traducció - translate - traducción

3.9.11

CORAL ROMPUT - II DIADA D'ESTELLÉS AL BLOC


CORAL ROMPUT (fragment)
Vicent Andrés Estellés


Una amable, una trista, una petita pàtria,
entre dues clarors, de comerços antics,
de parelles lentíssimes, d'infants a la placeta,
de nobles campanades i grans llits de canonge,
d'una certa grogor de pianos usats,
mentrestant la humitat amera l'empedrat
-hi ha fulles de lletuga espargides per terra-,
la conca entre les cames, el rosari en família,
la corda de l'escala -el carrer de la Mar,
el carrer del Miracle- i la filla major
brodant inicials conjugals al coixí,
l'avi de cos present entre quatre brandons,
els corcons de la taula. Una lenta tristesa,
un amor, unes llàgrimes, una pobra nostàlgia.
He tornat. Feia temps que no havia tornat.
Les rajoletes blanques, una olor de pinassa.
Entre dues clarors recórrec uns carrers.
Sé que t'he de trobar avui, demà -no sé.
Tampoc no ho vull saber. No voldria saber-ho.
Sentiria aleshores una tristesa horrible.
T'he despullat de tot allò que m'agradava.
De tot allò només et queda l'alegria.
Jo només busque en tu l'alegria de viure.
Només aquella joia. Només, només, només!
Ara que estic a punt d'estar més trist que mai.
Ara que em resistesc dèbilment a estar trist.
Ara que només tinc ganes d'estar alegre,
ara que aquest desig és l'únic que em sosté
mentre vaig, vinc i torne i calle i no dic res.
Recórrec uns carrers, entre dues clarors,
i sent el veïnat ocult de l'alegria
i en girar un cantó crec que em vaig a morir.
Senyals, només, de tu. Les parelles lentíssimes,
esperances encara. Jo sé que t'he de veure.
Em resistesc a creure que tot ho he perdut ja,
que he perdut el meu dret, vull dir, a l'alegria,
que he perdut el meu dret, vull dir, a tu, a la teua
companyia, a la teua alegria de viure.
Ho he perdut tot, però no t'he perdut encara.
Encara vius, oh tu. Encara vius -i et sé. 

Share/Bookmark

5 comentaris :

Carme Girona ha dit...

Aquest poema el recitava el Robert a LLíria fa tants anys, l'he llegit no sé quantes vegades i sempre m'acabo emocionant, però mai m'havia tocat tant com aquesta nit a un dia del seu aniversari. Demà a Burjassot, respiraré ample, que no m'hi cabrà el cor...

Boladevidre ha dit...

I l'Ovidi el té sencer... i preciós...
Gràcies pel comentari

Anna Maria Villalonga ha dit...

Quico, ens hem de sumar tots tots, perquè els moments són durs. Preciós poema del mestre.

Boladevidre ha dit...

Tenim l'aventatge que els espanyols només tenen una estratègia. La mateixa que el Madrid en futbol.
Potser és lent, potser és quasi imperceptible, però cada dia que passa ens cohesionen més i, com la pluja fina, es va sumant personal a les nostres files.
No sé, no obstant si podrem evitar el xoc. Preparem-nos per l'impacte i seguir caminant després.
ENTRE TOTHOM HO FAREM TOT!

Shaudin Melgar-Foraster ha dit...

Gràcies, Quico! Que bonics poden ser alguns poemes! Com t’entra a dins, aquest! Bona Diada Estellés!!!