Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
«Serem capaços, com a país, de recordar sempre de quina manera aquest govern, aquests polítics, a la presó i a l'exili, ens han representat i ens han obligat a alçar-nos, a eixir al carrer, a continuar lluitant? Serem capaços de recordar sempre que per a guanyar la llibertat de tots hi va haver homes i dones que van perdre la seua?»
Ahir va ser un dia realment complicat,
contradictori. Veure entrar a les presons de la Generalitat la presidenta
Forcadell, el vice-president Junqueras i els consellers Romeva i Bassa, Jordi
Cuixart i Jordi Sànchez va ser dur. Els millors entre nosaltres tancats de
manera injusta per una justícia que no és la nostra, però en una presó regida
per nosaltres. És una imatge torbadora, políticament molt punyent.
El contrast era pensar que des d’aquella
furgoneta de vidres pintats els presos polítics, per primera vegada en molts
mesos, veien el país directament, veien o sentien les mostres de solidaritat,
els llaços grocs, les pintades que inundaven les carreteres, els crits dels
manifestants, els discursos que es feien murs enllà. És molt difícil d’imaginar
què sentien junts Junqueras, Romeva i els dos Jordis, veient les estelades
desplegar-se al seu pas. És molt difícil d’imaginar què sentien juntes,
Forcadell i Bassa, sentint per una megafonia que devia ser suficient les
paraules dels companys, dels amics que, de la porta del centre de reclusió
estant, proclamaven que no ens aturarem fins a tenir-los a casa i lliures. Del
tot i finalment.
Imagine que aquesta nit deu haver estat
una nit molt especial per a tots ells. Espere i vull que els hagen tractat amb
la dignitat i l’honor que mereixen. Com els representants de la ciutadania que
són. Com la gent que tots nosaltres vàrem votar per encarnar la direcció del
país, des del govern o des de les associacions cíviques. Complir el reglament
penitenciari no és incompatible amb demostrar respecte i honorar qui ho mereix.
Ben al contrari. Que aquesta nit l’hagen passada junts i no separats, en unes
cambres en condicions, podent escoltar si volen les emissores catalanes, podent
mirar, si volen, la televisió deu haver estat, de segur, una situació
tremendament emocionant per a ells, després d’haver sofert tant com han sofert a
les presons espanyoles. Les visites dels presidents Torra i Torrent espere que
els hagen servit per a entendre que n’és molt, de profunda, la nostra
solidaritat amb ells, com també la determinació a fer tant com siga possible
perquè s’acabe aquesta injustícia.
Els vidres de les furgonetes eren tintats
i no els vàrem poder veure les cares ni sabem si somreien o ploraven, si es
donaven la mà, si es feien costat els uns als altres. Però sabem que avui
comença una nova etapa. O que començarà quan arriben els consellers Turull, Rull
i Forn –diuen que dimarts a tot estirar. Els Lledoners i el Puig de les Basses
seran, segur, un Poolsmoor. Quan el règim de l’apartheid va entendre
que no podia derrotar el moviment d’alliberament, Mandela i els seus companys
van ser traslladats de la duríssima presó de Roben Island a Poolsmoor, prop de
Ciutat del Cap, on van viure junts i, sobretot, van poder discutir l’estratègia
del moviment que acabaria significant un dels canvis més increïbles dels molts
canvis increïbles que varen fer-se en el curs del segle XX. Imagineu només la
conversa d’ahir, junts per primera vegada, dels dos Jordis amb Junqueras i
Romeva. Imagineu com s’enriquirà encara més quan arriben Rull, Turull i Forn.
Imagineu com segueixen les converses entre Forcadell i Bassa, que han viscut
juntes aquests mesos tan terribles, ara mirant l’Empordà de la finestra estant,
els Pirineus…
I una pregunta final que ahir em vaig
repetir una vegada i una altra: els sabrem pagar, quan finalment isquen
plenament lliures, tot això que fan, tot aquest sacrifici? Els sabrem expressar
com arriben a ser d’importants per a nosaltres, més enllà de les posicions
polítiques que adopten i amb independència de les crítiques polítiques que els
puguem fer en un moment o en un altre? Serem capaços, com a país, de recordar
sempre de quina manera aquest govern, aquests polítics, a la presó i a l’exili,
ens han representat i ens han obligat a alçar-nos, a eixir al carrer, a
continuar lluitant? Serem capaços de recordar sempre que per a guanyar la
llibertat de tots hi va haver homes i dones que van perdre la seua?
Font: Els ho sabrem tornar mai, tot això que fan per nosaltres? | VilaWeb:
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada