traducció - translate - traducción

6.1.12

CONTRA EL TANCAMENT DE TRETZEVENTS

Tretzevents tanca per manca de suport econòmic. 

Portada d'un dels números de la revista infantil.

Amb aquest breu i contundent enunciat ens assabentem que la revista més antiga en català desapareix. Seixanta anys de feina per la cultura i la nostra llengua s’esvaeixen darrere aquesta crisi que retalla a cegues projectes i iniciatives amb uns criteris més que dubtosos.

La revista, que va néixer l’any 1951 amb el nom de L’infantil, va ser adquirida per l’Abadia el 1968. En l’actualitat, Tretzevents, nom adoptat el 1973, publica mensualment còmics i contes, molts d’ells traduïts d’altres revistes europees. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva difusió de la llengua catalana.

La resta de publicacions de l’Abadia de Montserrat, inclosa la revista Piu-piu, adreçada a infants entre 0 i 5 anys, continuaran sortint.

Resulta incongruent, o com a mínim sorprenent, que revistes emblemàtiques comTretzevents hagin de tancar per manca de subvencions públiques precisament ara que comptem amb un Pla de Foment de la Lectura ben definit. Un pla de lectura l’objectiu del qual és, en paraules dels seus creadors, “millorar l’hàbit i la competència lectora entre la població”, posant un “accent específic en la promoció de la lectura en llengua catalana”. És precisament en el públic infantil on aquesta voluntat de promocionar la lectura hauria d’incidir més.

De la mateixa manera, costa d’entendre quins són els criteris que marquen la concessió de subvencions culturals. A vegades, aquests criteris poden basar-se en justificacions tan absurdes com la poca quantitat de text que inclou una publicació, sense haver valorat prèviament ni l’edat ni les necessitats específiques del públic al qual s’adrecen els seus continguts.

Al col•lectiu bibliotecari i als mediadors especialistes en literatura infantil, com a agents directament implicats en l’educació dels nostres infants, ens sembla imprescindible no callar davant d’aquests fets. Creiem que cal reivindicar polítiques culturals serioses que, lluny dels impactes mediàtics i efímers, permetin fer un treball de fons, que augmenti el nivell cultural de la societat. Darrerament només sentim a parlar d’emprenedoria; quina acció hi ha més important que treballar colze a colze per donar un fort i necessari impuls cultural i educatiu, un impuls de país, perquè la nostra societat evolucioni, es cohesioni, es defensi, emprengui?

La mort de Tretzevents és un símptoma més de la fragilitat a la qual s’exposa la cultura -i especialment la nostra- en contextos com els que estem vivint.

El pitjor de tot plegat és que, tal com tots els indicadors apunten, aquesta només és una primera pèrdua de tot un seguit de projectes i iniciatives amenaçats de desaparició -des dels despatxos- malgrat l’esforç, la constància i el bon criteri d’uns professionals que els han fet possibles. Projectes que en altres països europeus estan consolidats, sense que cap força política o social els qüestioni. Són riquesa cultural oberta al món. Són país de futur.

Si voleu donar suport a la protesta, podeu deixar un comentari al bloc original
FONT:



Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.