Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
«Aquells que conformem la cúria que ha d’exercir en aquests tribunals i que som heretges observem com cauen una rere l’altra totes i cadascuna de les proclames garantistes del text constitucional»
Escric aquestes línies exclusivament com a
jurista, no podria fer-ho de cap altra manera perquè el PSOE, el PP i Ciutadans,
amb només el 39,1% dels vots emesos a les eleccions al parlament, em van
arrencar la condició de diputat fa ja trenta-set dies. I ho faig perquè ningú
que cregui en el dret pot mostrar-se indiferent davant la resolució dictada avui
pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena i els arguments que
conté.
Als qui diuen que no hi ha presos
polítics els demanaria que llegissin la resolució del dia 4 de desembre
sobre Oriol Junqueras, Joaquim Forn i els dos Jordis, que explica que els
encausats tenen risc de reiteració delictiva perquè són independentistes:
[Pàgina 15] ‘De un lado todos los investigados en el procedimiento comparten
–y reconocen que todavía mantienen–, la misma aspiración que impulsó el
comportamiento que se investiga, esto es, la voluntad de que el territorio de la
Comunidad Autónoma en la que residen, constituya la base territorial de una
nueva República.’ Aquest paràgraf és prou clarivident: el comportament que
s’investiga és un projecte polític, una idea, contravenint un principi bàsic del
dret penal de qualsevol democràcia de mínims recollit en l’aforisme
cogitationes poenam nemo patitur, ningú no pot ser castigat pel seu
pensament. Els pensaments no delinqueixen, són els fets, que generen
responsabilitats.
Als qui diuen que no hi ha presos
polítics els demanaria que continuessin llegint el tros en què explica que
per valorar si hi ha risc de reiteració delictiva o no, per justificar la presó
provisional, es parteix del pressupòsit que ‘los investigados abjuraron de
ese comportamiento para el futuro‘. Això no és compatible amb l’article 16
CE, que recull la llibertat de creença i d’ideologia, i que prohibeix als poders
públics d’interrogar la ciutadania sobre això, que la màxima autoritat judicial
espanyola utilitzi com a argument de presó no només les idees o creences de
l’acusat sinó que permeti que en una declaració es pugui produir un acte com el
d’abjuració, una acció vinculada sobretot a la fe i les conviccions i que en el
propi llenguatge ha estat lligada a la Inquisició sota l’expressió ‘abjurar de
l’heretgia’ (Alcover-Moll). Abjuració i administració de justícia democràtica
són conceptes antagònics.
Als qui diuen que no hi ha presos
polítics els demanaria que reflexionessin sobre un text que recorda als
encausats ara posats en llibertat en relació amb l’acte d’abjuració de les seves
conviccions que ‘si el resultado de las elecciones del 21-D termina
facilitando a los investigados una capacidad decisoria semejante a la que
tuvieron de ser mendaces sus afirmaciones, las medidas cautelares podían ser
modificadas‘, per tant, no té cap inconvenient a interferir en els projectes
polítics d’un hipotètic govern que sorgís del procés electoral obert, vulnerant
els rols d’independència i de separació de poders que corresponen al poder
judicial. Una visió que, a més, ataca el dret de participació política dels
ciutadans en tant que condiciona la llibertat dels projectes polítics que poden
escollir i limita la capacitat dels electes.
Als qui diuen que no hi ha presos
polítics els demanaria que pensessin sobre l’afirmació que fa el jutge
Llarena quan analitza les mobilitzacions independentistes, en conjunt, com una
amalgama, en un exercici de causa general i diu que ‘se constató la
infiltración de numerosos comportamientos violentos y agresivos, que reflejaban
el violento germen que arriesgaba expandirse’. En una causa contra el govern
català i els líders de l’ANC i OC un no sap ben bé de què parla, però el jutge
infringeix un principi essencial del dret penal que és actuar sempre tan sols
per fets passats, mai per fets futurs. No hi ha dret penal preventiu en un estat
que es consideri de dret.
Als qui diuen que no hi ha presos
polítics els demanaria que raonessin sobre una resolució que critica el fet
que en la determinació del govern es compti amb la societat civil. La
participació de la gent com a element incriminatori penal. Així, la
interlocutòria apunta com a element del pla delictiu que ‘se especifica que
esta determinación debe compartirse por la ciudadanía que les preste soporte.
(…) la ciudadanía debe implicarse de manera activa‘. I no hi ha res més
propi d’un pla democràtic i conforme a la mateixa constitució que uns poders
públics que facilitin la participació de la ciutadania en la vida política,
econòmica, cultural i social (art. 9 CE). No hauria de ser quelcom extraordinari
en el nostre sistema institucional, i molt menys delictiu.
Als qui diuen que no hi ha presos
polítics els demanaria que rellegissin aquesta resolució judicial
relacionant-la amb la que el mateix jutge va dictar el 9 de novembre sobre la
mesa del parlament per comprovar que la tesi de fons era que la indissolubilitat
de la nació espanyola és un bé a protegir per sobre de tot i que
s’instrumentalitza el procediment penal amb aquest objectiu fins on sigui
necessari, per tots els mitjans. Quan decisions judicials d’aquesta importància
parteixen, com fa el propi Llarena, d’una determinada lectura de la constitució
i els drets col·lectius, afirmant que no hi ha possibilitat de negociar sobre la
independència ni d’articular una via legal a la construcció de la república
catalana, fet que li permet inferir directament que qualsevol contribució al pla
independentista és directament delictiva, no només anul·la els principis bàsics
de la Constitució de 1978 –que hi són més enllà de l’article 2 i la
indissolubilitat d’Espanya’– i els tractats internacionals subscrits per l’estat
espanyol, sinó que expulsa de l’ordenament jurídic milions de ciutadans.
Per això, aquells que conformem la cúria
que ha d’exercir en aquests tribunals i que som heretges observem com cauen una
rere l’altra totes i cadascuna de les proclames garantistes del text
constitucional i com, desprenent-se de la legitimitat que confereix la justícia,
aquesta administració és cada cop menys dret i més força bruta. Ja veiem de
lluny les flames de la foguera.
Font: A la foguera | VilaWeb
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada