traducció - translate - traducción

5.8.16

JURISTES PER LA INDEPENDENCIA EN SUPORT A LA PRESIDENTA DEL PARLAMENT


El govern espanyol va instar El Tribunal Constitucional, mitjançant el plantejament d’un incident d’execució de la Sentència del desembre del 2015 que anul·lava la Declaració de sobirania del 9 de novembre de 2015, a dirigir-se a la Fiscalia perquè actuï penalment contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.

L'executiu espanyol invocava que, en permetre la votació al Ple del Parlament de les conclusions de la Comissió d'Estudi sobre el Procés Constituent, la presidenta del Parlament hauria incorregut en un delicte de desobediència, perquè el Tribunal Constitucional ja havia resolt per la Sentència del desembre del 2015 que aquelles conclusions eren inconstitucionals, i considera que la presidenta del Parlament no va obeir la Providència del 19 de juliol del Tribunal Constitucional, que advertia que no es podien debatre ni votar les conclusions de la Comissió d’Estudi sobre el Procés Constituent.

En relació amb aquesta petició del Govern espanyol al Tribunal Constitucional, i des del punt de vista jurídic, atesa la Resolució adoptada pel Plenari del Tribunal Constitucional, en sessió extraordinària d’1 d’agost de 2016, volem posar de manifest les següents consideracions:

Primera. L’article 55 de la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, estableix que el Parlament representa el poble de Catalunya, és la seu on s'expressa el pluralisme i es fa públic el debat polític i, en conseqüència, el Parlament és inviolable, i atès el que estableix l’article 58 de la Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, el Parlament gaudeix d'autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària, elabora i aprova el seu Reglament.

Segona. L’article 57 de la Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, determina que els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l'exercici de llur càrrec, i l’article 21 del Reglament del Parlament de Catalunya estableix que els diputats gaudeixen d’inviolabilitat, fins i tot després d’haver finit el mandat, per les opinions i els vots emesos durant l’exercici de llurs funcions.

Tercera. L’article 39 del Reglament del Parlament de Catalunya, estableix que el president del Parlament té la representació de la cambra, dirigeix els debats amb imparcialitat i atent al respecte degut al Parlament, compleix i fa complir el Reglament. El president del Parlament de Catalunya és la segona autoritat del país, després del president de la Generalitat. 

Quarta. La presidenta del Parlament, en permetre el debat i la votació de les conclusions de la Comissió d'Estudi sobre el Procés Constituent, no va fer més que complir el que estableix l’article 81 del Reglament del Parlament de Catalunya, atès que, davant la petició de dos grups de la cambra, havia d’incloure imperativament a l’ordre del dia el debat i la votació de les conclusions.

Cinquena. L’incident d’execució instat pel Govern espanyol i la petició d’actuacions contra la presidenta del Parlament per delicte de desobediència faran que, per primer cop, els magistrats del Tribunal Constitucional hagin fet “de facto” de sala penal en un ple extraordinari. Aquestes prerrogatives executives per fer complir sentències del Tribunal Constitucional espanyol deriven de la reforma legal impulsada pel Govern espanyol, emparat en la majoria absoluta del Partit Popular i just abans d’acabar la legislatura, per la qual, mitjançant la Llei orgànica 15/2015, de 16 d’octubre, “para la ejecución de las resoluciones del Tribunal Constitucional como garantía del Estado de Derecho”, es van modificar els articles 80, 87, 92 i 95 de la Llei orgànica 2/1979, del Tribunal Constitucional. En relació amb aquests prerrogatives executives del Tribunal Constitucional espanyol, hem de remarcar tres aspectes:
  • El Tribunal Constitucional és l’intèrpret suprem de la Constitució, no forma part del poder judicial i l’elecció de la seva composició és política i no té el seu origen en l’organització judicial.
  • b. Cap altre tribunal constitucional dels països de la Unió Europea no té atribuïdes aquestes facultats executives, sinó que es limiten a la seva funció interpretativa de la constitució corresponent.
  • c. La Llei orgànica 15/2015, de 16 d’octubre, “para la ejecución de las resoluciones del Tribunal Constitucional como garantía del Estado de Derecho”, ha estat impugnada davant el mateix Tribunal Constitucional, mitjançant el Recurs d’inconstitucionalitat 229/2016, promogut pel govern d’Euskadi, admès a tràmit per provisió de de 2 de febrer de 2016. Aquest recurs està encara pendent de resoldre. Des del punt de vista jurídic, resulta incongruent i vulnera el dret constitucional de l’article 24 a la tutela judicial efectiva, el fet que el Tribunal Constitucional pugui activar aquestes noves facultats executives sense haver resolt prèviament el recurs d’inconstitucionalitat que les impugna. És contrari a tota lògica jurídica i processal que el Tribunal Constitucional pugui utilitzar i desplegar plenament els efectes d’una part de la Llei que regula el seu propi funcionament, sense que abans el mateix Tribunal hagi resolt el recurs plantejat sobre l’ajustament constitucional de la norma que ha d’aplicar. Ateses les conseqüències penals de l’aplicació d’aquestes facultats executives, no hi hauria d’haver cap ombra de dubte sobre la plena constitucionalitat de la norma que les empara.
Sisena. En relació amb l’apartat final de la Resolució del Tribunal Constitucional a què fem referencia, que declara hàbil aquest mes d’agost, l’article 80 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional, remet, en supòsits d’execució de resolucions, a l’article 128 de la Llei de la jurisdicció contenciosa administrativa, el qual, permet, un cop escoltades les parts, declarar hàbil els períodes ordinàriament inhàbils d’aquest tipus de procediments.

Resolent directament, “in audita parte", i sense cap tipus d’argumentació, habilitant el mes d’agost en aquest procediment, el Tribunal Constitucional incompleix les previsions de l'article 128.3 de la Llei de la jurdisdicció contenciosa administrativa, que requereix, com hem dit, traslladar prèviament aquesta habilitació a les parts, perquè puguin fer al·legacions quant a la urgència que ho motiva.

Actuant com ho ha fet, en aquest punt, des del punt de vista jurídic processal ha vulnerat, novament, a la vista dels preceptes indicats, el principi constitucional del dret a la tutela judicial efectiva.

Setena. El dret penal és l’últim recurs, l’última ràtio, per assegurar el compliment de les lleis. En aquest cas, l’Estat espanyol, vulnerant aquest principi general i universal del dret, utilitza la reacció penal com a única resposta a l’actuació legitima i legal del Parlament de Catalunya, dipositari de la voluntat popular democràticament expressada pel nostre poble el 27 de setembre de 2015.

JURISTES PER LA INDEPENDÈNCIA
SECTORIAL JURÍDICA DE L’ANC


Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.