traducció - translate - traducción

19.9.11

UN MALTRACTADOR, DARRERE LES DENÚNCIES CONTRA LA LLEI D’IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA

Convivència Cívica Catalana

Convivència Cívica Catalana, és l’entitat a la que pertanyen les tres famílies que van denunciar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la Llei d’Immersió Lingüística, que ha acabat amb la interlocutòria d’aquest Tribunal i el posterior recurs de la Generalitat de Catalunya.
Aquí es denuncia el lligam d’aquesta associació amb la Plataforma Constitucional y Autonomista, Presidida per Juan García Sentandreu, que ha estat detingut novament per violència de gènere (Enllaç a la notícia), i que com és fàcil comprovar és el principal instigador, organitzador, promotor i conspirador contra la llengua a tots els territoris. També s'ha vanagloriat de diversos atacs contra actes i locals de caire catalanista o independentista al País Valencià, com ara l'atac al FNAC i a l'acte de presentació de Solidaritat Catalana a l'Octubre Centre de Cultura.

Plataforma Constitucional y Autonomista

La Plataforma Constitucional y Autonomista (PCyA) (Plataforma Constitucional i Autonomista) és una associació anti-pancatalanista fundada l'any 2004. La plataforma està formada per diferents associacions o coordinadores d'associacions de Catalunya, València, Balears i Aragó: Convivència Cívica Catalana, Federació de Associacions Culturals de l'Aragó Oriental (FACAO), Nou Valencianisme, Sa Academi de Sa Llengo Baleà, Centro Cultural Mallorquí, Plataforma en Defensa de sa Llengo Baléà. La plataforma és equiparable a la plataforma Basta ya del País Vasc, però en sa vessant d'oposició al “nacionalime pancatalaniste”.


Objectius
  • “"Defendre i acollir-se a la Constitució Espanyola per a velar per la llibertat, la igualtat i la solidaritat de tots els espanyols, sense exclusió ni tractes de favor.
  • Donar a conéixer la mentira històrica del nacionalisme català de l'unitat llingüística catalano-valenciana-balear-aragonesa i defendre la llengua valenciana en Valéncia, la llengua balear en Balears, la llengua aragonesa en la zona nort i zona oriental d'Aragó i el bilingüisme en Catalunya.”
Juan García Sentandreu
Juan García Sentandreu (València, 1960) és un polític valencià. Actualment és el president de Coalició Valenciana.
Va militar en la seua joventut en sindicat estudiantil falangista SEU i en FE de las JONS, i és expresident de l'organització blavera Grup d'Acció Valencianista, responsable de nombrosos actes de violència política durant la Transició, i de la fundació Nou Valencianisme.
Durant els molts anys que va emprar a acabar la carrera de Dret i els seus estudis de doctorat en Ciencia Politica i Dret Constitucional (fins a 1987),[1] va militar no només en el SEU sinó també al GAV , i va estar implicat al costat dels grups més representatius de l'extrema dreta en els actes d'intimidació al rector Ramón Lapiedra i als representants democràticament escollits en la Universitat de València, així com atacs a institucions com el Consell Valencià de Cultura o persones i col·lectius catalans,[2] mogut per la seua ideologia d'extrema dreta blavera.
Proper a cercles del Partit Popular, en 2004 va fundar el partit Coalició Valenciana, donant suport per gent propera a Eduardo Zaplana, com María Consuelo Reyna (exdirectora de Las Provincias) o Jesús Sánchez Carrascosa.[3] Aquest partit s'ha distingit per les seues campanyes de boicot als productes catalans[4][5] i per una política xauvinista cap a tot allò relacionat amb "Lo Reine de Valencia" i els seus polítics, a més de ser considerat com "racista i xenòfob" per diferents sectors socials, com polítics[6] i periodístics.
El 24 de març de 2006, Juan García Sentandreu, acompanyat per unes desenes de militants i simpatitzants del seu partit (en la seua majoria d'avançada edat), així com de membres del GAV i les Joventuts del GAV, van irrompre en la Facultat de Dret de la Universitat de València amb la intenció de celebrar una conferència per a la qual la Universitat li havia denegat el permís amb anterioritat. El degà de la facultat, Carlos Alfonso, va baixar al hall per a aclarir la situació davant la presència de la multitud, que es mostrava visiblement alterada i hostil a la seua presència. Durant la seua explicació, va ser interromput diverses vegades per Sentandreu, deslligant-se finalment una pluja d'insults i amenaces sobre el degà i la Universitat tal, que els agents de seguretat de la institució van haver d'intervenir per a evitar que s'arribara a agredir a aquest o a qualsevol altre membre docent o de personal[7][8]

Acusació de maltractaments
A Juny de 2008 va ser detingut per la policia acusat de violència de gènere.[10] Segons el part policial, la denunciant, Elena Muñoz va denunciar que aquestos maltractaments es van donar degut a que ambdós mantenien una relació extramatrimonial, i la discussió s'hauria iniciat per la seua intenció de posar fi a aquesta, a la qual cosa Juan García Sentandreu s'oposava. Segons els va comentar, no era la primera vegada que s'havia produït una agressió d'aquest tipus, car ja a l'abril Sentandreu havia envestit el cotxe d'Elena Muñoz amb el seu a causa d'una discussió entre els dos. En el moment de ser detingut, Sentandreu va amenaçar a Muñoz dient-li "Ahora te has buscado la ruina".[11]
Posteriorment, Sentandreu passaria a disposició judicial en els jutjats de violència sobre la dona, acusat de maltractament. Davant el jutge ambdós van negar el contingut de l´atestat policial, negant mantenir relació afectiva alguna, i van atribuir la discussió a qüestions internes del partit Coalició Valenciana. El propi partit va emetre l'endemà un comunicat donant suport aquesta última versió. Muñoz Carpí havia estat, a més, la seua "número dos" en les llistes de Coalició Valenciana a les eleccions generals de 2008, i fallera major de València en 1996.[12][13][14][15]
Finalment el Jutjat de Violència sobre la Dona número dos de València que obrí diligencies d´instrucció contra Sentandreu, a la vista de les declaracions d´ambdós i de l´informe del metge forense, va deixar en llibertat i sense càrrecs a Sentandreu. En l´auto, el Jutjat d´Instrucció número 5 de Valencia acorda el "sobreseïment lliure de la causa" per "no ser els fets constitutius d´infracció penal".[16][17][18]
Prèviament, l'any 1999, en la seua etapa de líder del Grup d'Acció Valencianista, ja havia estat condemnat per dos faltes (una de maltractaments i altra de vexacions), havent de pagar dos multes de 70.000 ptes. per haver agredit, amenaçat i insultat el 9 d'octubre de 1997 a l'aleshores militant del sector nacionalista d'Unió Valenciana Pere Palés.[19]

Conseqüències de la política de secessionisme lingüístic de Sentandreu
Representant del secessionisme lingüístic més radical, García Sentandreu ha estat, paradoxalment una de les personalitats que més ha fet pel reconeixement de la unitat lingüística del valencià i el català. Gràcies al seu esforç -des d'Alternativa Universitaria, una de les organitzacions estudiantils més dretanes- a impedir que la Universitat de València reconeguera la unitat de la llengua en els seus estatuts, el Tribunal Constitucional va acabar donant la raó a l'autoritat universitària el 1997 i va sentar una jurisprudència que ara és utilitzada com a suport legal pel Govern central per justificar en el memoràndum dirigit a la Unió Europea la unitat d'una llengua que a la Comunitat Valenciana es denomina valencià i a Catalunya i Balears, català.[20]
La sentència del Tribunal Constitucional va ser protestada amb una gran manifestació el 13 de juny de 1997 per carrers de València per part de sectors conservadors i secessionistes. A la pràctica, va ser una espècie de cant del cigne. Després d'ella, el PP dirigit per Eduardo Zaplana va emprendre la línia de creació de la Acadèmia Valenciana de la Llengua per a treure la polèmica lingüística de l'agenda política. En aquella manifestació aquest advocat valencià va participar com a dirigent del Grup d'Acció Valencianista (GAV), una entitat radical l'activitat de la qual, sovint violenta, va deixar un trist record en la transició i en els anys posteriors i a la que va arribar procedent de sectors de la ultradreta universitària.[20]
Només un any després de la multitudinària manifestació del 1997, el Consell Valencià de Cultura emetria el conegut dictamen que donaria peu a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en què es reconeix la pertinença del valencià i el català a un mateix sistema lingüístic. Tot això enmig d'un tens procés en què García Sentandreu no va tenir cap inconvenient a acudir amb diverses desenes de persones a llançar ous i tomaques als membres del CVC que intentaven acordar el dictamen sobre el valencià [20]



Referències
  1. http://www.elpalleter.com/actualitat/descarrega/boicot/burbujitos.html important recull sobre la campanya boicotejadora (castellà)
  2. Entrevista en el periòdic espanyol ABC La veritat és que aquest grup ha radicalitzat el seu discurs amb determinades persones, com Sentandreu, que li importa poc el valencianisme. Pretén consolidar una marca d'extrema dreta i utilitza el valencianisme per a captar l'atenció i per a obrir-se un pas i un discurs en la societat valenciana perquè si que hi ha un sentiment de valencianistes que entenen que el PP no està fent tot el que hauria de fer en qüestions valencianistes. Jo, per exemple, estic en contra l' Acadèmia Valenciana de la Llengua, però no estic amb els mètodes, actituds o discurs de Sentandreu, qui no deixa de ser una persona amb un discurs racista i xenòfob, un persona que representa a l'extrema dreta. Ha trobat en algunes qüestions un terreny abonat per a llançar un discurs que entenc que és molt radical, minoritari i que no tindrà incidència electoral en 2007. Entrevista a José María Chiquillo, President d' Unió de Progrés i senador independent adscrit al Grup Popular
  3. [2]M. Carpi va dir a la policia que "el seu amant" Sentandreu l'havia amenaçat i que va xocar el seu cotxe contra el seu. Notícia en LEVANTE-EMV. (castellà)
  4. [3] Sentandreu, imputat per maltractament, a la seua víctima: «T'has buscat la ruina» (castellà)
  5. [4] (castellà)
  6. [5] (castellà)
  7. [6] (castellà)

Share/Bookmark