traducció - translate - traducción

9.1.12

Bauzá donarà cobertura legal a la castellanització de topònims de les Illes


La nova llei de la funció pública permetrà que es castellanitzin els noms de pobles, carrers i carreteres
José Ramón Bauzá va dir que no modificaria la llei de normalització lingüística, però el govern balear s'ha empescat ara la manera de buidar de contingut alguns dels preceptes més importants i donar una cobertura legal a la castellanització de topònims que el PP ja ha promogut a Palma i a Maó. L'avantprojecte de modificació de la llei de la funció pública (pdf) implica canvis en la llei de normalització de tal manera que es pugui incloure el castellà en la denominació oficial dels municipis, i que això depengui de cada ajuntament.
El text sotmès ahir a exposició pública estableix que l'objectiu de la llei de normalització és el de 'fer efectiu l'ús normal i oficial de la llengua catalana i de la castellana en l'àmbit oficial i administratiu'. I especifica que els ajuntaments podran decidir els noms dels carrers, si consten en català, o si ho fan en català i castellà. L'ajuntament haurà d'aprovar la denominació en el ple, i els consells insulars decidiran els noms oficials dels municipis, dels nuclis de població i de les vies de comunicació interurbana.
En contradicció amb altres lleis

L'avantprojecte entra en contradicció amb altres lleis, com la de normalització lingüística (llei 3/1986, de 19 d'abril) i la de règim jurídic de l'administració (llei 3/2003, de 26 de març). Per això, el text té disposicions, dues de les quals afecten aquestes altres lleis relacionades amb l'ús i coneixement de la llengua perquè també caldrà modificar-les. 

L'avantprojecte també aclareix que els procediments d'accés, selecció de personal interí o laboral temporal que ja hagin començat quan entri en vigor aquesta llei, continuaran la tramitació d'acord amb la normativa vigent en el moment en què hagin començat, llevat que encara no s'hagi publicat la convocatòria corresponent.

L'Obra Cultural Balear ha avisat que l'avantprojecte de la llei és contrari a l'estatut d'autonomia de les Balears, a la igualtat de drets lingüístics i a la plena oficialitat de la llengua pròpia. En un comunicat, l'entitat recorda que l'estatut estableix que el català és la llengua oficial de les Illes i que obliga, entre més, a garantir-ne l'ús normal. També apunta que l'avantprojecte de llei va contra la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, que obliga les institucions a garantir els drets lingüístics dels ciutadans, i qualifica d'inacceptable 'el trencament del consens lingüístic que va suposar l'aprovació per unanimitat de la Llei de Normalització Lingüística'.
Amb aquesta reforma, el català només serà requisit, i en menor mesura, en dos casos concrets: 

Per accedir i ocupar llocs de la funció pública docent (que s'ha de regir per la seva normativa reglamentària específica), i per accedir i ocupar llocs del cos facultatiu superior, escala humanística i de ciències socials, especialitat d'assessorament lingüístic (en la qual s'exigirà, només, com a requisit el nivell C2 o equivalent).

Per a tots aquells llocs que tinguin com a funció principal la informació i l'atenció al públic el català exigible serà només l'equivalent al nivell B2.


Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.