traducció - translate - traducción

12.1.12

NOSALTRES ELS VALENCIANS I LA LLENGUA EN ESTAT D'ALERTA

FONTS:
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/491161-nosaltres-els-valencians.html
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/492713-la-llengua-en-estat-dalerta.html

‘Nosaltres, els valencians'


L'any 1962 Joan Fuster complia l'encàrrec que li havia fet Max Cahner i lliurava l'original perquè es pogués publicar Nosaltres, els valencians. El llibre va passar la censura de manera inaudita. Segons diuen, va tenir la xamba d'entrar al registre del Ministeri d'Informació i Turisme com a “text en llengua valenciana” i que allà hi havia un mossèn que s'encarregava d'aquests comptats i inofensius artefactes. Endut per l'extrema confiança dels precedents que havia hagut de beneir abans, no hi va prestar gaire atenció. Angelet! El resultat va ser que la inquisició civil amb sotana va tolerar la bomba intel·lectual més potent que havia esclatat al País Valencià en segles. Enguany en celebrem cinquanta, de l'efemèride. Al·leluia! Com sol passar amb els textos clàssics, la saviesa i la interpretació fusteriana dels avatars històrics valencians es mantenen del tot vigents. La doctrina, però, ha fallat en l'acció que se n'hauria d'haver derivat. I som on som. Gràcies, però, pare Fuster, tòtem d'una tribu perduda encara!



La llengua en estat d'alerta



El País Valencià celebra, aquest any 2012, el vuitantè aniversari de les Normes de Castelló, és a dir, l'acord que signaren, a Castelló de la Plana, el 1932, representants del món de la cultura i de la política i que certificava l'adopció de la reforma ortogràfica empresa per Pompeu Fabra, que, si aixequés el cap, el tornaria a abaixar avergonyit de veure l'actual panorama: un País Valencià sense TV3, ni IB3 i amb un Canal 9 manipulat sense la més mínima intenció d'impulsar la normalització del valencià (i que només es pot veure en el seu territori lingüístic), a més de la intenció de la Generalitat Valenciana d'imposar un enseyament trilingüe, cosa que significa, a la pràctica, la marginació definitiva del català.
A les Illes la cosa no millora: el govern balear ha presentat un avantprojecte de llei per eliminar el català com a requisit lingüístic per accedir a la funció pública. És a dir, ara el coneixement del català ja no serà un requisit per accedir a la funció pública, sinó que serà només un mèrit. Serà l'únic lloc al món on no s'exigirà el coneixement de la llengua pròpia!
Al Principat les coses tampoc no van millor: les darreres sentències i el triomf esclatant del PP arreu de l'Estat fan perillar el català com a llengua vehicular a l'escola.
Solucions? Només seguir els consells de Joan Solà als polítics del Parlament de Catalunya: “Teniu la responsabilitat de fer que aquest poble no se senti subordinat.” Nosaltres, però, també ens hem de fer nostra aquesta responsabilitat i aplicar-la cada dia... O és que no som prou conscients que la llengua catalana no només continua en perill, sinó que està en estat de màxima alerta? Si la cosa no millora, la celebració dels vuitanta anys de les Normes de Castelló em resultarà francament hipòcrita i trista.
Bescanó (Gironès)

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.