L’acord Espanya-Rússia restringeix a Barajas i a una única aerolínia les rutes que sobrevolen Sibèria
JÚLIA MANRESA
 |
| Imatge del conveni entre Espanya i Rússia, signat el febrer del 2016 |
Actualment, cap aerolínia pot volar directament de Barcelona a Tòquio. Així ho estableix el conveni bilateral signat entre Espanya i Rússia el febrer del 2016, al qual ha tingut accés l’ARA tot i que el ministeri de Foment no l’ha fet públic [ CONSULTA AQUÍ EL DOCUMENT COMPLET].
El conseller delegat de Norwegian, Bjørn Kjos, va dir fa una setmana que “és cosa dels polítics” que la seva aerolínia pugui oferir aquesta ruta des del Prat. Efectivament, el que necessitaria aquesta i qualsevol altra companyia que vulgui connectar Barcelona i Tòquio és que Espanya renegociï l’acord, que estableix que només una aerolínia pot connectar el Japó i Espanya, i que el vol ha de sortir des de Madrid. Això sempre que es vulgui sobrevolar l’espai aeri rus, que és l’opció més factible, ja que si es vol evitar aquest país la durada del vol s’allarga i, per tant, es consumeix més combustible i s’encareix considerablement el preu del vol.
“Si tingués els drets de vol començaria demà mateix”, va dir Kjos en un dinar a Barcelona. Segons el ministeri de Foment, que és qui s’encarrega d’adjudicar els drets de vol i de negociar aquesta mena de convenis, Norwegian encara no ha fet cap petició formal per operar aquesta ruta. Malgrat les paraules del seu conseller delegat, l’aerolínia escandinava afirma que encara no ha formalitzat cap petició per operar la ruta, tot i que sí que ha reconegut dificultats burocràtiques per fer-la. Segons fonts del sector, aquestes dificultats són, precisament, l’escassa predisposició de Foment a renegociar l’acord amb Rússia. És per això que Bjørn Kjos va afirmar que “és cosa dels polítics”.
El ministeri de Foment no dóna cap explicació de per què l’acord només preveu l’aeroport de Madrid com a aeroport de sortida
Però què diu exactament el conveni? L’acord, que és un memoràndum d’entesa (MOU, per les seves sigles en anglès), fixa les condicions que hauran de complir dues rutes transsiberianes, és a dir, les que passen per l’espai aeri de Sibèria malgrat no tenir com a destinació directa una ciutat russa. Aquestes dues rutes són les que uneixen Espanya amb Tòquio i Xangai, i s’estableix que Madrid sigui l’única ciutat d’origen o destí. Per tant, queda descartada l’opció de fer-ho des d’un aeroport que no sigui el de Barajas. Com es pot veure al mateix document, Barcelona sí que té permesos 54 vols directes a Moscou, i també l’aeroport de Màlaga.
Per què hi ha un vol Barcelona-Xangai?
Ara bé, tot i que sigui impossible volar entre Barcelona i Tòquio amb el conveni vigent, ¿com pot ser que Air China ja estigui oferint per a aquest estiu vols entre la capital catalana i Xangai? El motiu és que l’aerolínia xinesa utilitza el conveni del seu propi país amb Rússia, i no l’espanyol. A més, cal recordar que l’anunci del vol Barcelona-Xangai es va ajornar diverses vegades, precisament perquè Air China va haver de negociar amb Rússia des de la Xina per les limitacions que hi havia a Espanya. Justament Rússia i la Xina són dos dels països amb més restriccions i limitacions en el seu espai aeri. Però, a diferència del que ha pogut fer Air China, les aerolínies europees tenen la seva activitat restringida a les limitacions dels convenis bilaterals o multilaterals dels països on volen volar.
L’acord fixa, a més, que són “una aerolínia designada per la part espanyola i una designada per Rússia” les que “estan autoritzades per operar les rutes transsiberianes” en aquestes freqüències. En aquest cas, qui es va adjudicar els drets va ser Iberia, que també va ser l’única que ho va demanar, tal com consta en la resolució del procés obert el 10 de juny per Aviació Civil publicat a la pàgina web de Foment. De fet, en la majoria de casos, quan es renegocien aquests memoràndums entre les diferents autoritats és perquè les aerolínies ho sol·liciten i, després, un cop s’ha aconseguit, s’ha d’obrir el concurs públic.
Un únic observador espanyol: Iberia
En aquest cas, en la signatura de l’acord amb Rússia quedava clar d’entrada que les rutes només es podien adjudicar a una única aerolínia per cada estat. Segons el conveni, aquestes rutes es podien operar amb tres freqüències el 2016, cinc el 2017 i set el 2018. De fet, durant la formalització del conveni la representació del govern espanyol va anar acompanyada de dos observadors externs, i tots dos eren representants d’Iberia (eren, en concret, Antonio Pimentel García-Valdecasas, director d’aliances de la companyia, i Marta García Miranda, responsable dels drets de trànsit).
En canvi, per la banda russa hi havia set observadors externs: un de l’aerolínia Aeroflot, un de l’aerolínia de càrrega AirBridge Cargo, un de S7 Group (una altra aerolínia russa, amb seu a l’oblast de Novossibirsk), un altre de la companyia aèria Ural i un de Yakutia, a més de dos representants de dos aeroports diferents.
Espanya només té vols a Japó des d'un aeroport, a diferència d'Itàlia o Alemanya, que tenen vols des de més d'una ciutat
Consultada per l’ARA, una portaveu d’Iberia no ha volgut valorar aquest fet, però ha negat que l’antic monopoli estatal estigui sent afavorit.El que sí que és cert és que va ser l’única companyia que es va presentar al concurs per operar el vol Madrid-Tòquio, tal com va afirmar el ministeri de Foment quan va fer l’adjudicació, l’estiu passat. Esclar que, en no haver-se convocat un concurs per a la ruta Barcelona-Tòquio, no es pot saber si en aquest cas hi hauria hagut més candidats a operar-la. D’altra banda, també consultat per aquest diari, el ministeri de Foment s’ha limitat a recordar que Norwegian no ha fet cap demanda formal, però no donen cap explicació del motiu pel qual l’acord només preveu l’aeroport de Madrid com a aeroport de sortida.
Així doncs, actualment aquest és el marc vigent que impossibilita que aquesta ruta sigui operada per qualsevol aerolínia espanyola, és a dir, designada pel govern espanyol. Amb el conveni actual, l’única opció seria que, com en el cas de la Xina, una companyia japonesa aconsegueixi el permís per sobrevolar Rússia gràcies a un acord bilateral entre el país nipó i el de Vladímir Putin.
En cas contrari, qualsevol companyia que vulgui començar a jugar aquesta partida ha d’esperar primer que es renegociï el conveni actual, del qual Barajas ha sigut el principal beneficiat.
LES CLAUS
1. Es pot volar entre Barcelona i Tòquio?
No. L’acord que van signar Espanya i Rússia el febrer de l’any passat no ho permet. Només s’hi pot volar des de Barajas. Sobrevolar Sibèria és obligatori si es vol arribar al Japó sense que el vol sigui massa llarg, i massa car.
2. Per què el govern central no va incloure vols des de l’aeroport del Prat en el conveni amb Rússia?
El ministeri de Foment no explica la raó per la qual només va incloure Barajas. Altres països sí que tenen vols al Japó des de més d’una ciutat, com Itàlia (des de Roma i des de Milà) o Alemanya (des de Múnic i des de Frankfurt). En tots els casos, per cert, sobrevolant Sibèria.
3. Norwegian ha demanat el permís per poder operar la ruta Barcelona-Tòquio?
No ha formalitzat la petició per fer aquest vol, tal com diu l’empresa i confirma Foment. Però el seu conseller delegat va assegurar la setmana passada que “si en tingués els drets de vol començaria demà mateix” i que “és cosa dels polítics” resoldre-ho. Fonts del sector afirmen que les dificultats burocràtiques que s’ha trobat la companyia són l’escassa predisposició del govern espanyol a renegociar l’acord amb Rússia, una qüestió que la companyia no ha confirmat.
4. Per anar a Xangai també es passa per Sibèria. Per què hi ha un vol directe des de Barcelona fins allà?
Perquè la ruta l’opera Air China. Aquesta companyia, en ser xinesa, gaudeix dels acords bilaterals que la Xina té amb Rússia, que sí que li permeten sobrevolar Sibèria. De fet, el vol Barcelona-Xangai es va ajornar diversos cops perquè la Xina estava renegociant el conveni amb Rússia.
5. Hi podria haver un vol directe al Japó sense tocar el conveni amb Rússia?
Només si la companyia procedís d’un país que, com la Xina, tingués un conveni amb el país de Vladímir Putin. Però la força negociadora que té la Xina, segona potència mundial, no és la mateixa que tenen la resta de països del món.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada