traducció - translate - traducción

23.7.18

El dinar imprescindible (II) - 155, Merkel i el Síndic | Bernat Deltell

.
Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial



-Queda clar, i torno a la pregunta: estàs esperançat?
-Sí, clar, per què m’ho preguntes?
Just en aquest moment ens retiren els plats i ens pregunten si volem postres. La resposta és afirmativa: dos gelats de vainilla amb xocolata desfeta pel damunt
-Hi ha gent que diu que anem molt malament, que els nostres governants ens han traït, que no ens en sortirem…
-El foc amic, el gran problema. Els nostres governants, els que estan a la presó, ens han traït? Curiós, quina visió tan estranya… I segur que diuen que s’ha acabat això de fer performances l’11 de setembre, oi? Precisament l’any que tenim presos i exiliats no sortirem al carrer. Quina colla, quins estrategs de pa sucat amb oli, mare de Déu…
-Però saps que es diu això, oi?
-Clar que ho sé, però ni cas. Són només quatre gats els que pensen d’aquesta manera
-Canviant de tema. Alguns líders de les xarxes socials afirmen que el desembarcament d’empreses a Catalunya no és casual. Ho veus així?
-Penses encertadament… ha, ha, ha… Perdona, eh? Però és que m’agrada molt quan dius aquesta frase a Twitter… ha, ha, ha…
-Estàs de bon humor!
-Sí, tenia moltes ganes de fer aquest dinar. Ja portàvem massa temps sense veure’ns i m’encanten aquestes trobades clandestines… Perdona, què em preguntaves
Ens porten els gelats
-Gràcies! Sí, et preguntava per les grans empreses que s’instal·len a Catalunya…
-Ah, sí. Efectivament, un bon senyal. Estem en els mateixos nivells de creixement que l’any 2008, és a dir, abans de la crisi. Amb una diferència: amb menys dependència del totxo. Estem creant un país lliure de lobbys i empreses regulades per l’Íbex35. Adéu Banco Sabadell, benvinguts nous bancs europeus despolititzats. Catalunya atrau talent, atrau grans empreses, exporta i obté grans beneficis i les nostres empreses s’internacionalitzen cada vegada més
-Però si el capital té por i és poruc, per què ve a Catalunya davant d’aquesta situació d’incertesa?
-Perquè no tens el punt de vista de l’inversor. Posem un exemple: ets el propietari d’un banc austríac, per posar un exemple així triat a l’atzar, d’acord?
-Ha, ha, ha… d’acord!
-Vols venir a Espanya i penses… a veure, on m’instal·lo, a Barcelona o a Madrid? Miro els informes i em diuen que Barcelona està de moda, totes les grans empreses hi tenen seu (per tant, circula el diner). Bon clima, un aeroport amb connexions cada vegada més internacionals, el port més important de la Mediterrània occidental, talent, joves emprenedors, societat dinàmica, i a sobre govern i ajuntaments friendly. El Mobile World Congress ens diu que creiem més en nosaltres mateixos, Amazon, Nestlé, empreses de tot tipus, escoles de negocis, bone suniversitats… O això, o te’n vas a Madrid on tot són lobbys, companyies regulades, un estat omnipresent, “txantxullos”, comissions… On instal·les la teva empresa? Vinga va, digues…
-Sí, però tot i així…
-Mira, si aconseguim la independència aquestes empreses ja estaran aquí, i si aconseguim algun altre tipus de reconeixement nacional els catalans les tindrem sempre en compte, aquestes empreses, perquè no ens van abandonar mai (cas de la Seat, que cada vegada ven més cotxes). Des d’un punt de vista empresarial és una estratègia guanyadora 100%!
-I per què a Catalunya?
-Perquè Catalunya és un país que va fer una revolució industrial sense tenir ni carbó, ni cotó, ni ferro. I això vol dir moltes coses, té molt de valor, encara que tu no ho vegis…
-És una mica el discurs de Niño Becerra…
-Evident, i què ens diu Niño Becerra? Doncs que aquest serà un país gairebé independent econòmicament. El gairebé i l’econòmicament són fonamentals per entendre el que ens està dient. I que serem independents econòmicament no en tinguis cap dubte. A més, Espanya es troba en plena implosió des de fa temps, l’Estat s’està desfent. Recordo que en la reunió que va haver-hi dels quatre motors d’Europa a Stuttgart, ara fa uns dies, no van donar la paraula al cònsol espanyol
-Bé, perquè era una reunió molt reglada
-Bernat, què dius?
-Faig d’advocat del diable
-Ja ho veig. Fer callar a un representant diplomàtic és greu, però et diré més: dubto que això mateix li haguessin fet a un cònsol alemany o italià. Ja et dic jo que l’haurien deixat parlar. Desenganyat, el prestigi d’Espanya està ensorrat, a tots els nivells, i no només pel cas català…
-Però hi ha gent que no ho veu…
-Perquè només veu una capa del procés, i aquest procés té molts nivells al subsòl. I una altra cosa: portem només 22 mesos de govern independentista davant gairebé quatre dècades de governs pujolistes i les seves derivades. Què esperes?
-Ara faig de culer: no ho sé veure!
-Perquè no penses encertadament… ha, ha, ha… Mira això (el company A agafa dues copes de vi, la meva i la seva, i les col·loca en línia recta): pensa, quina és la manera més ràpida d’anar de la meva copa a la teva?
-En línia recta
-T’equivoques, no has estat atent a la pregunta: quina és la manera més ràpida d’anar de la meva copa a la teva?
-Um…
-Corrent més que ningú. Ho veus?
-Buf…
-Et posaré un altre exemple; el del Síndic de Greuges, l’amic Rafael Ribó, l’únic polític que amb els seus discursos incendiaris treia de polleguera a Jordi Pujol. Doncs bé, Ribó, un gat vell de la política, anuncia des d’Escòcia que Angela Merkel, el dia 1 d’octubre, truca a Mariano Rajoy perquè pari immediatament el ball de bastons. Cert o no cert?
-Van sorprendre aquestes declaracions de Ribó, certament…
-Sí, alguns van pensar: s’ha fotut de peus a la galleda, però els que sabem com és i com actua Ribó vam pensar que “si ho diu és per alguna cosa”. Doncs bé, arriba l’ambaixador alemany a Barcelona, en un dinar d’aquests que organitza el Conde (es refereix a La Vanguardia) i algú del públic, amb bon criteri, pregunta a l’ambaixador si és cert que Merkel va trucar a Rajoy. La resposta de l’ambaixador Heinz-Peter Tempel és… espera que la busco… Aquí la tinc! La resposta va ser aquesta: “No donem cap recomanació perquè és un assumpte de la política domèstica d’Espanya”. Què, va trucar o no?
-Jo interpreto que sí
-Doncs la caverna mediàtica va dir que quedava clar que Merkel no havia trucat a Rajoy, que tot era un invent. Ho veus així?
-No
-Clar que no, i per això no hi ha hagut cap comunicat oficial del govern federal alemany desmentint les paraules de Rafael Ribó. Quan dic que el procés té moltes capes al subsòl em refereixo precisament a això, que ens passen coses per davant dels nassos i no les sabem veure en tota la seva complexitat. La gent ha d’estar atenta a les preguntes, com t’he fet jo abans amb la distància entre els dos gots, perquè sovint en la pregunta hi ha la resposta
-Però és que tu et dediques a això…
-Sí, ja ho sé, però jo només demano a la gent paciència i que sàpiguen llegir bé tot el que està passant. Vols un altre exemple?
-Sí!
-Doncs a veure què et sembla aquesta. Alguns hiperventilats diuen que la Generalitat no disposa de recursos econòmics, que estem ensorrats, etc. Has escoltat aquest discurs alguna vegada, oi?
-I tant!
-Doncs bé, en ple 155 la Generalitat va poder pagar els sous de TOTS els treballadors de la Generalitat, que són milers, durant quatre mesos consecutius. I no només això, teníem (i tenim) molts de fons d’inversió disposats a entrar en joc. Què, sorprès?
-Sí, i la pregunta és…
-Per què no vau fer efectiva la República, oi?
-Exacte
-Doncs perquè potser, i dic potser, algú ens va dir que encara no era el moment. I com que els catalans som molt obedients…
-Va anar així?
-Això sí que no t’ho puc respondre perquè em falten moltes dades, i tu ja saps que jo només treballo amb dades i xifres. El que sí t’avanço és que Europa va donar suport a un 155 suau a canvi d’una cosa
-Quina?
-Convocatòria d’eleccions immediata. Europa es va espantar molt, no només pel que va passar el dia u, sinó sobretot pel tres d’octubre. Aquest dia Europa entra en pànic: la locomotora econòmica d’Espanya, i un dels quatre motors d’Europa, queda completament paralitzat. Rajoy assegura que ho solucionarà tot, i Europa li compra però amb un clar advertiment: “fes-ho ràpid, perquè això no pot continuar així”. I aquesta és la gran derrota d’Espanya. Convoca eleccions ràpidament, el que permet el calendari, i es foten la gran òstia. La nit del 21 de desembre Rajoy sap que és un cadàver polític i Soraya s’amaga per evitar quedar marcada per la derrota. La resta l’has explicada tu mateix molt bé i moltes vegades: comunicat oficial alemany, desescalar el conflicte, piolins cap a casa, instruccions a Rajoy (aprovi els pressupostos i plegui, incompetent!), el PNB fent-se valer (que bé que han jugat!) i taula de diàleg. No sabrem mai si quan Europa pressiona perquè no s’allargui el 155 era una jugada pensada o no, però qui sí ho va veure clar va ser el periodista Pedro J. A l’endemà d’aplicar el 155 i convocar les eleccions del 21-12, Pedro J escriu que Rajoy s’ha fotut un tret al peu, que amb tant poc temps guanyaran els independentistes i no es podrà entrar a fons a desballestar la Generalitat. I tenia raó!
-I es guanyen les eleccions…
-Efectivament! I es guanyen d’una manera revolucionària!
-Com?
-Tres factors fan guanyar les eleccions als independentistes: la gran manifestació-mobilització a Brussel·les, les xarxes socials i la CUP. Rajoy i el PP creien, desencertadament, que la CUP no es presentaria per no seguir el joc a l’Estat, i això faria perdre la majoria als independentistes, i per sort no va ser així. Es van presentar i tots plegats vam guanyar. Bingo!
-Existeix el diàleg?
-No ho sé
-I en cas que hi sigui, qui hi ha en aquest diàleg?
-Ni idea, i així ha de ser, però tinc alguna intuïció…
-I no me la diràs?
-No, perquè ho publicaràs… ha, ha, ha!
-Home, tu saps que  l’entrevista està pactada…
-Sí, però de debò que no sé si hi ha diàleg i qui està assegut a la taula. Només són intuïcions
-Què ha de fer l’independentisme?
-Dues coses: no ens cal tant la majoria (que ja pràcticament la tenim) sinó l’hegemonia transversal. I res d’unilateralitat, sinó multilateralitat. El mateix que deia Oriol Junqueras…
-Com tenim el tema dels presos?
-El que ara et diré és molt contundent: l’única possibilitat que tenen de sortir de la presó és Carles Puigdemont. Y ahí lo dejo, que diu l’advocat Gonzalo Boye…
Un cafè per a l’amic A i res més, jo no prenc cafè
-Dius multilateralitat i hegemonia. Et criticaran…
-M’és igual, ningú sap qui sóc
-Ens en sortirem?
-Quina mania. Clar que ens sortirem! El principal problema de Felipe V era Catalunya i els catalans; el principal problema de Felipe VI continua sent Catalunya i els catalans. Els borbons encara hi són… però nosaltres també!
-Empat perpetu?
-No ho sé, però la veritat és que no hi ha solució: o refundar Espanya de dalt a baix i convertir això en una confederació com l’helvètica, o independència plena
-Alguna altra solució?
-A nivell econòmic aviat serem la Hong Kong de la Mediterrània, i no ho dic com una broma. Fixa’t que ja hi ha vols que enllacen les dues ciutats directament…
-Federalisme?
-M’inclino més cap a la confederació que proposarà el nou estatut basc
-I per què ho proposen?
-Perquè això del concert econòmic és una anomalia que un dia o altra Europa corregirà, i la manera d’arreglar-ho és creant una confederació com Suïssa amb plenes competències per a cada cantó
-Estat lliure associat?
-Això és el Pla Ibarretxe. No et dic pas que no. Saps que podria implicar un estat lliure associat?
-No
-Pensa…
-No sé…
-Va, pensa…
-…
-Un estat lliure associat permet coses tan insòlites i estranyes com que un d’aquests dos estats sigui una República i l’altre sigui una monarquia. Captes?
-Caram!
-T’has quedat parat?
-Sí
-Bé! Escolta, tinc una reunió ara a les quatre i estic a punt d’arribar tard. Em sap greu però he de marxar…
-D’acord, som-hi!
-Ep, però abans hem de pagar, no?
-Penses encertadament, amic A!!!


Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial

Share/Bookmark
Subscriure's a: Comentaris del missatge ( Atom )