traducció - translate - traducción

16.9.11

T'HE TROBAT. A JORDI DAUDER.

Any 1980?
Jo cercava un actor que pogués fer de Philip Mardou a la segona part del muntatge de cabaret literari "No hi ha Gimlet per a tothom", que tant bona acollida de públic i de crítica havia rebut. Feia massa poc anys que havia mort el dictador i Barcelona encara no havia deixat de ser una festa del tot.

Una primera vegada tot pot sortir bé... havia escrit, dirigit i interpretat el "Gimlet", però no volia temptar la sort amb l'espècie de continuació que s'intitulava "Porta'm flors al funeral".
Em van passar pel cap diversos actors amics per fer el paper i cap no hi encaixava.
Necessitava un actor amb pes, sòlid, que absorbís la llum en escena. Una veu important amb una dicció impecable, però capaç d'emocionar per la proximitat i l'atenció al seu voltant.
Necessitava algú compromès amb el món i amb la vida per poder mostrar la ràbia contra la injustícia, i alhora volia un home sensible, si és que n'existien encara, per tal que aquella ràbia fos continguda, creïble, eficaç i engrescadora.
Necessitava també un home guapo, que resultés atractiu... havia de fer de detectiu privat i, és clar... tothom sabem com són els mites.
També necessitava un home honest que procurés al personatge la força de la línia recta, definida, tensada.
I finalment, no oblidant que era una comèdia, volia un actor intel·ligent que sabés riure i fer riure.

Algú em va dir que hi havia un actor, recentment tornat del París de 1968, pocs anys més gran que jo (és el que necessitava per un Mardou, d'uns anys més tard), que s'estrenava en un espectacle del Teatro Fronterizo de Sanchís Sinistierra: "El gran circo de Oklahoma", em sembla.

Així doncs, vaig anar a la sala de l'antic Institut del Teatre, al carrer més baix de Sant Pere, disposat a prendre notes. Va sortir una jove actriu, Mercè Arànega, a la qual desconeixia en aquells dies, i de seguida ja vas sortir tu.

El paper on vaig escriure les notes, sempre més l'he guardat. No sé ben bé perquè....
Potser perquè el projecte mai no es va dur a terme, tot i el teu entusiasme. Potser perquè sempre més que ens hem trobat m'has parlat amb orgull d'aquell personatge que mai no vas interpretar. La darrera vegada, fa pocs mesos, quan arribares en un taxi i ajudant-te de crosses doncs ja et costava caminar, en un acte de dignificació dels afusellats del Camp de la Bota en què participarem. Vaig recordar que mai no havies donat l'esquena a la gent desvalguda, vençuda, exclosa i tu em contestares, amb ironia.... "sí, però el Marlowe el farem o no?"

El cas és que aquell foli quadriculat, amb una fina línia vermella vertical a la dreta de la pàgina, com en un llibre de "debe" i "haber" el tinc aquí al davant.

Subratllat i amb molt bona lletra un encapçalament: Porta'm flors...
Al final de la pàgina, amb majúscules vigoroses, escrites de revolada i amb doble subratllat hi ha escrit:

SÒLID, PARLA BÉ,  BONA VEU, COMPROMÈS, GUAPO, HONEST ..... L'HE TROBAT!!!!

Que t'acompanyin els estels, company i amic, com he sentit a dir fa poc; i que no faltin  les meves flors al teu funeral. Bon viatge.
Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.