traducció - translate - traducción

11.8.16

Em dic Hamed Enoichi i parlo català


31.05.2013
Eivissa


He nascut, m’he criat i he estudiat sempre a Eivissa fins acabar el batxillerat, que va ser quan vaig anar a Barcelona a fer els estudis superiors. Quan era petit, recordo que totes les assignatures les impartien en castellà, tret del català. Desprès, a cinquè o a sisè de primària, varen canviar les tornes: tot es va passar a impartir en català tret de l’assignatura de castellà. Tots els llibres de text eren també en català. A Eivissa he estudiat gramàtica, lèxic i història del català.  Vaig estudiar Literatura Catalana: La poesia modernista i Joan Maragall. El Teatre Modernista i Santiago Rusiñol. La Narrativa de Victor Català; pseudònim de Caterina Albert. El Noucentisme i la societat catalana, l’escola Mallorquina i Josep Carner. Els moviments d’avantguarda, la Catalunya d’entreguerres, Joan Salvat-Papasseit, etcètera. En definitiva, a Eivissa he estudiat tota la literatura i llengua catalana que ha estudiat qualsevol persona a Catalunya.
Hamed Enochi
Malgrat tot això, mai he parlat en català al carrer fins que no vaig venir a Barcelona. Per què? Doncs perquè a Eivissa no es parla en català al carrer; i no perquè jo no vulgui, sinó perquè la pròpia gent autòctona no vol contestar en català. Veuen el seu idioma com part de les seves arrels, una cosa que no s’ha de difondre. Una cosa seva.  Ja pots parlar-los  en català que et respondran sempre en castellà. Encara que estiguin parlant amb el seus amics en català, si parles amb ells i saben que no ets d’Eivissa des de fa 200 anys, et respondran en castellà. Bromes a part, passa una mica com a la sèrie Lost: “Camina entre nosaltres, però no és un dels nostres”.  Els eivissencs són bastant sectaris, encara que hi ha força excepcions. Un cop vaig anar al banc a treure sous i l’home que estava davant meu parlava en eivissenc amb la treballadora. Després va ser el meu torn, però tot va ser adreçar-m’hi en català, que ella va canviar de cara i em va contestar en castellà. Llavors jo li vaig parlar en àrab i aleshores sí que no ens vam entendre gens.
Per altra banda, els immigrants que varen venir a Eivissa des de la península o des d’altres parts del món per buscar-se un futur millor o per enamorar-se de l’illa, mai han fet cap esforç per aprendre la llengua de l’illa i la seva cultura; és més, es burlaven dels habitants autòctons i de la seva llengua i tradicions. A l’escola els feien bulling i els anomenaven despectivament “pagesos”. Els eivissencs sempre han sigut minoria a les aules de l’escola i de l’institut. Quan parlaven en eivissenc, sempre els deien despectivament: “Háblame en cristiano”. El que varen sofrir els eivissencs autòctons va ser una veritable conquesta. Ara bé, caldria veure què va ser abans, si l’ou o la gallina.
Jo he vist plorar a eivissencs a l’escola per suspendre l’assignatura de català perquè deien que ells parlaven eivissenc i que els estaven imposant regles gramaticals, lèxic, cultura i societat que ells mai han utilitzat; i tenen raó ja que el català que es parla a Eivissa és un dialecte: l’evissenc. I al carrer tothom parla aquest dialecte i no el català estàndard; és més, pocs eivissencs diran que parlen català. Diran que parlen eivissenc. Si els eivissencs no volen saber res dels mallorquins, imagineu-vos dels catalans. A Eivissa sempre ha governat el PP. De fet, a les Balears sempre ha governat la dreta des de Jaume I. Sort, repeteixo, que hi ha excepcions.
Hamed Enochi.
L’eivissenc forma part de l’illa, de la seva gent. Aquesta gent que porta aquí centenars d’anys, de ningú més. Una altra vegada, com Lost, són “los otros”, aquells que porten aquí moltíssims anys i diuen “Portem aquí molt més temps que vosaltres. Viviu aquí perquè nosaltres volem. No passeu aquesta línia. No us fiqueu on no us demanen. No pregunteu”. L’illa, la cultura, la llengua, les tradicions, són només d’ells. No hi ha lloc per la integració. Ni els de fora han respectat res. Ni els d’aquí els han volgut per res. Un eivissenc estima l’illa com a la seva mare i la vol neta, sense gent de fora que la destrossi; però ells són els propietaris de tots els “negocios basura”, de tots els Hotels a línia de mar, de totes les obres sense sentit. De tota la imatge que té el món d’Eivissa.
Quan vaig venir a Catalunya i vaig veure a nois i noies de pares immigrants parlant català entre ells i amb els catalans de tota la vida, quasi caic de genolls. Quan vaig veure tota aquesta gent defensant la seva cultura i la seva llengua com si fos seva des de fa quinze generacions, em vaig emocionar. De fet, encara estic emocionat.

Share/Bookmark
Publica un comentari a l'entrada

Per compartir

Si t'ha agradat el post, comparteix-lo.