Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Traduït de l'article original en francès, publicat el 7 de novembre a la revista
LE DEVOIR LIBRE DE PENSER
 |
| Photo: Aurore Belot Agence France-Presse |
Paul St-Pierre Plamondon - Assessor Especial de Jean-François Lisée
En el seu primer discurs a Brussel·les, Carles Puigdemont va
demanar a Europa que intervingués davant la repressió a Catalunya, afirmant que
"tolerar la violència de l'extrema dreta és trencar amb la idea d'Europa, un
error que tots els europeus pagaran molt car". El seu discurs, basat en el
pacifisme i el servei a la democràcia, planteja la hipòtesi molt greu que les
democràcies occidentals s’han debilitat fins a tal punt que s'apropen
progressivament a l'extrema dreta.
Durant els últims 20 anys, tant Europa com Amèrica han estat
testimonis d'un procés de globalització en què la mida i la influència de
les grans corporacions trans-nacionals han gaudit d'un creixement exponencial. En particular,
aquestes multinacionals han augmentat la seva influència tot infiltrant-se en una
classe política permeable, finançant les seves activitats tot explotant-ne la vulnerabilitat davant les amenaces de deslocalització corporativa o de represàlies
econòmiques. També han assegurat la seva influència mitjançant l'adquisició i
consolidació de mitjans de comunicació, a través d’alimentar el periodisme polític amb articles alineats amb els seus propis interessos. Així, lentament
però amb seguretat, el poder dels negocis s'ha fusionat amb els poders polític i
mediàtic, arribant a formar-ne un de sol.
El feixisme és un règim polític que va
tenir lloc entre 1936 i 1977 a Espanya i es que caracteritzà precisament, entre
altres coses, per la concentració dels poders polític, mediàtic, judicial i
policial en mans d'un grapat d'individus. Basat principalment en la
propaganda, aquest tipus de règim polític s'ha caracteritzat històricament tant per
la repressió contra la seva pròpia població com pels alts nivells de
corrupció.
Encara que Espanya és poc probable que
sigui un règim feixista en aquest moment, mostra diversos símptomes d'un règim
antidemocràtic: múltiples conflictes d'interessos en una classe política
corrupta, una de les pitjors classificacions del món pel que fa a la
independència dels seus tribunals, uns mitjans de comunicació tant partidistes
que fan riure, un servei de policia totalment controlat per la política que actua repressivament en contra de la seva pròpia població.
Espanya ha superat el límit, en acomiadar
el cap de la policia catalana per prendre'n el control, en la
substitució de funcionaris de Catalunya pels seus propis delegats i en presentar
imputacions criminals contra diversos càrrecs electes catalans, sobre la base dels
seus punts de vista polítics. Alhora, els mitjans de comunicació espanyols estan
duent a terme una operació de propaganda i intimidació contra Catalunya i una campanya de “demonització” dels moviments independentista i sobiranista, amb la
col·laboració de diversos mitjans que manipulen la informació sense escrúpols i d’algunes grans empreses que estan disposats a participar en la posada
en escena de la “reubicació” del seu negoci. L'estat està tan a prop d'aquestes
empreses i mitjans de comunicació que pot coordinar-ne l'operació de la por amb el
suport addicional de polítics d’Estats veïns.
Estancament democràtic
espanyol
Aquest episodi vergonyós es produeix en un
context històric no tan llunyà com podria semblar d'un règim franquista que ha
causat un dany sense precedents a Catalunya, tant pel que fa a l'assimilació
catalana com a empresonaments, tortures i assassinats. Com a tal, és important
assenyalar que, a diferència del moviment sobiranista català que vol ser
democràtic i pacifista, el moviment unionista espanyol mostra, sense símptomes de
vergonya, cançons i gestos del règim franquista.
A aquest estancament democràtic espanyol cal sumar-hi una Unió Europea que imposà un règim d'austeritat perjudicial per a la
població i que mai no ha estat aprovat democràticament per la ciutadania
catalana. Aquestes disfuncions democràtiques han propiciat un augment de
l'extrema esquerra democràtica, però també del populisme, desestabilitzant la
democràcia catalana. Amb esperança perduda de negociar amb el poder espanyol
corrupte o amb la Unió Europea per fer-los respectar la democràcia i servir als
interessos de la gent, molts catalans s’han abocat a un projecte de país que
els permeti un petit estat democràtic i pacifista i que sigui "el seu", reprenent
d'alguna manera la hipòtesi de Jane Jacobs en The
Question of Separatism, on afirma que les unitats nacionals
més petites generen menys corrupció i estan més a prop de la realitat dels seus
ciutadans.
El moviment independentista català és, per
tant i sobretot una resposta democràtica i pacifista a aquest debilitament de
les democràcies occidentals, i en cap cas un projecte basat en el nacionalisme
intolerant o excloent, que es troba més en l'àmbit espanyolista.
La hipòtesi que la globalització tal i com
s'ha dut a terme en els últims anys ens mena suaument cap a règims no
democràtics cal prendre-la seriosament. En la mesura que la usurpació dels
poders polítics, mediàtics i policials per part d’esferes d'interès privat també
ha estat present al Quebec durant diversos anys, el capteniment català hauria de ser
seguit i encoratjat pels quebequesos. De fet, Catalunya ens mostra una versió
molt democràtica del nacionalisme, basada sobretot en el dret dels ciutadans a
decidir per si mateixos, convencent a molts europeus nascuts fora de Catalunya
de recolzar el seu moviment.
Catalunya mereix tot el nostre suport.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada