traducció - translate - traducción

11.1.16

De com Don Ramiro donà el Regne d'Aragó sencer, al Comte de Barcelona (Document)

Font: Juan Briz Martínez

El instrumento que otorgó el rey Don Ramiro, en favor del Conde de Barcelona, para darle el Reino de Aragón.

El instrumento que otorgó el rey Don Ramiro, en favor del Conde de Barcelona, para darle el Reino, vuelto del latín en romance, sin mudar cosa alguna, es del tenor siguiente, y dará mucha luz, en comprobación de las cosas que tengo referidas:

TRANSCRIPCIÓ:
"Yo don Ramiro, hijo del Rey don Sancho, Rey de los aragoneses, doy a ti, don Ramón, Conde y Marques de los Barceloneses, con mi hija, mi Reino de Aragón, todo enteramente, así como lo repartió el Rey don Sancho el mayor, abuelo de mi padre, y así como yo lo repartí, con don García Ramírez, Rey de Navarra, en Pamplona, exceptuando aquellas tenencias, que el sobre dicho Rey don Ramiro, mi abuelo, tuvo en Navarra, por la donación de su padre. 

De la parte de Castilla, te doy, desde Hariza, hasta Ferrere, y de Ferrera, hasta Taraçona, y de Taraçona, hasta Tudela, con todas las villas y castillos, dentro de estos límites. A Tudela, adquirió, y conquistó mi hermano, el Rey don Alfonso, y la dio, al Conde de Perticas, en honor (que es lo mismo que haberla dado de por vida) pero él la dio en casamiento, a D. García Ramírez, con su hija. De Tudela, harás, como mejor pudieres, o, conciértate con él.     A Zaragoza, la verdad es, que yo la di al Emperador de Castilla, con todas sus dependencias, por su vida tan solamente, y él me hizo homenaje de ella, que me seria restituida, a mí, o a mi sucesor, después de su muerte: todo lo que había de hacer conmigo, quiero y mando, que lo haga contigo. Esto de la parte de Castilla. 

Por la parte de Navarra, te doy, desde Santa Engracia del Puerto (la cual dio mi padre don Sancho, de buena memoria, a su monasterio llamado S. Salvador de Leire) hasta Biozal, con toda la tierra, y Val del Roncal, que es, o se dice el honor, de Ruesta: y desde Biozal, así, como va corriendo, el agua del rio Sarazo, y cae en el rio de Ida: y de ahí, a la puente de San Martin, así, como corre Ida, y parte, a Navarra y Aragón; y de ahí por medio de la Puente, hasta Valdoluengo, hasta Gallipienzo, asi como corre el rio Aragón, y se junta con Arga, y cae en el gran rio e Ebro, y de allí, como corre el rio Ebro, hasta Tudela ya dicha. Pero te advierto, que a Roncal, Alafues, y Valtierra, se las di, al Rey de los Navarros, don García Ramírez, tan solamente para su vida, y me hizo homenaje, que después de su muerte, todas las tierras dichas, serán restituidas, a mi o a mi sucesor. Todo lo que había de hacer conmigo, quiero y mando, que lo haga contigo.

Esto, doy, y otorgo, a ti, y a los hijos de tus hijos, que fueren de mi generación, y de mi hija, por todos los siglos. Tú te conciertas conmigo, en palabra de verdad, y pones tus manos entre las mías, que este Reino, que te doy, no lo enajenarás, ni harás, que se enajene, de los hijos de nuestra hija. Y así mismo me prometes, que después de la muerte del Rey don García Ramírez, no dejaras , a su hijo, a Roncal, Alafues, Cadreita y Valtierra, y que por todo el tiempo de mi vida, me tendrás , así como padre y señor. Pero con todo lo dicho, declaro, que me reservo para mi, el señorío Real, sobre todas la iglesias de mi Reino. Sobre el monasterio, es a saber, de San Salvador de Leyre (al cual doy aquella mi mitad, del olivar de Arasques, por la espada, que allí tome, que era de Lope Juan.) Y sobre el monasterio de S. Juan de la Peña; y sobre el monasterio  de S. Vitorian; y sobre las iglesias parroquiales, y más propiamente, sobre San Pedro de Ciresa, con sus dependencias; y Perrusa, y S. Urbin, y Santa Cecilia. Y aunque por esta donación, te de el Reino, empero, no dejo mi dignidad Real."

