La màgia existeix.
A voltes disfressada
d'atzar.
En el glop d'un
refresc, un cop de vent o una besada llarga, ens hi pot sorprendre la màgia.
A vegades la reconeixem en la mirada. Ah! Les mirades. Les mirades i la màgia són indestriables.
Quantes vegades un
inconvenient o bé una contrarietat no han donat pas a un cop de fortuna, sense
les quals, aquest darrer , no haguera tingut lloc?
Com s'ha d'anomenar
el cop d'empatia provocat per la frase, a l'atzar, en un text escrit fa anys per una persona desconeguda? O una
imatge? O un deix en el to de veu de qui canta una cançó
enregistrada a milers de kilòmetres?
La màgia existeix.
La màgia...
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada