traducció - translate - traducción

1.10.13

LA FEDE SARDA


Resulta commovedor, comprovar que l'alguerès, la variant del català que es parla a la ciutat de L'Alguer, al nord-oest de la illa de Sardenya, reconeguda com a llengua minoritària per Itàlia i el govern  sard, segueix parlant-se a la ciutat amb influències de l'italià, el sard i el castellà i en la qual també és freqüent trobar arcaismes, tal com ens referia Joan Elies Adell, director de l'Espai Llull, la seu de la representació de la Generalitat de Catalunya a L'Alguer, a conseqüència del seu aïllament respecte a l'àmbit lingüístic i geogràfic del català. 

Ciutat convertida en lloc de ‘peregrinació’ pels catalano-parlants que troben gran satisfacció veient com la seva llengua es parla a terres italianes. I observada amb gran preocupació i zel per aquells que entenen de la necessària unió d'esforços per procurar que no desaparega engolida per les llengües gegants.

Claudio Sanna, component d'aquell mític grup Càlic, fundat al 81 i que naixia amb la intenció d'estudiar la tradició musical algueresa amb el seu català arcaic, fa unes bones reflexions que us convide a compartir:



I per assaborir l'essència d'aquesta mar compartida, amb la particularitat pròpia d'aquesta "Balçaruneta"(Barceloneta en català estàndard) que és la forma col·loquial, d’anomenenar a la seva ciutat dels algueresos, us convido a conèixer al seu exponent més internacional, la cantant Franca Masu (http://www.francamasu.com/)

Ens expliquen que el català va ser substituït pel castellà com a llengua oficial durant el segle XVII i després per l'italià. A la fi de la dècada de 1990 s'estima que un 60% de la població de la ciutat de L'Alguer entenia el català alguerès i un 20% el parlava. 

Giussepe Calaresu, responsable de ‘l’oficina de les minories lingüístiques de L'Alguer’, és una mostra viva de la transmissió de generació en generació del català del L'Alguer. Mai es va interrompre el seu ús en el si de la seva família fins a arribar a ell. Però, actualment, el català històric està limitat als barris "Centro Storico" i "Mercede" de L'Alguer (la Ciutat Vella). En la perifèria de L'Alguer el català ha desaparegut.

Fins al L'Alguer, aquesta perla de la Mediterrània, desitjada per molts i tinguda només per alguns que van saber fins i tot engrandir-la durant segles, ens desplacem per clausurar una setmana gran per molts motius dels quals especialment m'enorgulleixo. Orgull, primerament com a valenciana, per compartir la meva llengua i un passat històric comú amb la ciutat del L'Alguer. I segon, com a intèrpret de música sefardí, per portar els cants dels jueus Sefaradites a aquesta ciutat, a aquesta plaça en el cor del barri jueu del L'Alguer, on van tornar a sonar després de més de 500 anys de silenci. 

Els jueus algueresos van conformar la més rica i important comunitat jueva de Sardenya en l'edat Mitjana. Comptaven amb una sinagoga, edificada en 1381 i també cementiri construït en el 1383 que van ser ampliats en segles successius. Per la seva importància per a la corona Aragonesa, els jueus de la ciutat van gaudir d'immunitat enfront de diferents disposicions antijueves fins al decret d'expulsió del 1492 en que tots a excepció dels Carcassona, que van optar per la conversió, van eixir d’aquestes terres.

El municipi, amb l'organització de la Fundació Meta, l'associació cultural Tholos, la participació del dpt. d'arqueologia Medieval de la Universitat de Sásser, la unió italiana de comunitats hebraiques i l'associació cultural Saber i Sabor, després de les excavacions efectuades sota la direcció de Marco Milanese, que van deixar al descobert el barri jueu, van programar una sèrie de conferències i activitats que clausuràvem amb un concert en la recentment inaugurada ‘Plaça de la Juharia’.

Jota Martínez, director de l’ensemble i especialista en cítoles i viola de roda aplicades a les músiques històriques; Aziz Samsaoui, intèrpret de kanoun i llaüt àrab i una servidora, vam estar connectant dos mons: un sota els nostres peus perquè l'entarimat del concert s'alçava sobre el barri jueu, a diversos metres per sota del nivell de l'actual ciutat del L'Alguer, on van viure i van gestar històries de vida i de mort, aquells jueus valencians, mallorquins i catalans que van entrar a la ciutat en el 1328 i un altre món, l'actual, el d'homes i dones del segle XXI que segueixen sentint-se retratats en les emocions que embargaven a aquells altres homes que les van composar i van cantar fa segles. Sense importar si eren o no jueus o musulmans o cristians, i si parlaven català, castellà, italià o qualsevol altra llengua.

Agrair a Roberto Goghene, peça fonamental i clau, en la vida cultural del L'Alguer, que sense cap ànim d'importància ni de lucre, van restaurant les peces d'un autèntic tresor, unes joies, que no ha dubtat a compartir generosament; també a Irene Goghene, la nostra mentora, que a més ens ha servit d'enllaç durant tot el temps previ al nostre concert i ha facilitat tot tràmit; a Giussepe Calaresu, de l'oficina de minories lingüístiques del L'Alguer, les seves atencions i l'excepcional atenció personal que ens ha dispensat. Finalment, agrair a l'equip de govern del L'Alguer, amb Stephen Lubrano al capdavant per aprovar tot el conjunt de tan importants esdeveniments.

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.