Cronica Daragon - Lucio Marineo - Valencia 1524
____________________________________

El Regne de Saragossa fou ocupat per les tropes del rei Alfons VII de Lleó, però la Santa Seu exigí l'acompliment del testament d'Alfons I d'Aragó (1131) i l'entrega efectiva de les rendes que generaven els regnes que havien estat sota el domini del rei d'Alfons I d'Aragó als ordes militars. Per tal de concebre un successor, Ramir II d'Aragó s'havia casat amb Agnès de Poitiers, la qual acabava d'engendrar no un mascle, sinó una femella, Peronella d'Aragó, nascuda l'11 d'agost del 1136
Davant d'aquesta situació s'acordà el Tractat d'Alagón (1136) mitjançant el qual es pactà el casament entre el fill primogènit del rei Alfons VII de Lleó, i l'acabada de néixer Peronella d'Aragó (que de resultes del tractat s'havia de passar a anomenar Urraca). El fet suposava que a llarg termini els regnes d'Aragó passarien a la Corona de Castella. A canvi, Alfons VII retornava la sobirania efectiva sobre el Regne de Saragossa a Ramir II d'Aragó, qui al seu torn en cedia el control i la defensa a Alfons VII de Lleó, sempre que quan morís el retornés a Ramir II d'Aragó, que n'havia esdevingut el sobirà efectiu, tot i que a la llarga passaria a la seva filla Peronella (Urraca), pel matrimoni pactat, a Sanç de Castella, primogènit d'Alfons VII de Castella.
La noblesa aragonesa rebutjà el casament de Peronella amb el fill d'Alfons VII de Lleó, temerosos de caure sota el domini de Castella. Des del 24 d'agost del 1136 fins a l'11 d'agost del 1137 es va forjar un pacte entre Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ramir II d'Aragó per tal de casar al jove comte de Barcelona de 23 anys, amb la filla del rei, Peronella d'Aragó, que tenia un any d'edat. El rei donà al comte la seva filla per muller amb el seu regne tal com s'estenia i havia posseït el seu pare i rei Sanç Ramires, rei d'Aragó i Pamplona, i pels seus germans els reis Pere i Alfons, quedant en llei i força els seus furs, costums i usatges que en temps dels seus predecessors havien tingut els aragonesos i eren vigents al regne. Quedava el comte com a rei en cas que la seva muller Peronella morís sense fills. També li encomanava les terres i súbdits en homenatge i jurament que li guardarien fidelment la vida i el cos del comte sense cap engany, i que l'obeirien lleialment, guardant la fidelitat que li devien a la seva filla, que era la seva senyora natural, amb la condició que si ella moria quedaria el regne subjecte al comte sense cap contradicció, i que el tindria i posseiria després de la mort del rei. Per la seva part, el rei Ramir II seria rei mentre visqués, i seria senyor i pare en el regne d'Aragó i en els comtats del comte de Barcelona mentre li plagués.
_____________________________________________________
Juan Briz Martínez
Eclesiàstic i Histriador aragonès Saragossa? - Sant Joan de la Penya, 1632
Font: Juan Briz Martínez | enciclopèdia.cat
Doctorat en teologia a la Universitat de Saragossa (1593), en fou vicerector (1600-01). Fou també familiar de l’arquebisbe Ferran d’Aragó, racioner de mensa de la seu de Saragossa (1589) i prior de la seva confraria (1595), abat de Santa Maria d’Alaó, a la Ribagorça (1610), i abat de Sant Joan de la Penya (1614-32), on és enterrat. El 1617 fou visitador dels monestirs benedictins claustrals del regne d’Aragó i diputat prelat d’aquest regne. Publicà Historia de la fundación y antigüedades de San Juan de la Peña y de los reyes de Sobrarbe, Aragón y Navarra (1620).

Fonts:
El instrumento que otorgó el rey Don Ramiro, en favor del Conde de Barcelona, para darle el Reino de Aragón.
Juan Briz Martínez

Share/Bookmark