Publicat al diari Levante-EMV el 5 de juny del 2012
Cada any acostume a passar uns dies a la
Platja de Piles amb els meus
pares i les meues germanes. Entre els bons amics que tinc allà, hi ha la
família de Gabriel Garcia Frasquet. Ja fa uns anys, en entrar a sa casa, un
dels seus fills, l´Andreu, digué: «És el fill de Bausset!» Confesse que ser «el
fill de Bausset» sempre m´ha omplert de satisfacció i d´orgull. He tingut la
sort de tindre un pare extraordinari, que ens ha inculcat a les meues germanes
i a mi el valor de la llibertat, del civisme, de la solidaritat, del respecte a
l´adversari, així com l´amor a la nostra llengua i al nostre País.
Mon pare ens va ensenyar a estimar el País
amb paraules, fets i actituds convincents. Des de la raó i els sentiments! Ja
de menut, ens ensenyava a parlar valencià correctament, amb paraules noves que
apreníem, com jugant: «Llavis, llenya, aigua, ganivet». A casa era freqüent
vore Fuster, Ventura, Estellés, Sanchis Guarner, Burguera, Ferrer Pastor,
persones de primera línia en la defensa del redreçament nacional del País
Valencià. Era també als baixos de casa on, cada 8 d´octubre a poqueta nit, i en
plena dictadura, es feien les corones de llorer, que després posaríem al carrer
Jaume I.
Preocupat per la nostra formació, el nostre
pare no va voler que ni les meues germanes ni jo, anàrem a aquells campaments
de la OJE ,
on els xiquets eren adoctrinats en les essències més ràncies del franquisme. I
malgrat no tindre vacances de campaments (ell ens portava a nadar a la Sèquia Vella !) sempre hem agraït al nostre pare el seu esforç per
ajudar-nos a créixer com a persones lliures.
Un treball callat. La seua lluita a favor de
la llengua i del País, es manifestava quotidianament en accions menudes, però
plenes de significat. Amb una actitud de resistència i de dignitat nacional,
mon pare era un dels pocs, per no dir l´únic, que retornava al banc, les cartes
o els calendaris, pel fet d´estar només en castellà. L´estima que sentia per la
nostra llengua, el va portar en ple franquisme a fer classes de valencià a
l´Alcúdia, Benimodo, Carlet, a encapçalar un grup de jóvens que van fundar les
revistes Parlem i Vencill i a promoure la recuperació, en rajoles valencianes,
dels noms tradicionals dels carrers de l´Alcúdia. Pel seu compromís amb la
llibertat, el balcó de ma casa va ser dels pocs del poble que no va lluir cap
signe de dol aquell 20 de novembre de 1975.
Home d´una gran calidesa humana i alhora ferm
en la defensa del País, tenia un gran sentit de l´humor. Ja és molt coneguda
aquella anècdota d´un guàrdia civil de l´Espanya profunda, que odiava el
valencià, i que li preguntà per què un home amb tres carreres, «habla en
valenciano como los patanes». Amb la ironia que el caracteritzava, mon pare li
respongué: «Oiga, y los patanes de su pueblo, ¿cómo hablan?». Aquell home va
vore que havia fet el ridícul amb la seua pregunta: si mon pare parlava
valencià, ho feia com els «patanes» de l´Alcúdia; però si haguera parlat en
castellà, ho hauria fet com els «patanes» d´Espanya! Aquell guàrdia civil,
posant-se la mà al tricorni, només va saber dir: «¡Coño, pues es verdad!».
Com escrigué l´amic Martí Domínguez, «Bausset
representa per sobre de tot el bon valencià. Allò que, en altre temps,
s´anomenava un patriota....un home que té crèdit en la paraula. Un exemple, un
nom en el qual poder creure». I Joan Fuster, de qui mon pare va ser un gran
amic, va escriure: «Bausset és un personatge "subterrani" dels més
admirables del País Valencià».
Un patriota «senzill». Amb una vida ben
fecunda, amb la seua lluita a favor del redreçament nacional del País Valencià,
mon pare ha fet possible un País més lliure. De fet, i durant tota la seua
vida, i amb un treball abnegat i alhora silenciós, va saber defensar i
construir el País.
Com escrivia el bon amic Santi Vallés,
«Bausset és un maulet, un alcudienc i un valencià exemplar, a qui tots li
reconeixem el seu llegat d´humilitat, constància i fidelitat a la seua llengua
i al seu País».
Tant ma mare com les meues germanes i jo mateix, mantindrem ben viu el seu
compromís en la defensa de la llibertat i del redreçament nacional del País
Valencià.
Com escrigué l´amic Paco Burguera, «Bausset
és un personatge admirat pel seu compromís amb el nostre poble i per la seua
actitud cívica, democràtica i valencianista, de la qual tan mancats ens trobem
els valencians. Un personatge que ens ha de servir com a exemple a seguir per
tots els valencians que estimem el nostre poble, la nostra cultura i la nostra
llengua».
Així era mon pare: un home senzill, exemple
d´honestedat, de bondat, de patriotisme i de virtuts cíviques. La seua fesomia,
com canta Raimon, deixava vore un home bo, «els cabells blancs, la bondat a la
cara, els llavis fins, dibuixant un somriure d´amic, company».
Mon pare va ser un home que va viure estimant
i que va fer del País Valencià i de seua vertebració, la passió de la seua vida.
D´eixe home ens sentim plenament orgullosos,
n´estic ben segur, tots els qui l'hem conegut i tots els qui estimem el nostre
País.
El prior de Montserrat oficia l'enterrament de Josep Lluís Bausset
sense presència de la
Generalitat Valenciana
Publicat al Punt Avui, dimarts 5 de juny del 2012
El món cultural valencià va viure
ahir 4 de juny un dia de dol. La mort de Josep Lluís Bausset, als 101 anys, va
congregar al seu enterrament una gran representació d'entitats i partits que,
com ell, defensen la llengua, les llibertats nacionals i la cultura en un
moment especialment complicat al País Valencià.
El prior de l'abadia de
Montserrat, Joan Carles Elvira, va oficiar el funeral, en què van sonar les
notes de la Coronació del Misteri d'Elx. Elvira va subratllar que malgrat la
seua formació científica va ser un humanista. “Bausset es va dedicar plenament
i amb fermesa a la llengua i la cultura”, va expressar davant la multitudinària
feligresia que es va aplegar a l'església de Sant Andreu de l'Alcúdia (la Ribera ), el seu poble d'adopció, que el va acomiadar amb els
acords de la dolçaina i el tabalet.
Hi van ser presents molts dels
que durant tota la jornada van fer públiques les mostres de condol pel traspàs
d'un dels signants de les Normes de Castelló, que durant el franquisme es va
atrevir a alçar la veu no sols per defensar l'ús de la llengua, sinó també per
reivindicar les senyes d'identitat del poble valencià. Del món polític hi van
assistir el líder de Compromís, Enric Morera, i el diputat Joan Baldoví; Josep
Guia, del PSAN, el portaveu el PSPV, Francesc Romeu, amb Ciprià Ciscar i
l'exconseller d'Universitats de Catalunya, Carles Solà.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada