traducció - translate - traducción

10.8.16

A Espanya s'ha institucionalitzat la discriminació al català

Neus Mestres Directora de la Plataforma per la Llengua



La discriminació lingüística contra el català degota constantment a les institucions públiques i a les empreses privades. La Universitat d'ElxCassàOndara,  Lleida o l'etiquetatge de productes són només alguns dels últims exemples d'agressions lingüístiques que s'han produit arreu del territori. Amb la Neus Mestres, la directora de la Plataforma per la Llengua, parlem de quan es produeixen aquests casos, com actuar i perquè és important fer-ho. L'entitat disposa d'un servei de queixes per treballar en aquest sentit.


Quan podem considerar que estem patint un cas de discriminació lingüística?
Sempre que tinguem la sensació que se’ns està tractant de manera diferent pel fet de fer servir el català o per algun assumpte que es vinculi de manera directa a la llengua com pot ser que tinguis el nom en català o que un jutge consideri que és menys idoni per un infant viure en un territori on s’hi parla català.

Les discriminacions, però, poden ser de moltes intensitats i tipus. A la Plataforma per la Llengua disposem d’un servei de queixes que atén persones que denuncien deficiències en les pràctiques lingüístiques d’empreses o administracions. Moltes d’aquestes persones s’han sentit discriminades i les assessorem tenint en compte totes les circumstàncies.
És cert, però, que per fer classificacions s’ha d’acabar definint un o altre criteri en la discriminació. A l’ONG del català creiem que hi ha dos criteris importants. El primer criteri és tenir en compte si el cas es produeix en una administració pública (o una empresa que presta o explota un servei públic) o en l’empresa privada. Les administracions públiques tenen un règim de pràctiques lingüístiques més acotat que el de l’empresa i estan al servei de la ciutadania que és qui les manté. A més, les administracions haurien de ser un model de gestió lingüística per a la ciutadania i, és per això, que és molt greu que s’hi produeixin casos.

L’altre criteri que cal tenir en compte és si la discriminació es troba dins o fora de la legalitat. Encara que pugui sorprendre, molts comportaments discriminatoris estan emparats per la legalitat, fins i tot en les administracions públiques. Per posar un exemple conegut, l’administració espanyola ha legislat per obligar la Generalitat a pagar places en escoles privades a les poques famílies que volen que els seus fills estudiïn en castellà a Catalunya mentre neguen el mateix dret als milers de famílies valencianes que volen matricular els seus fills en la seva llengua. Per a nosaltres és important classificar els casos en què s’ha vulnerat la llei de manera diferent dels que demostren que és la llei qui discrimina.
Com hem d’actuar davant d’una situació de discriminació lingüística?
No totes les persones reben de la mateixa manera la discriminació. Cadascú té els seus ritmes, el seu caràcter i pot ser més o menys vulnerable a determinats comportaments. Per això és important que, si no tenim clar què hem de fer, en primer lloc demanem ajuda. Aquesta petició, encara que vagi en detriment d’una solució ràpida del conflicte ens permetrà rebre un suport humà i tècnic adaptat a la situació que hem patit i a com ens sentim.

En aquest sentit, és important que quan trobem que estem patint una discriminació ho comuniquem a una entitat de suport preparada com pot ser la nostra. Quan a la Plataforma per la Llengua se’ns adrecen informant-nos d’algun cas de discriminació, avaluem en primer lloc què podem fer per ajudar la persona afectada més enllà del suport humà, en alguns casos és aconsellable una solució que es dugui amb discreció, en altres, és millor fer-ne difusió.

El fet de demanar ajuda, però, no necessàriament ha d’anar en detriment d’anar aprenent com afrontar aquestes situacions. És important que tinguem clar que no fem res mal fet per fer servir la nostra llengua i que no ens culpabilitzem de situacions en què som víctimes i que formen part d’un problema social que no només ens afecta individualment. A l’ONG del català editem periòdicament la guia Què faig si…?  que pretén donar eines a les persones que volen fer servir el català en més casos dels que ara ho fan. La guia també inclou propostes de com actuar quan ens puguem sentir que hem patit una discriminació.
Per què creieu que es produeixen aquestes discriminacions? Quin motiu hi ha darrere?
Les discriminacions de tipus lingüístic són, com en molts altres casos, comportaments que s’han estès entre la població per frenar que la humanitat avanci cap models de societats més justos. Venim d’un món on el colonialisme considerava legítim, necessari i convenient  imposar una llengua només pel fet de tenir superioritat militar. Aquest passat i la ideologia que l’acompanyava són encara molt presents en les pràctiques i les formes de dominació actuals i reaccionen contra qui vol viure amb normalitat la seva condició personal i col·lectiva com pot ser el fet de parlar una llengua.

Desgraciadament, les actituds reaccionàries al canvi social no es concentren només en un grup de persones poderoses que volen mantenir privilegis colonials. Des de sempre, aquests grups han intentat influir en tots els racons de la societat, és per això que ara ens podem trobar discriminades per les administracions públiques, però també per empreses o per persones a títol individual a qui s’ha educat en una cultura d’intolerància i repeteixen prejudicis que són molt útils perquè res no canviï.

En el cas d’Espanya, podem parlar d’una institucionalització de la discriminació. Quan combinem un marc jurídic que encara afavoreix el castellà per sobre de la resta de llengües amb una mala preparació del personal de l’administració central de l’Estat i unes actituds d’intolerància que sovint no es persegueixen el resultat és un camp adobat perquè aquestes situacions es repeteixin. Cal prendre consciència del problema per solucionar-lo, i conèixer totes les discriminacions hi ajuda.
Quins són els nostres drets?
En un sentit humà i en seguiment d’allò aprovat en la Declaració Internacional dels Drets Lingüístics, tenim dret a fer servir sempre la nostra llengua i a no patir discriminació per fer-ho. Òbviament, la facilitat d’exercir els drets no és la mateixa a Andorra o Catalunya que a les Illes o el País Valencià on la protecció és menor i que a la Catalunya Nord, la Franja o l’Alguer.

A més, hem de tenir dret a poder-ho fer amb naturalitat i no haver-ho de demanar o sol·licitar contínuament. Són moltes les normatives que s’han aprovat, no només per lluitar contra la discriminació, sinó també per aconseguir que les administracions i les empreses transmetin un missatge de normalitat. En són exemple la normativa que estableix que l’administració de l’Estat espanyol ha de disposar de formularis bilingües o el Codi de consum de Catalunya.

Tot i això, moltes vegades veiem un gran abisme entre allò que preveu la normativa i com s’aplica finalment. Un clar exemple n’és el funcionament de la justícia espanyola a Catalunya, el País Valencià i les Illes, on, tot i que la normativa permet l’ús del català als jutjats, molt funcionarat continua vulnerant-lo. En aquest àmbit cal afegir-hi un altre drama que és que la pròpia ciutadania percep que allò normal és parlar en castellà un cop passa pel detector de metalls de l’entrada del jutjat. És molt possible que els hagin transmès la percepció que parlar en català els pot portar més problemes que no fer-ho, però hem d’acabar amb aquesta situació.
Per què és important denunciar-ho? Què podem aconseguir amb la denúncia?
Denunciar els casos davant les entitats de suport a la llengua és bàsic per trobar la millor solució al meu cas però també és important de manera col·lectiva. Sigui com sigui que s’acabi, és important que aquests casos es coneguin. L’estat espanyol intenta vendre a l’interior i a l’exterior una imatge de normalitat democràtica que infringeix contínuament. El pitjor favor que podem fer a la nostra societat és que aquestes infraccions no se sàpiguen i es puguin continuar produint impunement.

És possible que si el cas s’acaba portant per les vies administrativa o jurídica puguem treure una resolució satisfactòria i serà un èxit. En molts casos, però, pot ser que la resolució no ens sigui favorable però no per això hem de deixar-ho d’intentar i denunciar les injustícies que puguin venir dels poders públics. És possible que molta gent pensi que no té temps o forces per fer-ho però és per això que hi som entitats com la Plataforma per la Llengua.

La feina que s’ha fet des d’aquestes entitats, sumada a la que fan les administracions públiques favorables a la normalització del català o de persones a títol individual, ha permès visibilitzar la situació d’anormalitat espanyola. Quan Espanya se sotmet a una avaluació externa, no és capaç d’amagar la realitat de discriminació sistemàtica instal·lada al seu interior.  La prova en són els darrers informes del Consell d’Europa que assenyalen tots els incompliments de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries per part de l’Estat espanyol.
Quin tipus de denúncies són les que rebeu més sovint? I en quins àmbits?
Si ens referim a les queixes en general, la majoria de queixes per dèficits lingüístics són de les empreses. En canvi, la majoria de queixes en què es percep una discriminació explícita o intencionada es produeixen a l’administració en l’àmbit de l’atenció oral o escrita però també en els usos de les administracions. Cal destacar que més de la meitat de les denúncies que rebem per l’actuació de les administracions corresponen a actuacions que se situen fora de la Llei.
Si observem el podi d’organismes més denunciats al darrer Informe de Queixes (2015) que vam fer a la Plataforma per la Llengua hi trobem una empresa i dues administracions. L’empresa és TripAdvisor i totes les queixes les rep per vetar el català en el sistema de comentaris sobre els restaurats. Les dues administracions són l’Institut Català de la Salut i el Ministeri de l’Interior, del que depenen les actuacions dels cossos policials espanyols.
Quina ha estat l’evolució de les queixes per motius lingüístics? Per què considereu que han seguit aquest curs?
Podem dir que fa uns anys teníem una situació de molta menys consciència global dels drets lingüístics i dels casos en què aquests ens eren negats. Un petit grup d’activistes feia moltes queixes des d’una actitud militant i conscient. En els darrers anys, els pes d’aquest grup en relació al total de queixes ha minvat. Sembla que la denúncia de casos de deficiències en la gestió lingüística poc a poc esdevé cosa de tots.

Si parlem estrictament de casos de discriminacions greus a les administracions com els que vam recollir en el darrer informe “Si me hablas en español se suspende el juicio” podem veure un increment dels casos denunciats en els darrers anys. Tot i que es pugui haver produït un augment de l’hostilitat envers les persones que parlen amb normalitat en català, a la Plataforma per la Llengua creiem que el principal factor és la major conscienciació i el tipus de casos denunciats i les persones afectades ens ho mostren. Creiem que cada cop més són les persones que gosen denunciar els casos i, també, que cada cop més són les persones que parlen en català en àmbits on abans es girava la llengua preventivament. Tot i això, els casos que coneixem encara són la part visible d’una problemàtica molt més gran en què, no parlar d’un cas que ens ha passat o simplement no exercir el dret de parlar en català per si de cas continuen sent fenòmens habituals. Amb la feina col·lectiva podem aconseguir que les persones se sentin emparades, que vegin que no estan soles i, poc a poc, aconseguir girar aquesta situació de vulnerabilitat per garantir que puguem viure normalment en català.

Temes relacionats




Font: 'A Espanya s'ha institucionalitzat la discriminació al català' - Racó Català
Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.