té un capítol de sintaxi extraordinàriament extens i incomparablement més precís que la normativa anterior.
A banda de la Gramàtica del català contemporani, de quins altres estudis heu partit per elaborar la gramàtica?
S’han tingut en compte uns 5.000 títols d’estudis gramaticals sobre el català. A més a més també s’ha comptat amb un corpus textual informatitzat, dirigit per Joaquim Rafel, del qual s’està preparant ara una ampliació cronològica i que ha estat utilíssim per comprovar en els contextos quines eren les construccions documentades. Aquesta és una gramàtica que es basa en estudis i en la comprovació de textos reals.
Quines diferències trobem entre la nova gramàtica i la de Fabra?
En el temps en què Fabra va fer la seva Gramàtica els mitjans de comunicació tenien un impacte social molt més reduït que ara. Actualment, molts programes de ràdio i televisió intenten crear un to de cordialitat i familiaritat amb els que dialoguen dins del mitjà i amb els espectadors o oients. En aquestes situacions hi ha d’haver una guia perquè no s’utilitzi un llenguatge excessivament formal però tampoc excessivament col·loquial, si la televisió s’adreça a tot el territori.
Quins reptes té el català?
Penso que en català és fonamental que practiquem la creativitat. A les classes de llengua no es practica gaire la creació d’expressions, la invenció de frases expressives, de comparacions i de paraules noves que puguin tenir un significat humorístic o, fins i tot, satíric. La gent necessita, crec, tenir una certa gimnàstica per crear paraules o expressions, locucions i frases fetes. Es tracta de conèixer les que ja tenim en català, però també de saber-ne generar de noves. Em sembla que en molts camps de la comunicació és necessari estudiar primer la variació de la llengua i després a partir dels recursos creatius que té la mateixa llengua generar solucions, com va fer Jaume Fuster quan va començar a fer novel·les policíaques en català. Cal que els nostres guionistes, escriptors i traductors optin per crear una solució des del català o de difondre’n una des del català, i no pas que n’introdueixin de noves dins del català.
Cal potenciar el català col·loquial?
Prou. I hi ha escriptors que ho fan, com Ramon Solsona a L’home de la maleta, que ha fet un esforç per reproduir la riquesa del llenguatge col·loquial i, evidentment, a vegades hi introdueix algun castellanisme. Solsona està descrivint una determinada època, un determinat personatge, que utilitza unes expressions que ara consideraríem castellanes, però al seu costat hi ha una quantitat important d’expressions, frases fetes i lèxic genuí familiar: introdueix elements que no serien correctes des del punt de vista normatiu però que des del punt de vista literari són adequats i versemblants. No tots els personatges de totes les obres literàries parlen amb la llengua més pura, i a vegades cal introduir aquests elements.
 |
| Isidor Mari | Ester Roig |
S’ha consensuat amb la resta del territori catalanoparlant la nova Gramàtica?
Dins de la Secció Filològica hi ha gent de tots els territoris que han participat en la seva elaboració. Així mateix, també s’han consultat lingüistes de tots els territoris externs a l’IEC, i s’han tingut en compte les opinions d’altres professionals de la llengua amb la voluntat de recollir els punts de vista d’arreu del territori. Una de les tasques importants a què s’ha d’enfrontar l’IEC és, juntament amb la resta de territoris catalanoparlants, construir d’una manera cada vegada més clara un estil de llengua internacional, un català que pugui ser reconegut com a propi per a tots els territoris. En aquesta línia, em sembla molt interessant l’aportació que ha fet la Xarxa Vives, que ha elaborat una guia amb les solucions més generals per als textos de les seves universitats d’arreu del territori. Aquesta és una feina que cal anar fent a mesura que es normalitzi la comunicació dins dels territoris de llengua catalana i en la projecció internacional. Els lingüistes donem eines i podem fer propostes, però després hi ha d’haver la voluntat de construir-ho, divulgar-ho i cultivar-ho, ja que la decisió del que es fa servir després no és realment lingüística. El que queda clar és que el català necessita un espai on créixer, i que si no troba el lloc per fer-ho no creixerà prou. Tenim feina.
Podeu comprar la Gramàtica Catalana a Libelista fent clic aquí.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada