Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
El març de 2015 Acció Cultural del País Valencià i les universitats públiques valencianes van firmar un document per impulsar una «nova i efectiva llei d'igualtat lingüística», que va comptar amb el suport de les forces progressistes. Tres anys després, i amb l'esquerra al capdavant del Consell, l'entitat cívica ha reunit, de nou, a les universitats per exigir la posada en marxa de la competència lingüística, l'entrada de la Generalitat Valenciana a l'Institut Ramon Llull i la reciprocitat dels senyals de TV3 i IB3.
Joan Francesc Mira, president d'Acció
Cultural del País Valencià, durant l'inici de l'acte
A dos mesos de les eleccions valencianes
del 2015, el País Valencià feia olor de canvi polític. La Primavera Valenciana, tres anys
abans, havia suposat el punt de no retorn per al despertar valencià, que es
traduiria en les urnes el 24 de maig de 2015. Amb la perspectiva que el PP
poguera ser desnonat del Palau de la Generalitat Valenciana, Acció
Cultural del País Valencià (ACPV) va impulsar un document per posar fi
a la manca de drets dels catalanoparlants respecte dels castellanoparlants al
País Valencià. Elaborat per les universitats públiques valencianes, es tractava
d'un conjunt d'actuacions que haurien de ser recollides en una futura
llei d'Igualtat Lingüística. O, almenys, aquest era el
compromís de l'esquerra valenciana.
Tres anys després, i amb les forces
progressistes governant el País Valencià, no s'han fet els deures en matèria
lingüística. El Consell no ha instaurat la competència lingüística; tampoc
ha entrat en l'Institut Ramon Llull, i encara no
ha posat en marxa la reciprocitat del senyal amb TV3.
Sense implementar aquest decàleg de mesures a favor de la llengua pròpia, ACPV
ha reunit aquest dimarts a les cinc universitats públiques valencianes a
l'Octubre Centre de Cultura Contemporània per la igualtat lingüística. Això és,
amb l'objectiu de pressionar al Govern del Botànic perquè aplique les mesures
anteriorment citades abans que finalitze la present legislatura.
«En una altra vida, desitjaria néixer a un
país en el qual no haja de lluitar per poder parlar la meua llengua. Els
valencianoparlants no tenim els mateixos drets que la resta. No podem viure
plenament en valencià. I per això, reclamem la igualtat lingüística», ha
proclamat el president d'ACPV, pensador i escriptor, Joan Francesc
Mira, com a benvinguda a l'acte. «Hi ha llengües més iguals que altres.
La Unió Europea recull la reciprocitat lingüística entre els diferents estats,
però no dintre dels seus respectius territoris. Aquest punt és voluntari. I això
provoca polítiques d'excepció contra les llengües que els diferents estats no
consideren pròpies, com passa a l'Estat espanyol respecte del català. No
s'explica d'altra manera que puguem veure la televisió de Múrcia i no TV3», ha
censurat com a complement Ferran Suay, vicepresident de
l'entitat cívica.
Artur Aparici, professor
de sociologia de la Universitat Jaume I, ha insistit en la promoció de la llegua
pròpia «per revitalitzar el patrimoni cultural de la humanitat». «Per a fer-ho,
cal defensar la construcció de xarxes entre els territoris que compten amb una
mateixa llengua. És fonamental per avançar cap a la igualtat lingüística», ha
continuat Rafael Castelló, director del Servei de Política
Lingüística de la Universitat de València. «La Xarxa Vives, que
integra totes les universitats dels territoris de parla catalana, és un exemple
que supera les fronteres dels estats i de les autonomies espanyoles. Una fórmula
per combatre l'aïllacionisme. Recentment, fins i tot, s'ha sumat la CEU Cardenal
Herrera», ha destacat. Entre el públic, hi havia Ramon Ferrer,
president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Ferrer, fins i tot, s'ha
fotografiat amb els directius universitaris i amb ACPV per mostrar el seu suport
al clam.
Les vicerectores i els vicerectors de les universitats
públiques valencianes amb el president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua,
Ramon Ferrer, i el vicepresident d'Acció Cultural del País Valencià, Ferran
Suay
Amb un discurs que ressaltava la
importància de crear xarxes per impulsar el català al País Valencià, Castelló ha
reclamat «la participació de la Generalitat Valenciana dintre de l'Institut Ramon
Llull», al qual pertanyen els governs de
Catalunya i les Illes. «Sempre és més efectiu vendre qualsevol cosa a
l'exterior, exportar una llengua i els seus productes culturals si es fa de
manera cooperada entre els diversos territoris. Es poden generar economies
d'escala», ha defensat. I ha censurat: «Les fronteres administratives no poden
convertir-se en un límit a la igualtat i el progrés social».
«El valencià és una llengua diversa. I
actualment que s'aprecien els valors de la diversitat, també cal fer-ho amb les
nostres llengües, i particularment amb el valencià», ha seguit Javier
Toledo, vicerector adjunt de Promoció Lingüística de la Universitat
Miguel Hernández d'Elx. «Cal implementar polítiques per reforçar el valencià al
sud del País Valencià. Unes actuacions que haurien de fer-se des de la
integració», ha afirmat, davant la presència de la vicerectora d'Estudis i
Política Lingüística de la Universitat de València, Isabel
Vàzquez; la vicerectora de Responsabilitat Social i Cooperació de la
Universitat Politècnica de València, Rosa Puchades, i la
vicerectora de Promoció Lingüística i Igualtat de la Universitat Jaume I,
Pilar Safont.
Després dels parlaments dels experts de
cada centre universitari, el també vicerector de Cultura, Esport i Llengües de
la Universitat d'Alacant, Carles Cortés, ha sigut l'encarregat
de llegir el manifest firmat per les cinc universitats a favor de la igualtat
lingüística. «Acció Cultural i les universitats públiques simplement reclamàvem
que els valencianoparlants no fórem discriminats per raons de llengua», ha
expressat sobre el document del 2015. «Les administracions públiques (estatal,
autonòmica i local) i els serveis públics tenen l'obligació primera i exemplar
de posar fi a la discriminació lingüística de manera efectiva», ha exigit. I tot
per censurar, tal com recull el text firmat per les cinc universitats i ACPV,
«la manca de passes endavant en alguns camps fonamentals per aconseguir la
necessària igualtat lingüística de tots els valencians».
D'aquesta manera, i tot i que serà molt
complicat que la capacitació lingüística siga una realitat en la present legislatura, Cortés ha instat «a aprovar una nova
llei o a realitzar les reformes corresponents per tal que la competència
lingüística dels servidors públics siga efectiva». «És necessari i urgent si
volem que tots els ciutadans i ciutadanes puguen ser atesos en la llengua de la
seua preferència», ha apuntat, abans d'exigir també la reciprocitat del senyal amb TV3 i IB3.
Javier Toledo, vicerector adjunt de
Promoció Lingüística de la Universitat Miguel Hernández d'Elx
«Si, com hem dit, la recuperació de la
reciprocitat en els mitjans de comunicació dels territoris de la nostra
comunitat lingüística és fonamental, també ho és la col·laboració en matèria
cultural i lingüística de tots aquests territoris», ha indicat, amb la presència
de representants d'entitats cíviques i per la llengua, d'editorials que
publiquen en la nostra llengua, plataformes civils i representants de partits
polítics com ara el diputat de Compromís, Josep Nadal; el
parlamentari de Podem, Antonio Montiel; la dirigent d'Esquerra
Unida Esther López i l'exdiputat de la formació esquerrana
Ignacio Blanco, així com de Pilar Navarro,
d'Esquerra Republicana del País Valencià. «Per això creiem, i tal com fem les
universitats amb la Xarxa Vives, que els models de col·laboració, com ara
l'Institut Ramon Llull, poden ser molt profitosos i haurien de fer-se efectius
en tot el nostre àmbit lingüístic», ha sentenciat Pastor. Tot un clam cívic i
universitari per la igualtat lingüística amb l'objectiu que siga escoltat per
part de la Generalitat Valenciana. I que en cas d'aplicar-se, pot desgastar
l'electoral del Botànic amb més sentiment valencianista.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada