traducció - translate - traducción

30.6.11

Carta oberta de Jaume Mateu a José Ramón Bauzá



Molt Honorable President de les Illes Balears, Sr. José Ramón Bauzá.
A l'hora d'iniciar la vostra responsabilitat al capdavant del Govern de les Illes Balears, en nom de l'Obra Cultural Balear, entitat que des de fa quaranta-nou anys malda per servir la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre país, us vull fer arribar el següent decàleg amb l'ànim de contribuir al desbrossament del camí que ens ha de dur a la plena normalització de la llengua catalana, pròpia del nostre país.
1. L'àmplia majoria que el vostre partit ha aconseguit a les eleccions de maig passat us permetran governar les principals institucions públiques del nostre país fet d'illes sense haver de consensuar cap iniciativa legislativa o administrativa. Això no obstant, per imperatiu democràtic, el vostre govern ha de servir tota la ciutadania de les Illes Balears i no sols els interessos del vostre partit. Per això, cal que escolteu i atengueu totes les veus de la nostra societat organitzada.
2. La greu depressió econòmica que patim, i de la qual sembla que no en sortirem per ara, afecta bona part dels ciutadans que vivim a les Illes Balears. Aquesta adversitat profunda us obliga, a vós i al vostre govern, a extremar les mesures a prendre per tal de prevenir la conflictivitat o l'estrès social.
3. Els nostres drets lingüístics formen part inseparable dels drets socials i, per això, no poden ser, sota cap pretext, objecte de cap restricció. Si, per acció del vostre govern, es produís alguna lesió o minva d'aquests drets, el resultat seria una tensió social de la qual ens costaria molt sortir-ne.
4. La llengua catalana i la cultura de la que és la màxima expressió, pròpies de l'arxipèlag, en formar l'ànima del poble de les Illes Balears, han de defugir el partidisme i han de ser tractades com la qüestió essencial que són; i això vol dir amb el màxim consens i participació possibles atenent la història i la ciència, i defugint manipulacions interessades, absurditats i acientificismes.
5. La llengua catalana, en ser la pròpia de les Illes Balears, ho és també de l'administració pública de l'arxipèlag. Les dades i observacions indiquen clarament que la seva presència no és la que li correspon en àmbits com els mitjans de comunicació, el comerç o les administracions de justícia o sanitària, raó per la qual s'ha de treballar amb decisió per incrementar-hi l'ús.
6. Tot i els avanços aconseguits amb molt d'esforç en la normalització lingüística de les nostres illes d'ençà de la promulgació de la Llei de Normalització Lingüística -ara fa vint-i-cinc anys- la nostra llengua, quant al seu ús social, no està plenament equiparada a la castellana, raó per la qual s'ha d'incrementar el treball institucional en aquest sentit per tal que qualsevol ciutadà illenc pugui arribar a qualsevol indret, àmbit o administració fent servir l'idioma propi.
7. El maig de 2009, el Consell Social de la Llengua Catalana aprovà el Pla de Normalització Lingüística de les Illes Balears, el veritable full de ruta per fer efectiva la tan delejada normalització lingüística i que us animam a aplicar.
8. Tanmateix, president, no podeu defugir l'obligació estatutària, com a màxima representació de les nostres Illes, d'engegar els programes i accions que calguin per augmentar el coneixement, l'ús i el prestigi de la llengua catalana, pròpia d'aquesta terra.
9. L'Obra Cultural Balear, des de la seva fundació el 1962, ha treballat per aquestes illes, per la seva llengua i per la seva cultura. I des de l'adveniment de la democràcia, sempre ha estat disposada a col•laborar amb les institucions públiques i amb els seus governants. Lògicament, per tant, estam oberts a col•laborar amb vós i el govern que presidiu. En tot el que estigui al nostre abast i en qualsevol moment ens trobareu a punt si es tracta d'incrementar els esforços favorables a l'enfortiment del caràcter del nostre poble i les seves senyes d'identitat.
10. De la mateixa manera, l'Obra Cultural Balear, al capdavant de l'amplíssima majoria social que dóna suport als seus postulats, denunciarà oportunament i responsable, i s'oposarà als incompliments legals o als retrocessos que, en matèria lingüística, pugui cometre el vostre govern.
Amb la certesa que atendreu aquestes aportacions de l'Obra Cultural Balear, en el seu nom, us desitj molt d'encert en el govern del nostre país.

Jaume Mateu i Martí,
president de l'OCB

Palma, 27 de juny de 2011

AGRAIMENTS A LA TASCADE LA OCB
ocb@ocb.cat

Share/Bookmark

29.6.11

R.4.P

clip_image002
r.4.p.

Una espècie de picor al front li impedeix dormir profundament.

Aquest augmenta amb l’avanç lentíssim d’una grossa gota de suor lliscant en direcció al nas, ara pel front, ara desviada per la força de gravetat fins fondre’s amb un projecte de llàgrima que tremola, cau no cau, al límit de la parpella.

Sap què ha de fer. Hi posa tot l’esforç però el braç segueix enganxat al cos. Alguna cosa el frena. Tot i que està emprenyat li vénen ganes de riure, cosa que l’enrabia encara més. És com si les ordres del cervell no arribessin amb precisió. Amb tot i de manera de cop i volta fàcil es passa la mà plena de pols per la cara, on granets minúsculs de terra es barregen amb la suor tenyint-li la pell d’un to marró vermellós.

Tot d’una obre els ulls, esbatanats, al mateix temps que vincla el cos i pren una alenada d’aire, com si hagués estat estona sense respirar.

De mica en mica retorna a la consciència, sobretot per brisa calenta que li esquerda les restes de fang de la cara. Passa la llengua rasposa pels llavis secs i àrids. Té set. Quasi no reconeix la impressió, tot i que li evoca certs matins de la seus dies d’estudiant quan havia abusat d’algun sintètic la nit anterior.

Es palpa les butxaques de la camisa i en treu el petit humidificant. El connecta al rellotge. Bufa per apartar la pols, dóna un parell de copets amb l’ungla a la pantalla i aquesta s’encén amb el sorollet característic. L’humidificador està reconfigurant i no es penja.

Alça la mirada vers la immensitat rogenca que l’envolta en un horitzó de 180º, excepte per aquest petit reducte on es protegeix del sol, a l’ombra de la duna.

R.4.P., ja ha vingut altres vegades en missió de control de contaminació i per tant sap que la calor resulta insuportable durant els migdies. El planeta s’ha convertit en una colossal duna de sorra, després de la desfeta termonuclear del 2076, tres-cents mil anys enrere. Com altres migdies contempla l’infinit continu que l’envolta i, transgredint les normes, deixa voleiar la imaginació en escoltar les primeres notes de la música que li envia el rellotge. Mira la pantalla i veu escrit el títol d’una música que es devia sentir aquí, a la terra, en una d’aquelles darreres generacions que la van habitar.

Es deixa guiar pel so suau de les guitarres, indiferent al risc d’enviar ones de fitxers .ogg, visibles als escàners de la Delegació Mental de la Policia (DMP). En aquest cas, no serviria de res la seva condició d’oficial del cos de comprovacions científiques. No evitaria l’aplicació de la llei interplanetària IL/25004-5690, contra delictes de pensament i/o paraula. De fet, si descobrissin l’acumulació de material d’arqueomúsica que guarda al seu rellotge, probablement el destinarien a un dels planetes pàries, on deixen a la seva sort els elements no re programables.

clip_image004Amb tot, prefereix aclucar els ulls i sobreposar les seves pròpies visions sobre els milions de tones de sorra que l’envolten. Com que es troba quasi al cim d’una de les dunes més altes li resulta fàcil imaginar petits turons ondulats, coberts pel verd de la vegetació. Uns arbusts espessos de ginebró es gronxen sota un vent invisible i deixen entreveure, ara aquí, ara allà, flors roges. La visió combina amb la noia que canta. Sent la pell de gallina. No pot evitar l’emoció del retrobament o la cobejança del reconeixement íntim d’abraçar el paisatge talment una persona. Se li entela la vista alhora que el complau un lleuger tremolor. Potser és aquest buit a l’estómac que sent, el que persegueix el Codi Restrictiu de Processos Mentals Raonables. Ho pot comprendre ja que percebre-ho embriaga, però també fereix.

Prova d’imaginar, sobreposats al paisatge, arbres, cases i persones. Una carretera que s’obre pas enmig dels arbres, una d’aquelles carraques amb què es desplaçaven els seus ancestres. Juga amb els contrastos de la claror d’un sol en hores baixes, doncs la tarda avança i cobreix de taques de llum bellugadisses l’ombra que els arbres projecten sobre l’asfalt i les vinyes.

Bip Bip Bip

Tot desapareix del seu davant, la música calla i l’inacabable desert vermell torna a dominar l’espai i el temps. És l’hora de posar-se en marxa.

En mala hora es va presentar voluntari a restar com a retén quan la resta de tripulació portà la nau a reparar. La causa en va ser l’incident provocat per 8FK. A ell, però, R.4.P., li havia faltat temps a oferir-se, davant l’oportunitat d’unes setmanes sol al planeta. La resta ho considerava de bojos, però volia amb totes les seves forces retrobar-se amb estones de llibertat com la viscuda ara mateix.

En principi no requeria cap més complicació que seguir fent els mesuraments de la radiació residual de manera rutinària en les coordenades establertes, i enviar les dades a la central de dades directament. Pel que fa a la comunicació, s’establirien uns nodes de connexió transmaterial per a la tramesa d’aliments i les dosis legals de sintètics, rebria una recàrrega suplementària per l’humidificador i, en contrapartida, disposaria de 6 a 8 hores al dia per a “les seves coses”, i aquest detall el feia feliç.

Llàstima que els plans s’havien esguerrat degut a la tempesta solar amb pulsions Gamma incloses. Ara li toca caminar més de 1.300 Km atzimut SE, per retrobar-se amb la nau d’aquí a 29 dies exactament. Per això havia de pujar i baixar uns 50 Km de dunes al dia. S’havia fixat un programa i el seguia ajudat pels avisos de rellotge.

S’hi posa a les sis del matí. Cap a les 10:00 z, Busca una ombra i s’hi atura fins a les 15:00 z. Durant aquestes estones es dedica al bolcat de dades, no sobre els llocs programats, però si sobre les coordenades de la ruta que segueix. També és el moment que aprofita per efectuar la connexió “transma” amb la nau i rebre els aliments, la recàrrega de l’humidificador o altres objectes que pugui necessitar. Cap al migdia, es despulla de la vestimenta pesada de cosmonauta malgrat la contaminació residual, i distribueix els aliments segons el ritual que es va inventar amb el primer àpat sol.

Després de dinar , el moment esperat durant la llarga jornada. Estirat a l’ombra, la pell directament sobre la sorra, deixa que li vingui un son agradable mentre inventa records sobre aquell món antic, escoltant les paraules de la seva mare assignada. Bé, ella directament no, però si els hologrames que li havia deixat enregistrats, directament descarregats disc a la memòria d’ell. Sense cap bloqueig. Mai no havia reconegut com en aquells moments la llibertat tant a tocar.

Un cop espavilat es veu en cor de seguir caminant. Es calça protectors i botes, recull el farcell que ha fet amb la roba i nu, surt de l’ombra cap a la llum .

clip_image006

El sol ho crema tot encara, i l’aire que puja del terra sembla un aire ja respirat de tant calent. L’esforç de caminar el fatiga i ho farà encara una bona estona, fins que tot s’acobli al seu cap. Observa la sorra terrosa sota els peus i li sembla que recordarà cada pedra minúscula, aquell grapat de pols més fina al voltant de la duna diminuta que ara forma un petit núvol que el vent emporta qui sap on.

Qui sap on? Aquesta és precisament la pregunta. Fa dies que camina i encara n’hi queden un bon grapat, ja n’ha perdut el compte. Es troba perdut i és una percepció del tot nova. No precisament desagradable. Recorda quan s’adona que ja no estava sota el control central de la nau. Millor que no el detectin. Durant els darrers dies caminant sobre el vell planeta, poc a poc i sense adonar-se’n ha crescut un sentiment nou i desconcertant: el sentiment d’arrelament.

Aquesta terra que sempre havia considerat àrida i monòtona, sense cap interès més enllà de les tasques encomanades, se li presenta a cada claror diferent del dia com un món nou, com algú que li parla d’una manera desconeguda. Diria que se li eixampla el cor si no fos que sap perfectament que això és científicament impossible. Però les emocions per descobrir la forma canviant d’una ombra a l’horitzó, o el pas d’un núvol escadusser, persisteixen i resten com imatges que es fixen tant als seus arxius incorporats, com a la seva pell, que ara s’eriça.

És el garbuix d’imatges qui li provoca aquesta tendresa dolça i captivadora. La gran civilització a la qual pertany prové d’aquest món, i sent que pertany a aquesta pols que la mica de vent li porta als ulls. Aquesta pols que li fa vessar llàgrimes roents el fa també veure-hi clar.

Ara l’esforç per remuntar la carena de la duna tant alta que no en veu el final el fa aturar per prendre aire. Es gira i observa les pròpies petjades allunyant-se vers l’horitzó de la plana que acaba de recórrer. Li ve al cap : (...) I que esborrin darrera meu, les meves petjades.

El sol prepara la posta i ell s’enamora d’aquella llum obliqua que perfila tant les arestes de les dunes com les petjades a la sorra. Respira a fons i reprèn l’ascensió cap a la carena. Les pesades botes, la sorra i les constants relliscades dificulten l’avenç.

Finalment arriba l’aresta de la sorra, on llum i ombra es divideixen una frontera exacte, solemne. El sol l’encega i fereix la vista, amb dolor. En recuperar la visió es meravella del que s’estén al seu davant.

clip_image008Mai, en cap dels milers d’imatges del seu arxiu, havia vist un espectacle igual. Fins i tot prova de recordar les llargues descripcions dels hologrames de la seva mare assignada. Res. Cap menció a una cosa igual. Tampoc en referents virtuals programats dels arxius centrals hi troba cap referència a un espectacle similar.

Sembla que allí acabi aquest món i comença una altra realitat. Fins i tot un altre concepte. Un nou desert s’obra al seu davant, però d’un color blau intens que batega o respira gràcies a dunes en moviment, les quals provoquen una remor hipnòtica, sorda i constant; també desprèn un aroma penetrant i refrescant.

Degut al moviment de la superfície, els reflexos del sol es trenquen en colors canviants i omplen de tons virolats la immensitat.

Sent una atracció immediata cap aquell nou món, un desfici que li fa abandonar el farcell amb les seves coses al terra. Es treu les botes i els protectors. I s’acosta meravellat a aquella cosa.

Una onada remulla els seus peus cansats i nus, i el fred humit se li escampa per tot el cos, resseguint les venes i descobrint-li un home nou que ignorava que formés part de cap de les seves personalitats.

Un home que es pregunta perquè ningú, ni la seva mare, li havia exposat mai l’existència d’aquella realitat que ara el reclama amb una força poderosíssima. No sap com però hi reconeix vincles amb el seu origen. Amb l’origen de la seva espècie i de tot el que ha viscut fins ara. Com si aquell balanceig que li acarona les cames i calma la seva fatiga, hagués sigut el seu bressol en un altre món, un altre temps o potser un altre somni.

Tanca els ulls i s’extasia per la cremor del sol a la seva pell i l’aigua fresca que el repta a penetrar-hi més i més.

Poc a poc es va confonent amb l’entorn serè i amable que l’acull com una mare acull un fill entre els seus braços. Com una de les de debò, les d’alguns contes, històries i llegendes que circulen en arxius i hologrames que es poden trobar al mercat negre. Mares que protegeixen els fills, els acaronen i els acompanyen en el seu son. Com ara, surant, ulls clucs, ingràvid.

Deixa anar l’aire dels pulmons i el cos s’enfonsa en el líquid. Milions de bombolles pessigollegen la seva pell i ell somriu de plaer. Allarga els braços per abraçar tot el que l’envolta, obre els ulls sota l’aigua i descobreix el món blau i silenciós que sembla cridar-lo. Llisca avall, cap a l’abisme negre tant temptador. Es retroba amb allò a què pertany. Per uns instants, els darrers, és conscient de la felicitat que l’omple. De lluny, de molt lluny, la veu de la mare el crida. Hi vol anar, però és tant feliç que ja no té força. Només vol fondre’s en aquell moment, endut pel forat fosc que l’adorm entre el mar de bombolles.

És feliç i només vol dormir per sempre més.

A la sorra, el rellotge cuidadosament posat dins d’una de les botes dona el senyal per acabar la jornada. Ara toca descansar.

Vilanova i la Geltrú, juny del 2011


Share/Bookmark

28.6.11

HEM DE DIR AMÉN A TOT?


Share/Bookmark

26.6.11

REACHING FOR THE MOON (Del Garraf a Ganímedes)


Share/Bookmark

25.6.11

AMB ELS ULLS CLUCS !!!! PER QUAN DIEU?



Share/Bookmark

RESUM DEL GENOCIDI

Tot i que els tres vídeos que conté el resum han tingut una relativa difusió, em sembla oportú el moment per penjar-los en aquest format continu, que curiosament permet veure la persistència ancestral del nostre adversari, Castella, en suplantar la cultura i llengua pròpies per la seva, forastera i invasora, amb la finalitat d'apropiar-se d'uns territoris i una història que no els pertany. Encara no ens han guanyat, després de 300 anys.

No han demanat perdó i, per tant, no cal que els perdonem.


Share/Bookmark

24.6.11

ÀFRICA DES DEL CEL - AFRICA FROM ABOVE


Àfrica des del cel / Africa from above from Quico Romeu on Vimeo.
Share/Bookmark

22.6.11

SANT JOAN – FESTA NACIONAL DELS PAÏSOS CATALANS

image
Transcric literalment des de L’Ateneu.org
“Arriba una de les dates més esperades de l’any: el 24 de juny, la Festa Nacional dels Països Catalans. Temps de foc, fogueres, falles i revetlles. Temps de bon temps, de donar la benvinguda a l’estiu i cremar els mals records d’una temporada que ja s’acaba. (…)
(…) La Revetlla es celebra a totes les terres de parla catalana. Aquestes són algunes recomanacions.”
LLEGEIX AMB MÚSICA! (fes clic)

La Plantà de la Foguera del Tio Cuc, dins les Fogueres de Sant Joan d'Alacant
La nostra festa, les Fogueres de Sant Joan, nasqué al caliu de la llengua autòctona d’Alacant, la qual cosa ha generat tot un gènere literari singular, de caire popular i costumista, que ha estat històricament present en fogueres, llibrets, comèdies i altres publicacions que la Festa ha produït. És la literatura genuïnament de Fogueres, la que s’expressa en català dialectal alacantí, que malgrat les penalitats passades i les encara desafeccions del present, es resisteix a morir. I aquest llibret, com vegeu, n’és bon exemple.
Les Fogueres de Sant Joan existien abans de 1928, però la revetla derivada no tenia el beneplàcit de les autoritats, geloses de les cremes i esclafits de petards. Tot canvià en febrer de 1928, quan un gadità resident a Alacant i profundament valencià, Josep Maria Py, decidí proposar la imitació de les populars Falles del cap i casal valencià, convertides en Fogueres a Alacant. Dit i fet, l’entitat cultural Alacant Atracció, a la qual pertanyia Py, féu seua la idea i el 26 de febrer de 1928 publicà una nota de premsa al Diario de Levante on demanava l’organització d’unes festes majors coincidint amb la diada de Sant Joan.

Festes de Sant Joan a Ciutadella
born_mans
Les festes de Sant Joan durant darrers anys han esdevingut més que una simple celebració de caire local i insular. Ara, a dia d'avui, són una festes coneguda arréu del món, amb gran afluència de visitants, majoritàriament de les Illes Balears i Catalunya. Tots i cadascun dels visitants senten una admiració especial, que per part dels illencs i sobretot els ciutadellencs es converteix en estimació i devoció cap a les festes.


Unes festes que han evolucionat amb el pas del temps fins born_caixerfadria arribar a coneixer-la així com és avui.
A aquesta secció trobareu una explicació dels orígens de Sant Joan així com una explicació de cada un dels actes que es celebren tant es Dia des Be, com es dissabte de Sant Joan i es dia de Sant Joan.




Crema 'deth haro' a Arties i Les, després d'arrossegar-lo encès pel poble.
Què és l’Haro?
L’Haro és un tronc d’avet pelat d’uns 12 metres d’alçada que esdevé el centre d’un cerimonial que vol escenificar i perpetuar el sentiment d’agraïment a la terra just en el moment del solstici d’estiu, just en el moment quan la terra torna a donar fruits.
Aquest poble de la Vall d’Aran, a tocar de la frontera francesa ha conservat una tradició ancestral que, sens dubte, ens ve del paganisme i de les arrels més profundes de la nostra cultura.
A la nit de Sant Joan, representativa del solstici d’estiu es crema l’Haro, prèvia la benedicció cristiana amb la presència de la imatge de Sant Joan Baptista, barreja de paganisme i cristianisme.
Falles a Andorra la Vella, Barruera, Boí, Encamp, Les Escaldes, Ìsil, la Massana, el Pont de Suert, Sant Julià de Lòria, Senet i Vilaller
LES FALLES, UNA TRADICIÓ PIRINENCA:
Festa de les Falles a Isil d’Alt Àneu





La celebració del solstici d'estiu, la nit de Sant Joan, és una de les festes més antigues que han perviscut a tots el Països Catalans i a tota la conca del Mediterrani. Així com a la majoria d'indrets les fogueres es fan amb mobles vells, a les comarques més altes de Catalunya el que s'encenen són troncs d'arbre. Aquests troncs roents són els que donen nom a la festa de les falles, la forma més arcaica d'aquesta festa de foc.

Fogueres a Benavarri, Beranui, Monturiol i Xàbia
El Girafoc a Lliçà d'Amunt







Avui s'encendrà la foguera més alta de Catalunya. I tot, al ritme de les músiques i espectacles més variats. I és que, des del 10 de juny, Lliçà d'Amunt és tot una festa i una trobada musical. Ah! I demà s'acaba, això sí, amb una cassola d'estofat popular. T'hi apuntes?

Programa d'actes 2011

cartellfolc2011petit

19 h > Actes de rebuda de la Flama del Canigó a la Placa del Vi: actuació castellera de Marrecs de Salt i de la colla gegantera Fal·lera gironina.
20:30 a 21 h > Cercavila amb la Flama del Canigó des de la Placa del Vi a la Placa de les Pedreres amb Fal·lera.
21 h > Sopar. Compra el tíquet ara mateix!
22.30 h > Encesa del foc amb les Bruixes de 7'd'latex i els Diables de l'Onyar. Presentació de tota la vetllana a càrrec d'Ara pla.
 
 
 
Ritual de bruixes a Premià de Mar
Correfoc i diables a Bou i Canovelles
Concurs de 'bujots' a Maó, Sant Lluís, Ciutadella i altres poblacions de Menorca
Els bujots són uns ninots estrafolaris que cada família fa a casa seva amb tot allò de vell, sobrer o fet malbé que jau als armaris: sabates, mitjons, camisetes, pantalons, guants, draps i tot tipus d'altra roba vella.
Els bujots poden fer-se sols o en un context determinat, en funció de si el que es vol és fer al·lusió a una persona o a una situació que es considera injusta. El bujot es dota de cert contingut: representa a una persona viva o a alguna cosa negativa, que es vol satiritzar. I per això es crema al final: cremant al bujot es crema, simbòlicament, aquella situació

Share/Bookmark

21.6.11

COINCIDÈNCIES HISTÒRIQUES...

DEMOSTRAT: LA REALITAT SUPERA LA REALITAT, SENSE FICCIÓ.


Share/Bookmark

18.6.11

LA TRAMA II: MARIO CONDE. UN SEGON COP?

El febrer de 2011 el rotatiu "Nueva Alcarria" reproduïa una interessantíssima carta al director del ciutadà Antonio de Miguel Antón (Enllaç).Crec que el títol de la carta és enormement significatiu: "La Fundació Civil, les Taules de Convergència i tantes altres coses".

En aquesta carta s'expressaven idees que des del passat mes de maig han aconseguit gran notorietat pública:

. "El dimecres 16 de febrer, a l'hotel Intercontinental de Madrid, Mario Conde va presentar la Fundació Civil, una institució que compta amb centenars de suports, independent de qualsevol partit polític, sense finalitat política directa i dirigida a què la societat civil exerceixi els drets i el protagonisme que li corresponen "
· "Ens va parlar - el senyor Conde - de la necessitat de vèncer la por, de tenir conviccions i de participar activament, passant de la paraula a l'acció"
· "El dissabte 19 del mateix mes, a l'auditori Marcelino Camacho de Madrid, gent plural i rellevant de l'esquerra de forma independent: escriptors, periodistes, polítics, professors, intel·lectuals, sindicalistes etc, es reunien en una assemblea constituent per ‘impulsar un procés d'acostament i convergència de tots els sectors i sensibilitats de l'esquerra per anar conformant una resposta unitària’ ".
· "Qualsevol intent de transparència, d'equitat, de participació, de justícia ha de ser benvinguda.Totes aquestes iniciatives haurien de formar un tot, una cosa única, un agregat social, un moviment que defensés els drets de la societat i busqués a aquesta com propietària del seu propi destí i com a principal protagonista"
· "Tant de bo que les taules de convergència, la fundació civil i tantes altres busquin això, haurien de fer-ho i haurien aglutinar no només a l'esquerra per fer possible una altra esquerra. L'alternativa no és crear una altra esquerra per sortir d'aquesta esquerra, no és pensar que una altra esquerra és possible, no és aconseguir articular una altra alternativa política d'esquerres creïble a la societat; l'alternativa és que la societat intervingui i participi d'una forma activa, efectiva i real en el procés de gestió del seu país"

Ens és familiar aquest llenguatge?

El projecte de Mario Conde: Fundación Civil (Enllaç).

L'ex banquer, convicte per gestió irregular dels fons del Banesto, està tenint un èxit rellevant, no només per l'expectativa que va crear en els cercles influents dels cenacles polítics, grups de pressió i de comunicació i el seu important nombre de seguidors, sinó sobretot per la seva capacitat de generar un "consens" d'idees, projectes i estratègies al seu voltant, que en l’actualitat exposa des del programa “Una hora con Mario”, en la feixista Intereconomía TV, recordem que vinculada recentment a Radio Intercontinental, la ràdio falangista fundada per Ramón Serrano Suñer.

Mario Conde no és un nouvingut a la política. En el seu moment va pagar els deutes econòmics del residual CDS d'Adolfo Suárez, un partit que pretenia superar les contradiccions esquerra-dreta - sona la idea? - per ...situar-se en el pensament liberal "progressista". El va comprar com si fos una empresa i es va presentar amb ell a les eleccions generals del 2000. No va arribar a cap banda en aquell envit. Però Mario Conde és un personatge de raça. Ho va demostrar als 90 escrivint un "best seller” polític, molt reeditat, anomenat " El Sistema ". La tesi d'aquest llibre consisteix en analitzar el caràcter oligàrquic de les relacions entre els poders econòmic i polític però posant l'èmfasi en la part política i deixant l’econòmic i social en un lloc secundari.
El senyor Mario Conde, al bloc de la seva Fundació Civil, ha estat un dels "homes de pensament" i acció de la dreta més respectuosos i simpatitzants de Democràcia Real Ja!. De fet, molts dels que participen en el bloc com a comentaristes dels articles es declaren propers, simpatitzants o participants d'aquest moviment:

"Polítics i banquers: qüestió de mentalitat, no només de lleis" (2011.05.13) (Enllaç).

Article sense títol de Mario Conde (Enllaç).

"Prohibida la concentració de Democràcia Reial Ja! per demanar el "vot responsable" (Enllaç).

"Avui 22 de maig de 2011. Demà, 23 de maig de 2011 "(Enllaç).

Tot això mentre que els "demòcrates reals" i els "indignats" amb el sistema electoral i polític, però bastant menys amb el capitalisme, van com a mínim coexistir amb l'assoliment de l'èxit aclaparador del PP. Després el rotllo kumbaià d'èxtasi místic a les places del país va deixar de ser necessari i el 23 de maig el to afectuós i comprensiu del senyor Conde cap al "moviment nacional" indignat s'havia tornat més àcid (Enllaç).

També coincideix amb l’aparició de violents en algunes manifestacions i concentracions dels assemblearis, sempre a la perifèria, mai a la Plaça del Sol.

Fundación Civil

 

 

 

 

Altres amistats

Lorenzo Abadia, de professió immobiliari, és el secretari Executiu Provincial del Partit Popular de Saragossa (Enllaç) i simpatitzant amb els del 15M (Enllaç 1 Enllaç 2) fins al moment en que va deixar de ser-li útil perquè la feina ja estava feta. L'últim post del dia 21 de maig al seu bloc "Mando a Diastancia. Herramientas Digitales para la Revolución Democrática"(Enllaç ), no és altra cosa que la seva crida a la desactivació d'un moviment que ja va complir el seu objectiu: contribuir a l'èxit irresistible del PP el passat 22 de Maig.

Bernardo Rabassa, President d’honor i relacions externes del “Club Liberal Espanyol" - que mou més de 20 organitzacions de dretes que no tenen perquè ser alienes al PP i que va estar entre els primers suports de "Democràcia Reial Ja" -, escrivia el novembre de 2010 coses del tipus "Esperem que l'enorme difusió, donada a la nostra Convocatòria - cridava a la unitat del pensament liberal - , afavoreixi la massiva assistència de qualsevol organització de la Societat Civil que ho desitgi, amb absolut respecte pel seu credo polític, com en la Platajunta del 73-76 on ens ajuntàvem des de Marxistes leninistes a Comunistes, Socialistes, liberals i democristians, units enfront de la Dictadura, com ara ho fem davant d'un estat de la Nació que ens porta directament al fracàs com a Poble, estat i Govern "(Enllaç). No sona al Manifest de Democrtàcia Real Ja! (DRJ)(que ara dóna error fatal a la pestanya per desplegar), de: "uns ens considerem més progressistes, altres més conservadors"?
Transversalitat en diuen a aquesta estranya barreja política que no busca res més que desarmar l'esquerra per convertir-la en una arma inútil enfront del capital.

És més: Escriu al web del Periódico Liberal “El Reformista” (Enllaç):

(…) [les persones acampades] solo quieren un CAMBIO TOTAL EN POLITICA que supere lo que conocemos. Es decir, lo que venimos propugnando pero sin las narices para hacerlo desde hace años (…) Bueno, pues fui a Sol acompañado por Diego Ruiz y Juan Pina Presidente del partido de la Libertad Individual, que tiene el mejor Manifiesto Liberal que nunca se ha hecho en España, gente joven, que no se presenta a estas elecciones, pero que tiene muchos miles de seguidores en face-book y que se dedicó con  otros compañeros en la plaza de Callao a repartir una hojita titulada “La alternativa al malestar no es darle más poder a quienes ya lo tienen” refiriéndose a los estatalistas, que pensaban que formaban la mayor parte de los congregados en Sol.

Curiosamente había mucho interés en la calle pues les quitaban de las manos con avidez, la susodicha hojita que se remataba con otro titular “INDIGNATE” un leit motiv que ha hecho furor (…)

Enrique Dans, format en les Universitats més liberals del capitalisme nord-americà, ha potenciat, a través del grup # nolesvotes, integrat des del principi en DRJ i amb vincles amb una part dels acampats de Sol, la desmobilització electoral de l'esquerra. Ho han fet mitjançant un missatge cap a l'esquerra, no cap al PP, del "tots són iguals", abstenció, vot nul, vot en blanc o vota "partits minoritaris". Això últim sense cap orientació del vot, no en clau de sigles, sinó de votar els qui estiguessin propers als postulats del moviment dels suposats "indignats". Quan el que es dóna són missatges confusos i contradictoris, el que es busca és confondre al personal per potenciar les possibilitats d'èxit de la llista més votada, en aquest cas l'extrema dreta del PP. Què li importen els aturats, els precaris, els desnonats o els que engreixen cada dia les llistes de persones que dormen al carrer a aquest expert en direcció i gestió d'empreses per una de les universitats més destacades en pensament econòmic liberal (UCLA) d'USA, i personatge clau des del principi en aquesta "revolució taronja"? En el seu llibre (foto) ens deixa una perla de la seva visió i de la profunditat del seu pensament: (…) poner a los niños delante del ordenador desde los 2 años porque ante la mierda de futuro que nos espera es mejor que se vayan acostumbrando (…)

Ricardo Gally, creador del lloc "menéame.net", pretesament pluralista, des del qual es van donar els primers impulsos a Democràcia Reial Ja! i que no ha tingut inconvenient a donar suport a aquesta plataforma fins i tot implicant-s’hi personalment (Enllaç) tant amb ella com amb el grup #nolesvotes (Enllaç). És en aquest web que es pot trobar aquesta informació:

“Desde finales de enero del 2011, nos estamos reuniendo partidos, grupos e indiviudos interesados en traer a la realidad la democracia participativa. Seguimos convocando a gente interesada. El grupo esta abierto a todos, colectivos e individuos. Buscamos apoyos de todo tipo, ahora mismo (20 febrero) gente que tenga experiencia en gestión municipal para redactar Reglamentos de procesos de democracia participativa. [15] ¿Conoceis procesos de este tipo? ¡Contactadnos!

Tras las elecciones municipales y de algunas autonomias. Seguramente seguiremos trabajando juntos. Somos unos cuantos partidos que nos proponemos como "sin ideología" y servir como vehículo para la participación ciudadana directa/participativa. ¡Aunque sea el futuro, hace falta trabajo para traerlo aquí! http://www.democraciaparticipativa.es

Se inició por facebook y ahi sigue, tenemos la guia técnica para conectarse el viernes y trabajamos con ietherpads y mesas que estamos abriendo para trabajar.

Democracia Directa Digital (D3) por el momento ha declinado participar en estas reuniones porque considera la democracia participativa un paso intermedio autolimitado y que no se justifica, al ser ya factible una democracia directa, aunque sigue con interés el proceso (fuente: tweets y comentarios en Facebook). Digital2, miembro de D3, lanzó el 23 de Febrero una propuesta concreta para pasar del #nolesvotes a una revolución ciudadana digital.

La Democracia Participativa es un continuum entre la Representativa y la Directa, en la cual se puede estar más o menos cerca de cada uno de los polos.”

Què en resulta de tot això?
La dreta europea més reaccionària s'ha imposat en la gran majoria dels municipis de capitals  i de les CCAA en les quals es realitzaven eleccions autonòmiques (totes excepte Catalunya, Euskadi, Galícia i Andalusia) entre discursos dels indignats consistents en posar en primer lloc de les seves preocupacions la reforma de la Llei Electoral (els 5 milions d'aturats o els beneficis de la banca i les grans empreses han de ser una cosa de segon nivell?), del tots són iguals i un “no els votis” que semblava dirigir-se a tots els partits per igual, encara que després van matisar que només es referien al PSOE, el PP i IU.
El cas és que aquest missatge no ha funcionat amb el PP ni amb CiU. Com havia de funcionar si l'estratègia estava destinada a desmobilitzar el votant d'esquerra i no al de dreta? O potser és que els preocupa als votants del PP la corrupció (al País Valencià sembla que no), el sistema electoral o les llistes obertes?
És obvi que qui ha governat aquests anys de la crisi capitalista des de la dreta liberal ha estat el PSOE i que la indignació ciutadana s'ha bolcat especialment amb ell però el paper dels qui han mogut els fils ha estat especialment rellevant en l'entronització d'un PP que semblava molt segur de vèncer en la contesa electoral però que necessitava de la desmobilització de l'esquerra. Quin altre sentit ha tingut la irrupció del moviment 15M en la meitat exacta de la campanya electoral que no fos aquest? Per què no una setmana abans o una setmana després? Perquè la seva veu fos escoltada? Sembla que els votants del PP no van escoltar allò que el PP i el PSOE eren el mateix o que no calia votar-los. Es sabia que això era així quan es va dissenyar la campanya de DRJ i les acampades del 15M? Crida l'atenció que els acampats i DRY s'hagin negat a fer una valoració dels resultats del 22M.
Quan escoltem absurds discursos del tipus “les eleccions no importen” o bé “el poble n’està fart i l'abstenció és cada vegada més gran”; doncs no és veritat. L'abstenció ha baixat del 36,03% el 2007 al 33,77% el 2011. Però ha afectat sobretot als votants d'esquerra, excepte en el cas de Catalunya que ha castigat precisament l’esquerra independentista. La dreta, el PP, CiU, UPN, UPyD, PNB, PAR, les dretes insulars, ... han sortit a votar en formació militar, amb la mirada llarga i sense cap flaqueja en les seves files.

Estat són també les autonomies i els ajuntaments, ocupats en insultant majoria per la dreta. El 2012 aquesta dreta del PP probablement ocuparà el Govern i serà l'interlocutor dels indignats en tots els nivells de l’administració pública. No crec que els presti tan sols orelles, si és que per llavors els líders de la indignació - que n'hi ha - no han abandonat el moviment per passar a ocupar qui sap quines responsabilitats.
El PSOE és, de facto, el centre dreta de l'Estat espanyol però el PP és un partit que alberga en el seu interior a l'extrema dreta, un partit involucionista i al qual cap canvi de l’"status quo" li interessa si no és per enfortir més encara el seu control dels aparells de l'Estat, una major repressió social i política de la que fins ara hem conegut i, sobretot i primer de tot, la defensa encara més accentuada dels interessos de classe als quals representa. Si és així, coincidirà casualment amb les tesis més en boga entre la dreta nordamericana a través del moviment del Tea Party.

És cert que en les places, de les quals ja es van allunyant els focus - hauria de ser un sa exercici mental preguntar-se perquè determinats mitjans van retransmetre quasi en directe i per què no hi van ara -, es troben moltes persones d’esquerra, socialment combatives i conscienciades de la necessitat d'enderrocar el capitalisme. Però ho fan al costat de companyies poc recomanables, que situen tots els partits en el mateix lloc, que mantenen una posició reaccionària cap al compromís organitzat clàssic, que afirmen que dreta i esquerra són el mateix i que veuen superat un projecte d'emancipació al qual desqualifiquen com antigalla ideològica. Per molt horitzontals que siguin les decisions que diuen prendre, no són les corrents avançades del moviment les que porten la comunicació social cap als mitjans; tampoc la ciutadania ni les bases son qui defineixen l'estratègia del moviment. Altres són els que comuniquen i marquen el pas. Bona prova d’això la tenim en tot l’afer per tal d’incloure en el document de mínims el dret d’autodeterminació dels pobles, entre ells Catalunya, que ha batut rècords de dificultats, de condicions i contra condicions imposades i que semblaven inventades al moment, per finalment haver-se diluït en un laberint que no porta enlloc. Per plural que sigui la realitat ideològica o bé d’altres identitats i dels sentiments de pertinença o no a l'estat espanyol, la percepció col.lectiva segueix girant avui molt més sobre el que succeeix en el centre de la vida política de l'Estat, Madrid, que sobre el que passa a la resta d'aquest, amb l’excepció dels fets davant els Parlaments valencià i sobretot el català. Que el 15M hagi estat una data comuna per a tot el moviment i que la primera plaça de les acampades estigués a Madrid així ho indica. Es tracta d'un moviment més centralitzat i articulat del que sembla. Mentre la batuta que marca els passos de les assemblees segueixi movent fils que atrapen a l'esquerra i els sectors que voldrien un avanç progressita i en positiu, en un disseny que sembla teledirigit - (recordem: Mando a Diastancia. Herramientas Digitales para la Revolución Democrática) - per enfortir el bloc hegemònic que s'estructura al voltant del PP, no hi haurà cap spanish revolution, almenys en un sentit progressiu de la història.
Vénen temps difícils. Una fase de la crisi capitalista molt més aguda està aterrant a nivell mundial. I el PP i les forces polítiques reaccionàries del món sencer necessiten "revolucions taronges" que condueixin la classe treballadora i els seus pobles, no ja a carrerons sense sortida, sinó cap un calculat procés  d’involució, que desacrediti les esquerres per precisament trencar-les.
M'agradaria equivocar-me.


Share/Bookmark

17.6.11

LA TRAMA? – alguns noms

Traducció automàtica. Font:

http://identidadandaluza.wordpress.com/2011/06/15/en-democracia-real-no-se-cortan-un-pelo/

Des d'abans de la manifestació del passat 15 de maig vinc explicant les diferents connexions del monstre anomenat Democràcia Reial Ja, i els seus subproductes diversos, amb els poders econòmics de tall liberal que manegen els fils de tot el muntatge al voltant del 15 M tant a l'Estat espanyol com a escala internacional, donada el mimetisme amb què s'ha reproduït una espontaneïtat a nivell mundial realment inexistent.Els globalistes del Nou Ordre Mundial juguen a la "democràcia real" amb cartes marcats.

Poques vegades es presenta l'ocasió de que bona part de les relacions que s'han establert entre els diferents agents d'aquests poders es mostrin públicament en un acte obert a l'audiència ciutadana.El lloc triat és un espai summament respectable pel que de cívic i cultural té: l'Ateneu de Madrid i l'acte és el dimarts 14 de juny a les 7,30 de la tarda.S'hi presentarà el llibre del senyor Lorenzo Abadia Escario, ex secretari executiu provincial del Partit Popular (PP) a Saragossa el 2009 (1) i actualment responsable de l'àrea d'infraestructures (és empresari del sector immobiliari) del mateix partit (2).El llibre que serà presentat es titula, no s'ho perdin, " Comandament a Distància: eines digitals per a la revolució democràtica " (3).Crida l'atenció el títol en tota la seva extensió:

  • " Comandament a distància " : Qui ho maneja i quin programa triarà? Per què serà que no ens sorprèn aquesta analogia?
  • " Eines digitals per a la revolució democràtica " .Ja hem anat coneixent molt sobre l'ús de les noves tecnologies i la formació de "líders" en les mateixes per part de diferents agències, lobbys i think tanks USA en les revolucions taronges, començant per Ucraïna i seguint per altres que poden ser integrables genèricament en aquesta denominació però que han tingut altres específiques més específiques (de les tulipes, dels gessamins, de twitter (aquesta fracassada), .... Totes elles han tingut una orientació político-econòmica liberal. Podria sorprendre l'elecció del terme "revolució" per part d'un polític del PP però no ho és quan es té clara l'orientació d'aquesta IN-VOLUCIÓ. El que tampoc sorprèn però si escandalitza és l'expressió "democràtica" per part del dirigent polític d'un partit que s'ha negat diverses vegades a condemnar el franquisme al Parlament de l'Estat espanyol. El cinisme d'aquests "liberals" resulta repulsiu.
  • Aquest llibre comparteix nom amb una altra pàgina del mateix autor (4), en què s'expressa obertament una simpatia per "Democràcia Reial Ja"

Òbviament, els que van a reunir-no són els propis poders sinó els seus peons, tots ells estratègicament situats.Aquells solen tenir cares més ocultes i, al cap ia la fi, el poder econòmic del capitalisme, i els seus instruments de control, pressió i influència són fonamentalment estructures i no mers rostres concrets que existeixen però no expliquen la dinàmica de la dominació de classe.

Però encara que no siguin més que peons dels planificadors d'aquesta "revolució solar" val la pena analitzar amb algun detall alguns trets que els defineixen en relació amb les seves ideologies, el que representen i les connexions que estableixen amb un entramat de xarxa més àmplia.Em centraré a continuació en cada un d'ells.L'enllaç d'Internet destinat a anunciar la presentació del llibre -http://www.mandoadistancia.me/?p=122 - ens mostra a tots ells i és més que suggerent, però val la pena dedicar una mica més d'atenció a conèixer què hi ha darrere de la breu referència a cada un dels 8 personatges.

1.-El Mestre de Cerimònies: Pedro López dalt.Encarregat de presentar l'acte .Al costat al que ja se'ns explica d'ell en l'enllaç abans esmentat cal assenyalar que Pere López dalt és membre del Comitè Executiu del Club Liberal Espanyol col.laborador de la publicació liberal "El Lliurepensador", que dirigeix ​​Bernat Rabassa, President d'aquest Club , del qual ja hem parlat l'article "L'esperit del 15M va esclatar el 22 de maig" El 27 de novembre de 21.010 presentava el " Congrés Plataformes Segle XXI ", també l'Ateneu de Madrid (5).En aquest Congrés, el seu president Bernardo Rabassa deia paraules que evoquen fortament el moment actual:

" El Club Liberal Espanyol que m'honro a presidir conjuntament amb La Secció de Ciències Jurídiques i Polítiques de l'Ateneu de Madrid que presideix Pedro López dalt, membre també del Comitè Directiu del Club i altres Associacions civils, entre els líders figuren Juan Vicente Santacreu i Jesús García Barcala i altres nombroses personalitats convocants del Congrés i que ha estat interpretat en clau americana com "Tea party" encara que a alguns no ens agradi el Te, pretén ser un moviment ciutadà ....en què juxtaposats i sense demanar credencials ni nombre de Associats, discutim els representants de lasocietat civil , sociòlegs, dentistes, sabaters, autònoms, empresaris, directius, sobre el futur d'Espanya, del qual hem estat desposseïts pel sistema polític vigent en nostre País, a la recerca d'una democràcia més directa i representativa amb més possibilitats d'intervenir i amb més freqüència que en les actuals conteses electorals .Volem ser votants directes dels nostres diputats i han d'existir mitjans per al "impeachement" i per al recanvi de els governs , quan aquests, com ara no només no són eficaços, sinó que van en contra dels nostres interessos civils .

Si se li vol dir "tea party" no cal oblidar que als EUA ha estat un moviment exemplarment democràtic, que ha guanyat democràticament la majoria a la cambra de representants i no com pretenen vendre'ns un moviment ultra, ja que totes les opinions han de tenir cabuda en el Govern de la Nació, tant d'esquerres com dretes ". Valdria la penapreguntar-se si és mera casualitat que només 3 mesos abans d'iniciar els primers passos de la Plataforma de Coordinació de Grups Pro-Mobilització Ciutadana, després DRY, es produïssin els avenços més marcats pel que fa a coordinació de grups liberals ja discursos polítics que més tard hem vist reflectits en l'ideari d'un moviment ciutadà a l'Estat espanyol .

Pedro López dalt és també col.laborador de la revista El Catoblepas, de l'extravagant filòsof Gustavo Bueno Martínez, ex marxista derivat en pensador reaccionari que el 1999 va expressar la "idea": "Jo mataria l'etarra Barris amb les meves mans", a la intenció va arribar a denominar aberrants com "eutanàsia processal".La col.laboració de Pedro López dalt amb el Catoblepas i altres publicacions de , agrupades en el complex "El nòdul materialista" és consonant amb la idea del seu paisà (Bé és d'origen Rioja) de crear una aliança entre liberals, comunistes i catòlics enfront a la socialdemocràcia .I sembla que segons han actuat les Taules de Convergència Ciutadana dissolent en el 15M així ha estat.

2 .- L'autor del llibre, Lorenzo Abadia Escario: aquest empresari (que no diu que ho és del sector immobiliari ), consultor i inversor és elcoordinador nacional de "Xarxa Democràtica", molt ben relacionada amb el Moviment Ciutadà per la República Constitucional del sinistre personatge Antonio García-Trevijano (6), que tant predicament va tenir en el seu dia al diari El Mundo i les conspiracions antidemocràtiques de Pedro Jota Ramírez i que avui incrementa la seva ascendent entre els indignats.Des de l'inici de la constitució de la Plataforma de Coordinació de Grups Pro-Mobilització Ciutadana, germen de Democràcia Reial Ja, diversos membres del grup polític de García-Trevijano es van incorporar a aquesta Plataforma.

Però tornem sobre l'anomenada " Xarxa Democràtica " .Aquesta organització ve coordinant des de fa temps no només amb el Moviment Ciutadà per la República Constitucional sinó amb els grups liberals articulats des del "Congrés Plataformes Segle XXI" , el que és comprovable en la intervenció de Lorenzo Abadia en aquest Congrés (7) Aquesta intervenció val la pena ser llegida perquè la seva música els sonarà molt coneguda.Referent a aixòels suggereixo que vegin el vídeo de Xarxa Democràtica de Youtube (8) i es preguntin si hi ha o no coincidències plenes amb els arguments de DRY i dels indignats . La imatge de les manetes al Sol els cridarà l'atenció ... només que és d'octubre de 2010 .Una altra coincidència?

Una breu recensió del llibre (9) de Lorenzo Abadia realitza afirmacions del tipus:

  • " Aquest assaig , escrit abans però la revista que coincideixi amb els esdeveniments del 15 M, suposa la intelectualización de les demandes ciutadanes que han donat lloc a les massives protestes al carrer, des d'una òptica sense ideologia " .
  • " A Espanya no vivim en democràcia " .¿Es refereix el senyor Abadia a la Llei de Partits, potser a la repressió soferta per desenes de sindicalistes del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), potser al fet que poders econòmics als quals ningú va votar hagin segrestat l'autonomia de la política , imposant de manera terrorista seva agenda als representants electes?No crec.
  • Més aviat fa referència a qüestions com la representació i la divisió de poders però crida l'atenció la seva referència a " La despesa pública insuportable, el mal ús dels fons públics, les prebendes de molts dirigents, la corrupció ... " .Estic segur que quan el seu partit, el PP, arribi al govern no tindrem cap problema amb la despesa pública, o amb " el mal ús dels fons públics " .Senzillament perquè la despesa pública que encara no hagi retallat el Govern del PSOE desapareixerà per sempre.Pel que fa a les " prebendes de molts dirigents, la corrupció "resulta obscè que ens parli d'això un personatget amb carnet del partit més corrupte de la història de l'Estat espanyol des de 1977.Pel que fa a prebendes podria preguntar per elles al seu companys d'armes, la senyora Cospedal.

3.-L 'amic expert en tecnologies de la informació, Enrique Dans: Què hi ha del archipopular Enrique Dans que no coneguem ja?Sabem que va encapçalar l'oposició a la Llei Sinde , que és un expert en noves tecnologies (cridaner la quantitat d'ells que hi ha entre els ciberrevolucionarios), que és el blocaire de més èxit del país, que ha estat el promotor del # nolesvotes , que tan útil va ser per desmobilitzar el vot de l'esquerra el 22 M, amb aquell ball del vota en blanc, vota nul, abstén, vota a altres (sense suggerir els criteris que, segons ell havien de complir aquests altres per ser votats) i ajudar l'èxit del PP.Potser se sàpiga menys que sensibilitzar a Marianico en com utilitzar les noves tecnologies per a l'èxit de la dreta PPera o que ha treballat per la Xunta de Galiza (Galícia per als hispanoparlants) a través del "Observatori dóna Sociedade dóna Informació i Modernització de Galícia" , el període del president Feijoo (PP).Molt menys coneguda és que Enrique Dans és que ha estat patró de la Fundació Chandra (sona a santó hindú no?), araFundació Fes-ho Possible .Aquesta Fundació, entitat privada sense ànim de lucre (ONG), que dóna suport sense traves al 15 M (10) Però si aquesta gent dóna suport al 15 M, què fan llavors dins del patronat de la Fundació Fes-ho Possible (abans Fundació Chandra)

  • La vicepresidenta del Grup VIPS , Maite Arango García-Urtiaga
  • El conseller delegat de la asseguradora mèdica privada DKV , Josep Santacreu Bonjoch
  • El president de l' Agència Europa Press , Assís Martín Cabiedes
  • El professor de l' Institut d'Empresa , Julio Carazo San José
  • La inversora i empresària immobiliària, Elena Acín Aguado
  • El soci en Cabiedes & Partners, societat de capital risc, José Martín Cabiedes?

Els asseguro que si el Patronat d'aquesta ONG anomenada Fes-ho Possible , de la qual Enrique Dans és avui membre del Consell Assessor (en el passat del seu Patronat), i que dóna suport al 15 M, és interessant, no ho és menys dit Consell Assessor (11) És que estem davant d'un capitalisme ètic, és que potser s'han cregut l'estratègia de la RSC (Responsabilitat Social Corporativa) de les grans empreses?Suposo que en la mateixa mesura que ho han fet la dona més rica de l'Estat espanyol i exdona d'Amancio Ortega (INDITEX), Rosalía Mera, l'ex president de Jazztel Martín Varsavsky o Paris Hilton, tots ells nous indignats.La qüestió és saber contra què està indignada aquesta gent tan poderosa i perquè dóna suport a un moviment que nega que al'Estat espanyol hi hagi democràcia?¿O és que algú es creu que si DRY o els acampats fossin contra els interessos de la classe capitalista que ha creat la crisi econòmica mundial aquesta gent havia de ser membre del Consell Assessor o del Patronat d'una ONG que els dóna suport?

4.-El professor Liberal, Ramon Peralta: autor del "programa-decàleg per a un ordre constitucional liberal-conservador" (12), el contingut pot regirar els budells a més d'un.Reseñaré només algunes de les seves propostes més nauseabundes:

  • " Espanya, pàtria comuna i indivisible de tots els Espanyols "(dret d'autodeterminació passat per l'arc de triomf, arrrr! En això coincideix amb el que hi ha)
  • " Estat constitucional.Un Estat reduït i eficaç "Per qui no estigui posat en ideologia liberal, el senyor Peralta es ho aclareix més endavant:"Defensa de l'economia de mercat com la forma més eficient d'assignació de recursos i la que permet un major creixement econòmic en benefici del conjunt de la societat-no em faci vostè favors, cavaller-.Les restriccions a la llibertat econòmica afecten necessàriament a la llibertat en general, a les llibertats civils i polítiques dels ciutadans.Garantia del dret de propietat com a fonament genèric de la llibertat individual ".Ergo el que no tingui propietats, o aquestes siguin una full, que es foti per no tenir llibertat individual.En això el professor Peralta segueix a Marx quan aquest nega que hi hagi una autèntica llibertat de l'individu quan si aquest és un treballador que només pot vendre la seva força de treball, és a dir, a ell mateix.
  • " Reforma i manteniment d'un sistema nacional de salut i d'educació com a elements d'integració social en benefici de la qualitat de vida de tots. Finançament mixta, pública-privada , d'aquests sistemes.Necessitat de polítiques que incentivin la natalitat ".Com a pas previ a la seva privatització total, és clar.

D'altra banda el senyor Peralta és molt coincident amb la separació de poders i la reforma electoral, ja que en la seva opinió vivim en una "partitocràcia", expressió que últimament s'escolta molt en l'entorn DRY-indignat i que era molt del gust de Franco (utilitzada per la seva ideòleg de capçalera Fernández de la Mora).La desqualificació dels partits, per la crítica social que patien durant la crisi capitalista del període d'entreguerres del segle XX, va ser utilitzada a favor seu per Franco, Salazar, Mussolini i Hitler per acabar amb el problema: no més "partitocràcia".Partit únic arrrr!Però això sí, amb capitalisme protegit.Amb aquesta salvaguarda de capitalisme estufero, els liberals solen tornar desmemoriats respecte a la qüestió de les llibertats polítiques.

Per cert, la web on està allotjada la pàgina del professor Peralta, alberga també la del professor Neira-un altre per al que tampoc hi ha democràcia a Espanya-, l'acció defensiva en el cas d'una dona atacada per la seva parella va quedar eclipsada per les seves aparicions públiques en els mitjans de comunicació en què ha sostingut posicions polítiques properes al feixisme.

5.-El fundador de la plataforma multiparts anarcocapitalista i liberal rabiosa, Plataforma Per la Democràcia Participativa, Miguel Prats: al videoxat establert en la publicació de "L'ideal de Granada" amb Miguel Prats (13), Miguel Prats presenta la seva plataforma com " sense ideologia ", i partidària de l'anonimat : " La política ha de ser impersonal, si una persona gestiona bé una institució o una empresa privada, tu no necessites veure-li la cara o saber qui és, simplement desitges que funcioni " .No se'ls pot identificar per la seva ideologia, que afirmen no tenir (l'experiència m'ha ensenyat que el que afirma no tenir ideologia la té: de dretes) i tampoc pel cara o el nom (encara sort que ell dóna el seu).Aquest senyor sembla un clar partidari del rostre ocult del poder.Ara per ara els partits integrats en la Plataforma Democràcia Participativa (14) no ho són pel que fa a les quotes de representació o capacitat de govern que hagin assolit però sí que ho són els poders econòmics que pensen en ells com a noves alternatives de poder polític.

No hi hauria massa que oposar a que unes noves figures substituïssin l'actual sistema de partits si aquestes noves figures emergents no estiguessin sustentades pels nous poders econòmics i no ocultessin les seves ideologies, encara que sapiguem ja que el Partit Pirata, el WikiPartido o el Partit d'Internet , per delirants que resultin els seus noms, són projectes anarcocapitalistas i queCiutadans és un partit liberal (en l'econòmic) progressista (en les llibertats individuals), és a dir procapitalista que et deixa expressar-però et donarà igual perquè ignorarà les teves demandes de classe .Aquests partits, entre altres, estan integrats en la Plataforma Democràcia Participativa que té enllaços a tot el que ha significat el 15 M, en concret a: # nolesvotes (els nois de Dans), 15M, Democràcia Reial Ja i Spanish Revolution .Per què no anaven a tenir-ne, si el disseny de tot aquest muntatge està més que clar per moments?Qui tingui dubtes sobre les seves connexions amb aquest moviment només ha de visitar la pàgina de Democràcia Participativa a Facebook.Però d'entre tots aquests enllaços és particularment interessant el titulat  Xarxa Social de Democràcia Participativa i Directa , que ens porta directament a una pàgina inspirada en un model de gestió empresarial, aplicable fins i tot a nivell mundial.

6.-El activista del moviment estrella del Moment, Democràcia Reial Ja, Olmo Gálvez. Es defineix a si mateix com algú que "sempre he estat un revolucionari i he volgut canviar el món" (15) Després aclarirà que la seva visió del que significa ser revolucionari passa de la "retòrica de la postguerra d'esquerra o dreta a un nou esquema on som Ciutadans i les propostes que tinguem beneficiïn els Ciutadans" .Fantàstic, pel interclassisme a la conciliació d'interessos capital-treball.Afirma que Democràcia Reial Ja "és un moviment horitzontal, sense líders".Però parla de DRY, com s'informa a la pàgina de la presentació del llibre del PPero indignat.I també coordinador de xarxes socials del mateix grup.Massa càrrecs per a algú que pertany a un moviment "tan horitzontal".Per a aquest representant del bloc tecnològic de la "Spanish Revolution", del qual forma part amb altres persones com el seu amic Enrique Dans, Ricardo Galli, l'ex candidat a les eleccions del 22M pel Partit Pirata, Ángel Badia (Angel), al qual no ha de confondre amb Lorenzo Abadia, i altres, els objectius són més que clars: " canviar els partits per adaptar al que demanen els ciutadans " (ja s'encarreguen ells de crear l'opinió publicada), democràcia interna en els partits (tema que lliga amb les llistes obertes), molta democràcia internetera (a l'estil del WikiPartido de la Plataforma Democràcia Participativa) i qüestions de reforma de l'Estat en clau liberal política. En tota l'entrevista en Teleprensa, diari digital de Madrid, no defensa ni una sola vegada els drets socials i econòmics d'un creixent sector de treballadors i autònoms afectats per la crisi .I és que aquest home és un dels molts Business School i emprenedors de DRY i els caps visibles del 15 M. Sorprèn la mesura que aquesta gent està connectada a les escoles de negocis i als models empresarials del management, sigui a través del seu formació i / o de la seva activitat professional .

7.-El difusor cultural i home de l'ambient universitari, Javier Esteban: Algunes pinzellades per anar coneixent a aquest excels personatge

  • Col.laborador de ABC
  • Col.laborador de " Les Nits Blanques "de Fernando Sánchez Dragó, a Telemadrid
  • Interessat en temes de xamanisme, psicomàgia (impagable la seva entrevista al entabanador Alejandro Jodorowski), antropologia espiritual i altres dèries metafísiques, vistes des d'un punt de vista culturalista
  • Autor d'un llibre apologètic sobre el professor Jesús Neira
  • Personatge de reminiscències anarquistes (editor de Ajoblanco i autor de "El dret a l'ebrietat"), encara que tant espiritualisme es porta malament amb la inapel.lable seny d'un bon llibertari
  • Antic col.laborador de l'ultradretà Ràdio Intercontinental , avui del Grup Intereconomía, que va ser creada pel cuñadísimo Ramón Serrano Suñer.

Molt més coneguda és la seva activitat com a Director de la revista Universitària Generació XXIhttp://www.generacion.net/ , en què es barreja en diferents dosis cultura postmoderna, espiritualismes diversos, referències a "escriptors maleïts", enfocaments de progressia i tradició i articles de decidit suport a Democràcia Reial Ja (16).

8.-El espiritualista de sectes de garrafa i conspiranoies LSD diverses, Rafael Palacios, Rafapal per als amics: aquest bon amic de DRY i els indignats és la via psicodèlica cap a la superstició, l'odi cap a l'Estat malvat, productor de chemtrails comecocos i l'anunci d'una Nova Era d'Aquari de pau i amor universals .Els seus deliris de líder còsmic de sectes de prêt à porter els ha donat a conèixer en múltiples blocs i webs a ​​quin més absurd en continguts sobre societats secretes, espiritualismes orientals i frikisme diversos.Vegeu " Periodisme per a ments galàctiques i psicomagia quotidiana " , Stop secrets i altres subproductes diarreicomentales diversos, ... Els seguidors d'aquest guru que encara no han abandonat les places continuen en la posició de lotus mirant al sol amb la síndrome de cames adormides.La resta d'ells encara es manifesta agitant els braços cap a Febus tot esperant que el seu líder els mani un vídeo de youtube als seus iPhones avisant-los que ja poden baixar-los.

La primícia de veure reunit aquest octet aquest dimarts 14 de juny, a les 19, 30 hores, a l'Ateneu de Madrid és una cosa que cap seguidor crítica dels "demòcrates reals" s'ha de perdre.Mai les connexions van ser tan descarades, ni tan evidents, ni tan públiques.Ja no cal parlar d'infiltrats en el moviment que va néixer a la llum pública el 15 de maig sinó de disseny estratègicament planificat.

NOTES:

(1)  http://2009-pp.pp.es/index.asp?p=13025&c=58426cf937eb05143f82b6d41e8968bd

(2)  http://www.ppzaragoza.com/principal/formest.asp

(3)  http://www.mandoadistancia.me/?p=122

(4) http://mandoadistanciarevoluciondemocratica.wordpress.com/2011/05/16/tratamiento-informativo-injusto/ i tambéhttp://mandoadistanciarevoluciondemocratica.wordpress.com/2011/05/15/54/i http:// mandoadistanciarevoluciondemocratica.wordpress.com/2011/05/13/toma-la-calle / i http://mandoadistanciarevoluciondemocratica.wordpress.com/2011/05/21/la-sugerencia-de-enrique-dans-magnifica-el-15m /

Encara que es posa una mica crític en aquest article amb "Democràcia Reial Ja", no és això obstacle perquè els hagi convidat com a participants i intervinents en la presentació del seu llibre i perquè un dels seus més conspicus representants, Olmo Gálvez, vagi en representació de DRY.Significatives les lloances del polític del PP al seu amic Enrique Dans en aquest últim article. 

(5)  http://www.clubliberal.org/index.php?option=com_content&task=view&id=17&Itemid=24

(6)  http://diariorc.com/

(7)   http://www.reddemocratica.net/index.php?option=com_content&view=article&id=26:intervencion-de-red-democratica-en-el-congreso-de-plataformas-siglo-xxi&catid=12:columnistas&Itemid = 19

(8)  http://www.youtube.com/watch?v=nHdYbrokWmY

(9)  http://www.mandoadistancia.me/?page_id=2

(10)         http://hazloposible.org/wp/15m-% c2% bfdonde-estem-les-ong / i també http://hazloposible.org/wp/movimiento-15m-manual-de-participacion-ciudadana- bàsica-i-elemental /

(11)          http://hazloposible.org/wp/nuestro-equipo/

(12)        http://www.observatorioliberalconservador.es/pagina_del_profesor_ramon_peralta.html

(13)         http://videochat.ideal.es/videochat.php?videochat=democracia-participativa

(14)         http://www.democraciaparticipativa.es/

(15)         http://www.teleprensa.es/madrid-noticia-302969-26230393BEl-objetivo-es-cambiar-todos-los-partidos-pol26iacute3Bticos2C-que-estos-est26eacute3Bn-m26aacute3Bs-de-acuerdo-con-lo -que-demanen-els-ciudadanos26230393B.html

(16)         http://www.generacion.net/significado-y-potencia-de-las-masivas-protestas-del-15-de-mayo i tambéhttp://mariavelasco.blogs.generacion.net/15- m-mirem-a-sol% e2% 80% a6-encara-sigui-amb-les-ulleres-fosques

Font: http://marat-asaltarloscielos.blogspot.com/2011/06/en-democracia-real-ya-no-se-cortan-un.html
Share/Bookmark

15.6.11

ULLS OBERTS! ESTAN ENTRE NOSALTRES!!!

Què pensaríem d'una notícia sobre un país llunyà que digués el següent.
"A [....] sembla que ha estat rodejat el parlament per persones no identificades que han intentat impedir la sessió al govern, diputats i diputades. que, per cert, feia just sis mesos que havien estat elegits. Les notícies encara són confuses però sembla que hi ha hagut agressions verbals, altres de no tant verbals, càrregues policials, etc. A una diputada de l'esquerra moderada l'han "marcat" amb una creu amb pintura negra a la seva gavardina".

A mi em fa pensar en la nit dels vidres trencats, l'any 33 a l'alemanya pre-nazi.

Em sembla que el moviment inicial d'aquests nanos i nanes, del qual en recolzo no pocs aspectes des del primer moment, pot haver estat intoxicat per professionals de la construcció d'escenaris. Concretament n'estic convençut que alguns serveis d'intel·ligència o contra intel·ligència n'han dissenyat l'actual deteriorament, jo diria que amb dues finalitats concretes: apropiar-se i controlar el moviment per evitar la resta del món occidental que s'hi sumi, i el segon i fonamental, avançar un pas més cap a aquesta nova croada contra la democràcia impulsada per certs mitjans de comunicació i pels polítics d'extrema dreta (eufemísticament Neocons). Sobretot perquè costa cada vegada més creure en allò altre en que la màfia i la dreta internacional està convertint les democràcies.


Pel que fa a la "indignada", hi ha gent que per joventut, ignorància del que ha costat aconseguir el que ara ens diuen que tenim (i fem veure que ens ho creiem), o bé per mil i una raons, hi creuen a cegues (recordeu quan érem joves? Qui no ho hagi estat mai no cal que respongui). Jo també ho crec que s'ha acabat el viatge del capitalisme, que no de la democràcia. Són joves i tenen les sangs calentes. El problema és qui disposa de les canalitzacions de gas, de cremadors i escalfadors, i a sobre obre l'aixeta i els hi ven (que no dóna) els mistos.

Per a mi és un pas més cap a la neteja mundial per extermini de gent sobrera (segons els i les que volen sobreviure) que s'està preparant fa temps. El retorn dels esclaus.

I els i les joves rebels que van iniciar tot el moviment, que ja tocaba, poden constatar que la guerra contra el totalitarisme que s'anuncia en missatges calculadíssims de grups mediàtics com Murdock, Fox, Intereconomias, etc,  és molt dura i cruel, i també hauran deixat pel camí una mica d'aquella ingenuïtat tant preuada.

El parlament hauria de ser per a mi inviolable mentre no ens sapiguem organitzar d'una altra manera. El nostre és  un dels parlament més antics del món, i dels més nous a la vegada i és on es decideix, agradi o no, el que som i serem com a poble.  Ves quina contradicció dir això, jo, que em defineixo com a llibertari! però també hauria de ser inviolable l'aspiració rebel a un món més just, més lliure i més solidari, així com la il·lusió, el somni i la innocència que els faran possibles.

Avui s'han violat els dos conceptes, i els fatxendes, els ganàpies i abusa nanos que ho han executat, segueixen als seus despatxos ordint noves conspiracions.


Acabo de saber que un petard a explotat a Palma, precisament on estan acampades les persones del moviment 15M.
Quina casualitat!


Fa pocs dies vaig entrar a la pàgina d'un dels instigadors de "cerremos el parlamento" (per cert ja inexistent).


Mitoa Edjang Campos


Quedeu-vos amb aquest nom i perfil, entreu-hi i mireu les seves amistats internacionals. Amb paciència, mireu-les totes, sobretot unes quantes que responen al nom "wearechange" i tragueu-ne les vostres conclusions.


TINGUEM ELS ULLS OBERTS! NO ENS DEIXEM ENREDAR PER OPINIONS DICTADES I PREFABRICADES.
CAP CLAR I PENSEM PER NOSALTRES MATEIXOS. 
Share/Bookmark

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.