SENTÈNCIA CONTRA L'ESTAT ESPANYOL PEL CATALÀ A LA JUSTÍCIA. SIGNA PER DENUNCIAR L'INCOMPLIMENT

Enviem milers de correus al Consejo General del Poder Judicial exigint justícia en català!

En el món jurídic és on es troben les vulneracions lingüístiques més greus.

L’Estat espanyol margina i exclou el català en l’àmbit judicial.

Des de la Plataforma per la Llengua denunciem la discriminació i precarietat

del català a la justícia i en condemnem l’Estat espanyol.

Ajuda’ns a fer pressió!

CONDEMNA L'ESTAT ESPANYOL (Signa Aquí)

Coneix el testimoni de 3 persones discriminades lingüísticament a la justícia:

> Llegeix l'informe "Quins són els obstacles que impedeixen l’ús del català a la justícia?"

Part demandant: Plataforma per la llengua

Part demandada: Ministeri de Justícia i altres

SENTÈNCIA

El tribunal ha pronunciat la següent sentència en el recurs interposat per la Plataforma per la Llengua contra l’Administració de Justícia de l’Estat espanyol, el Consejo General del Poder Judicial i altres.

ANTECEDENTS

• PRIMER: La Plataforma per la Llengua denuncia que la llengua catalana en l’àmbit de la justícia és residual i precària. És en el món jurídic on es troben les vulneracions lingüístiques més greus, i on jutges, lletrats de l’Estat, fiscals, funcionaris i operadors jurídics no compleixen la normativa lingüística.
• SEGON: El Govern espanyol ha signat i ratificat la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, i ha regulat les llengües a l’article 3 de la Constitució espanyola i a altres normatives, com per exemple l’article 231 de la LOPJ.

Hom fonamenta la denúncia en els següents motius:

Marc jurídic desfavorable

1. Marc juridicolingüístic advers: la llengua dels procediments judicials i la inèrcia dels operadors jurídics d’utilitzar el castellà.
   La Llei orgànica del poder judicial (article 231) comporta un clar menysteniment del principi d’igualtat de les llengües cooficials, atorga preferència al castellà respecte del català, en el cas que es produeixi indefensió. Les autoritats judicials no poden al·legar indefensió, ja que haurien de tenir coneixement suficient del català per garantir els drets lingüístics dels ciutadans.
   En general, a Espanya, a diferència de països multilingües semblants, no són els ciutadans qui escullen la llengua d’entre les llengües pròpies de l’estat i el jutge s’hi ha d’emmotllar, sinó que és el jutge qui escull la llengua, però atès que la llei determina que aquesta per defecte és el castellà, la preeminent és el castellà.
   En aquesta Administració s’ha creat una inèrcia, difícil de trencar, que consisteix en el fet que tots els operadors tenen consciència que en la tasca professional han d’actuar en castellà.
2. Procedència forana del funcionariat.
   La manca de tradició opositora a Catalunya i l’estructura estatal dels cossos de funcionaris establerta a la Llei orgànica del poder judicial han produït l’arribada massiva de personal de fora de Catalunya, que vénen amb la intenció d’anar-se’n al seu lloc d’origen tan aviat com puguin, cosa que genera una provisionalitat excessiva del personal en les oficines judicials.
3. Els requisits lingüístics del personal de Justícia.
   Jutges, magistrats, fiscals, lletrats de l’Estat i personal funcionari de l’Estat estan obligats a saber castellà però no pas català. El català només pot ser un mèrit, no pas un requisit. El Consell d’Europa ha recomanat a l’Estat espanyol el gener d’aquest any que modifiqui les lleis per garantir que aquests funcionaris exerceixin les seves funcions també en català.
4. Materials de treball, documents i textos legals per al funcionament de la justícia en castellà.
   La legislació, i el material de treball dels operadors jurídics (manuals, codis anotats, etc.) estan redactats en llengua castellana. Això origina un gran greuge entre totes dues llengües i posa traves a la normalització lingüística en aquest àmbit perquè no permet que els operadors jurídics es conscienciïn que la justícia també pot parlar en català.
5. L’escola judicial.
   No és possible fer la formació en català ni tan sols a Barcelona, on hi ha una de les seus de l’escola judicial amb la formació bàsica. Tot l’ensenyament bàsic és exclusivament en castellà. El català només és una opció fora de les assignatures obligatòries.
6. Els drets del ciutadà per adreçar-se a la Justícia.
   Si el ciutadà s’expressa en castellà, no té cap restricció i gaudeix de tots els drets i possibilitats arreu del territori espanyol. En canvi el català sí que està clarament restringit i molts cops, per dirigir-nos en català als jutjats ja sigui per escrit o oralment, hem de recordar o informar de la normativa lingüística a les persones que d’ofici ens haurien de garantir aquest dret.

