traducció - translate - traducción

21.12.17

Catalunya, el baluard democràtic contra l'extrema dreta | Paul St-Pierre Plamondon

Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Traduït de l'article original en francès, publicat el 7 de novembre a la revista
LE DEVOIR LIBRE DE PENSER
Photo: Aurore Belot Agence France-Presse
Paul St-Pierre Plamondon - Assessor Especial de Jean-François Lisée

En el seu primer discurs a Brussel·les, Carles Puigdemont va demanar a Europa que intervingués davant la repressió a Catalunya, afirmant que "tolerar la violència de l'extrema dreta és trencar amb la idea d'Europa, un error que tots els europeus pagaran molt car". El seu discurs, basat en el pacifisme i el servei a la democràcia, planteja la hipòtesi molt greu que les democràcies occidentals s’han debilitat fins a tal punt que s'apropen progressivament a l'extrema dreta.

Durant els últims 20 anys, tant Europa com Amèrica han estat testimonis d'un procés de globalització en què la mida i la influència de les grans corporacions trans-nacionals han gaudit d'un creixement exponencial. En particular, aquestes multinacionals han augmentat la seva influència tot infiltrant-se en una classe política permeable, finançant les seves activitats tot explotant-ne la vulnerabilitat davant les amenaces de deslocalització corporativa o de represàlies econòmiques. També han assegurat la seva influència mitjançant l'adquisició i consolidació de mitjans de comunicació, a través d’alimentar el periodisme polític amb articles alineats amb els seus propis interessos. Així, lentament però amb seguretat, el poder dels negocis s'ha fusionat amb els poders polític i mediàtic, arribant a formar-ne un de sol.

El feixisme és un règim polític que va tenir lloc entre 1936 i 1977 a Espanya i es que caracteritzà precisament, entre altres coses, per la concentració dels poders polític, mediàtic, judicial i policial en mans d'un grapat d'individus. Basat principalment en la propaganda, aquest tipus de règim polític s'ha caracteritzat històricament tant per la repressió contra la seva pròpia població com pels  alts nivells de corrupció.

Encara que Espanya és poc probable que sigui un règim feixista en aquest moment, mostra diversos símptomes d'un règim antidemocràtic: múltiples conflictes d'interessos en una classe política corrupta, una de les pitjors classificacions del món pel que fa a la independència dels seus tribunals, uns mitjans de comunicació tant partidistes que fan riure, un servei de policia totalment controlat per la política que actua repressivament en contra de la seva pròpia població.

Espanya ha superat el límit, en acomiadar el cap de la policia catalana per prendre'n el control, en la substitució de funcionaris de Catalunya pels seus propis delegats i en presentar imputacions criminals contra diversos càrrecs electes catalans, sobre la base dels seus punts de vista polítics. Alhora, els mitjans de comunicació espanyols estan duent a terme una operació de propaganda i intimidació contra Catalunya i una campanya de “demonització” dels moviments independentista i sobiranista, amb la col·laboració de diversos mitjans que manipulen la  informació sense escrúpols i d’algunes grans empreses que estan disposats a participar en la posada en escena de la “reubicació” del seu negoci. L'estat està tan a prop d'aquestes empreses i mitjans de comunicació que pot coordinar-ne l'operació de la por amb el suport addicional de polítics d’Estats veïns.

Estancament democràtic espanyol
Aquest episodi vergonyós es produeix en un context històric no tan llunyà com podria semblar d'un règim franquista que ha causat un dany sense precedents a Catalunya, tant pel que fa a l'assimilació catalana com a empresonaments, tortures  i assassinats. Com a tal, és important assenyalar que, a diferència del moviment sobiranista català que vol ser democràtic i pacifista, el moviment unionista espanyol mostra, sense símptomes de vergonya, cançons i gestos del règim franquista.

A aquest estancament democràtic espanyol cal sumar-hi una Unió Europea que imposà un règim d'austeritat perjudicial per a la població i que mai no ha estat aprovat democràticament per la ciutadania catalana. Aquestes disfuncions democràtiques han propiciat un augment de l'extrema esquerra democràtica, però també del populisme, desestabilitzant la democràcia catalana. Amb esperança perduda de negociar amb el poder espanyol corrupte o amb la Unió Europea per fer-los respectar la democràcia i servir als interessos de la gent, molts catalans s’han abocat a un projecte de país que els permeti un petit estat democràtic i pacifista i que sigui "el seu", reprenent d'alguna manera la hipòtesi de Jane Jacobs en The Question of Separatismon afirma que les unitats nacionals més petites generen menys corrupció i estan més a prop de la realitat dels seus ciutadans.

El moviment independentista català és, per tant i sobretot una resposta democràtica i pacifista a aquest debilitament de les democràcies occidentals, i en cap cas un projecte basat en el nacionalisme intolerant o excloent, que es troba més en l'àmbit espanyolista.

La hipòtesi que la globalització tal i com s'ha dut a terme en els últims anys ens mena suaument cap a règims no democràtics cal prendre-la seriosament. En la mesura que la usurpació dels poders polítics, mediàtics i policials per part d’esferes d'interès privat també ha estat present al Quebec durant diversos anys, el capteniment català hauria de ser seguit i encoratjat pels quebequesos. De fet, Catalunya ens mostra una versió molt democràtica del nacionalisme, basada sobretot en el dret dels ciutadans a decidir per si mateixos, convencent a molts europeus nascuts fora de Catalunya de recolzar el seu moviment.

Catalunya mereix tot el nostre suport.


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Share/Bookmark

Cap comentari :