Pots seguir el Canal de Telegram de Boladevidre: https://t.me/BoladevidreOficial
França i Polònia van acatar la resolució del grup d'experts de les Nacions Unides alliberant presos, però el govern espanyol la menysprea
Pere Martí
Menyspreu. El govern
espanyol ha menystingut olímpicament la resolució del grup de treball de l’ONU
que exigeix la llibertat dels presos polítics. No és cap sorpresa. La llista
d’organismes internacionals que s’han pronunciat en el mateix sentit o
denunciant les irregularitats de la justícia espanyola, com Amnistia
Internacional i International Trial Watch, és llarga. Totes han rebut la mateixa
resposta: el menyspreu. En alguns casos, acompanyat del silenci mediàtic, com ha
estat la resolució de l’ONU, impulsada des d’Òmnium Cultural a través de
l’advocat Ben Emmerson. El silenci va ser el resultat de les trucades que van
rebre alguns directors de mitjans fetes des d’Espanya Global, l’oficina pública
creada per Josep Borrell i gestionada per Irene Lozano. Espanya Global és una
oficina d’intoxicació internacional dedicada a desmuntar el relat de
l’independentisme a còpia d’informacions falses sobre la realitat
catalana.
Cada vegada que hi ha un pronunciament
d’aquesta mena, Espanya reacciona recuperant el seu esperit autàrquic, com ja
feia durant el franquisme. La resposta és sembrar la desconfiança envers els
organismes internacionals embolicant-la amb una elevada dosi de patriotisme
intern. Quan el tribunal de Slesvig-Holstein va resoldre a favor de Carles
Puigdemont negant l’existència del delicte de rebel·lió, van fer una campanya de
desprestigi de la justícia alemanya. Ara Lozano es permet el luxe de dir que
l’ONU havia estat ‘intoxicada’ per aquesta qüestió i que ‘necessita millorar’
els seus mecanismes d’informació. El problema és que l’hemeroteca és traïdora i
la mateixa senyora Lozano, quan era diputada de la UPyD de Rosa Díez el 2015, va
exigir des del faristol del congrés espanyol que es complissin els dictàmens de
l’ONU. Evidentment, Lozano no parlava dels presos polítics catalans, sinó de
l’opositor veneçolà Leopoldo López. Ja sabem que Catalunya no és Veneçuela. La
diplomàcia espanyola dóna suport al colpisme veneçolà mentre empresona dirigents
demòcrates acusant-los de donar un cop d’estat per haver posat les urnes.
Aquests darrers dos anys, les Nacions
Unides han emès 245 resolucions d’aquesta mena, dues de les quals dins la Unió
Europea, que qüestionaven l’empresonament d’activistes polítics: un cas a França
i un altre a Polònia. En tots dos casos, després de la resolució van quedar en
llibertat. Ni França ni Polònia no es van atrevir a qüestionar la resolució de
les Nacions Unides. En el cas francès, l’ONU va demanar la llibertat d’un
opositor del Casaquistan, Mukhtar Abliàzov, detingut per ser extradit. La
resolució el grup d’experts es va publicar 23 de novembre de 2016 i dues
setmanes més tard el consell d’estat francès va anul·lar l’extradició i Abliàzov
va ser alliberat el 9 de desembre. En el cas polonès, més recent, el grup de
treball va demanar l’abril del 2018 la llibertat de Mateusz Piskorski, un
activista polític detingut el 2016 i acusat d’espiar per a Rússia. Un any més
tard, aquest mes de maig ha estat posat en llibertat, després de tres anys de
presó.
Espanya no tan sols ha menystingut la
resolució del grup de treball de l’ONU, sinó que n’ha qüestionat el contingut i
ha posat en dubte l’honorabilitat dels experts que l’han redactada. Amb aquesta
actitud autàrquica, aconsegueix d’augmentar la sospita internacional, i un
conflicte que havia de ser intern ho és cada vegada menys. L’intent barroer
d’impedir l’entrada del president Carles Puigdemont al Parlament Europeu és
l’últim episodi d’aquesta batalla desesperada, que ha obligat la cambra a
suspendre l’acreditació de totes
els eurodiputats escollits a l’estat espanyol. L’independentisme ha aconseguit
de situar la pilota en el terreny de joc internacional, tot i que dins la UE
Espanya pot fer servir la seva influència per negar drets polítics, però
jurídicament té la batalla perduda. Tota la premsa europea, tret de l’espanyola,
es demana avui qui decideix qui és eurodiputat i qui no, si els electors o la
justícia espanyola. L’advocat d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart
davant les Nacions Unides, Ben Emmerson, advertia que l’estat espanyol
toparà amb el rebuig internacional i serà condemnat com un ‘estat corrupte’ si
fa cas omís de l’opinió de l’ONU. Es convertirà en un ‘estat pària’ des del punt
de vista democràtic. Els pàries, en l’injust sistema de castes indi, són la
categoria més baixa.