Males pràctiques per part de l’Administració de l’Estat espanyol

1. Les sentències en català.
   S’usa el castellà per defecte en tots els tràmits judicials. Les sentències dictades en català en els darrers 10 anys han passat del 18,10% de l’any 2006 al 8,4% de sentènciesl’any 2015.
2. Traduccions al castellà.
   Peticions de traducció al castellà no recollides a la llei, tant a l’àmbit oral com en l’escrit. El 75% dels advocats que usen el català afirmen que se'ls ha suggerit canviar al castellà als jutjats. Els usuaris de la justícia també pateixen aquestes pràctiques arbitràries i abusives. Això suposa una greu discriminació quan l’Administració gaudeix d’un estatus de poder respecte d’usuaris o professionals de l’advocacia.
3. Universitats i formació especialitzada.
   Les universitats i la formació especialitzada no garanteixen cursar els estudis en català, fet que dificulta l’adquisició de llenguatge jurídic català i el coneixement dels documents de treball en la nostra llengua, i desincentiva l’ús de la llengua pròpia en l’exercici posterior de la professió.
4. Operadors jurídics
   Els col·legis professionals no requereixen una actitud lingüística equiparable a la dels empleats públics per a l'accés a l'exercici del torn públic d'ofici.

FONAMENTS DE DRET

El motiu de fons d’aquesta denúncia és la vulneració del règim d’oficialitat de les llengües, específicament la marginació o exclusió del català en les activitats internes i externes de l’àmbit jurídic. En aquest sentit, la Plataforma per la Llengua invoca la normativa en matèria d’oficialitat lingüística per revertir aquesta situació:

• Declaració universal dels drets humans. Des de la proclamació de la Declaració universal dels drets humans (1948) i, més especialment, d’ençà de la promulgació, el 1996, de la Declaració universal dels drets lingüístics, els drets dels parlants i de les comunitats lingüístiques estan emparats per la legislació internacional.
• Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, Estatut d’autonomia de Catalunya, article 6 i 32 i següents.
• Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.
• Constitució espanyola, 1978, article 3.
• Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial, article 231.
• Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, que va aprovar el Consell d’Europa el 5 de novembre de 1992 i va entrar en vigor a Espanya l’1 d’agost de 2001, article 9 i 10.
• Carta de drets dels ciutadans davant la Justícia, aprovada pel Ple del Congrés de Diputats el 16 d’abril de 2002.

DECISIÓ

Condemnem l’Estat espanyol, el Consell General del Poder Judicial i les administracions públiques amb competències en el món jurídic, així com els operadors jurídics (notaris, registradors, col·legis d’advocats i procuradors) com a culpables de la precarietat de l’ús de la llengua catalana i de la discriminació que pateix en l’àmbit judicial. Imposem a l’Estat espanyol, al Consejo General del Poder Judicial i a altres que es compleixin les recomanacions fetes per part del Consell d’Europa per tal d’aplicar la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i que s’exigeixi el requisit lingüístic per als jutges, lletrats de l’Estat i fiscals que exerceixin als territoris de domini lingüístic català.

Així mateix s’acorda que s’ha de garantir els drets lingüístics dels usuaris i professionals que es dirigeixen a la Justícia i, per aquest motiu, demanem a tots els operadors jurídics que s’hi impliquin, que posin a l’abast dels ciutadans els recursos humans i pressupostaris i les eines necessàries per revertir aquesta situació.

Amb especial atenció a les universitats i els col·legis professionals.

Les Universitats han de garantir que les classes es facin en català i facilitar els recursos (manuals, llenguatge jurídic i terminologia) per formar en el domini de la llengua catalana els futurs professionals. Els col·legis professionals (advocats, procuradors), notaris i registradors, han de garantir que per accedir a la professió es dominin les dues llengües, amb especial atenció als advocats i procuradors que exerceixen el torn d’ofici.

Font: La Justícia, en Català!

SENTÈNCIA CONTRA L'ESTAT ESPANYOL PEL CATALÀ A LA JUSTÍCIA. SIGNA PER DENUNCIAR L'INCOMPLIMENT